FARC

Entrevista a Paula Sáenz, excombatent de les FARC i periodista del canal NC Noticias a Colòmbia, que ha passat per Barcelona per presentar el documental 'La flor de la lengua de vaca' i per parlar del projecte Armes per càmeres

És la primera exguerrillera de les FARC que visita els Països Catalans després dels acords de pau. Es diu Paula Sáenz (Tuluá, Colòmbia, 1990) i va ingressar a la guerrilla colombiana amb catorze anys, poc després de les matances comeses per tropes paramilitars que van acabar amb la treva decretada, el 1985, pel govern de Belisario Betancourt, i que van forçar la seva família a desplaçar-se cap al sud del país.

El moviment Marxa Patriòtica denuncia que, en deu mesos, han sigut assassinades 116 líders socials i tretze excombatents de les FARC. L'últim episodi, la matança de quinze camperoles de Tumaco que s'oposaven a l'entrada de la policia a les seves terres

Deu mesos després de la firma de l'acord de pau entre les Forces Armades Revolucionaries de Colòmbia (FARC) i el govern de Juan Manuel Santos, la força pública colombiana ha comès, durant els últims quinze dies, una massacre de quinze camperoles a Tumaco, al departament de Nariño, i l'assassinat de dues líders comunitàries al departament del Cauca.

Les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia comencen el procés de desmobilització pactat en els nous acords de pau. La reforma aprovada presenta "precisions i canvis en 56 dels 57 temes abordats"

Després de més de 50 anys de combat armat, les guerrilleres de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) ja caminen cap a les 23 zones veredals –la vereda és la mínima subdivisió territorial a Colòmbia, n'hi ha unes 33.000- transitòries de normalització (ZVTN) i els vuit campaments on s'espera que es desmobilitzin els diferents fronts de la guerrilla arreu del país.

Malgrat l'oposició de les esglésies evangèliques, les negociacions de pau a Colòmbia van incorporar les especificitats del conflicte sobre les dones i la població LGTB. La modificació dels acords inicials fa perillar una conquesta històrica.

Les esglésies evangèliques de Colòmbia són un dels grups que varen fer campanya pel "No" en el plebiscit del passat 2 d'octubre sobre els acords de pau signats entre el Govern colombià i la guerrilla de les FARC, els anomenats acords de l'Havana. La raó per argumentar el seu rebuig és que els acords contenen ideologia de gènere, cosa que no és certa. Els acords parlen de perspectiva de gènere, que vol dir reconèixer l'impacte particular que la violència generada en els cinquanta anys de guerra ha tingut sobre les dones i altres col·lectius com els LGBT.

La desinformació i la manipulació, el fanatisme religiós i la por de patir represàlies són alguns dels motius que han dut el país a l’actual situació d’incertesa social i política

“No hi havia les condicions per fer una consulta en una democràcia tan fallida, després de 100 anys de guerra (...), en un context històric i cultural de violència i amb un paper tan pervers de mitjans de comunicació, partits polítics, empresariat i sectors eclesiàstics”. Abilio Peña és un dels fundadors de la Comissió Intereclesiàstica Justícia i Pau, que, des dels anys 90, fa un acompanyament integral a les comunitats colombianes que viuen afectades pel conflicte armat, sobretot per la violència paramilitar.

Amb un 37,4% de participació, el 'sí' ha guanyat a les poblacions més afectades per la guerra, però el 'no' s'ha imposat al plebiscit amb el 50,2% dels vots

"El cessament al foc bilateral continua en peu". Ahir al vespre, el president Juan Manuel Santos tranquil·litzava amb aquestes paraules a una Colòmbia que, després d'uns resultats inesperats en el plebiscit que buscava ratificar els acords de pau, es pregunta majoritàriament, "i ara què?". "La setmana que ve ja tindrem tirotejos per aquí, de nou", assegurava atemorida una veïna del municipi de Corinto, quan els mitjans començaven a mostrar que havia guanyat el 'no'.

Veus crítiques denuncien que l'anomenat "postconflicte" obre les portes de Colòmbia a les multinacionals

Des del setembre de l'any 2012, a l'Havana, s'està negociant la fi del conflicte armat entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Estat colombià, principals actors de la guerra que enfronta el poble colombià des de fa 50 anys, però no els únics.

Excombatents colombianes

Leidy Marisa Montoya va participar a les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia-Exèrcit del Poble (FARC-EP) durant deu anys. Hi va ingressar després de patir greus problemes familiars. Estava sent maltractada i necessitava fugir. En canvi, Gloria Patricia Castañeda va entrar a les anomenades Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC) quan fugia de la penúria econòmica. Li van oferir feina i, de cop i volta, es va trobar treballant com a assistent social en aquesta organització paramilitar. Hi va passar cinc anys. Les dues també en van sortir per camins diferents.

Processos de pau en 50 anys de guerra a Colòmbia. En l'acte hi participà María José Pizarro, filla del comandant Pizarro assassinat l'any 1990 per l'Estat colombià

 

Les principals organitzacions sindicals i partits d'esquerra han convocat una aturada nacional, el 17 de març, contra les polítiques neoliberals del govern –acusat de corrupte– de Juan Manuel Santos

Colòmbia encara no ha tingut el seu govern social-progressista. Aquesta jornada de vaga general ha fet palès que la població colombiana encara ha de reivindicar drets fonamentals i serveis públics bàsics a una estructura política que mai no ha abandonat els pilars conservadors –i, més tard, neoliberals– de les oligarquies tradicionals del país.

Pàgines

Subscriure a FARC