feminisme

Entrevista a Rosalba Velasco, activista i defensora dels drets de les dones al si del moviment indígena del poble nasa del departament del Cauca, al sud de Colòmbia

Com a defensora dels drets de les dones, ha lluitat per visibilitzar la violència sexista en les comunitats indígenes i incloure un enfocament de gènere en els acords de pau a escala nacional. "Traurem tot allò que amenaci a la família i a l'església i buscarem una frase, una paraula que no atemoreixi els creients". Amb aquesta declaració el president Santos donava pistes de l'efecte que tindria un dels punts més rellevants dels acords de pau de Colòmbia en la seva reformulació: l'enfocament de gènere.

Reivindicacions tan diverses com el dret de les dones a avortar, al matrimoni homosexual, la defensa del territori, els drets de les migrants o de les parlants de gaèlic, mostren una societat civil activa i amb capacitat organitzativa al nord d'Irlanda

En els darrers anys, amb l'evolució de la situació política i els canvis en l'àmbit social i econòmic, tot un conjunt de moviments socials han emergita i han guanyat pes en l'escenari polític al nord d'Irlanda. Es tracta de nous subjectes que amb les seves accions transcendeixen l'eix polític tradicional d'antagonisme entre el nacionalisme i l'unionisme, un element amb què s'acostuma a mesura la majoria de qüestions en disputa al territori.

Encetem una col·laboració amb l'associació Dones Juristes, referent en gènere i dret. El primer article alerta que assistim a un retrocés en les polítiques d'igualtat i la normalització de les violències masclistes

Volíem escriure un article sobre la pervivència del masclisme; volíem parlar de que tot i que el nou any proposa nous projectes i nous propòsits, en paraules del poeta "tot està per fer i tot és possible", l'any havia nascut gastat i vell; any tràgic, gastat de violències i vell de masclisme.

Escriptora i traductora

L’escriptora Bel Olid (1977) té una veu queer. Neix als marges, però parla de temes nuclears, com les relacions humanes; s’enfonsa en la història brutal dels personatges, però sense perdre la bellesa del llenguatge. I, sobretot, és capaç d’empeltar-se de vides de ficció, al mateix temps que examina l’actualitat o rebat el comentari impertinent d’un tertulià.

Laia Estrada, Santi F. i Diego C. han estat condemnades per atemptat contra l'autoritat però absoltes dels delictes de lesions i no hauran d'ingressar a la presó

Les tres activistes feministes de Tarragona que van ser jutjades el novembre passat pels fets coneguts com cas Bershka, han estat condemnades a una multa conjunta de 2.250 euros –amb motiu de responsabilitat civil– i a tres mesos de presó, per delictes d'atemptat contra l'autoritat. Han quedat però, absoltes del delicte de lesions que també se'ls imputava. Com que no tenen antecedents penals, Laia Estrada, Santi F. i Diego C. no hauran de complir presó.

La darrera dècada de polítiques ultra conservadores de l'AKP, el partit d'Erdogan, aprofundeix la deriva islamista i masclista de Turquia. S'aguditzen els atacs contra dones turques i kurdes, organitzacions feministes i moviments d'alliberament

A Turquia és freqüent que membres de l'actual govern i alts càrrecs públics facin declaracions rebutjant la igualtat entre homes i dones i en favor d'actituds que poden normalitzar la cultura de la violació, la violència de gènere o la misogínia.

Parlem amb José Luís Moreno Pestaña, filòsof i sociòleg especialista en filosofia política, sociologia dels trastorns alimentaris i de la salut mental, matèria que aborda a 'El lado oscuro del capital erótico', que acaba de publicar

Mònica Belucci deia que la roba que no li anava bé és que "estava mal feta". La pressió estètica no afecta per igual a homes i dones, ni tampoc s'exerceix ni impacta igual en totes les classes socials. L'entrada al mercat laboral per a moltes dones coincideix amb l'agudització de la contradicció entre el cos viscut i el cos exigit, socialment i laboralment. Segons José Luis Moreno Pestaña, a les treballadores cada vegada se les exigeixen uns requisits estètics d'adequació a la "imatge de marca".

El registre oficial de víctimes de violència de gènere no reconeix prop del 40% dels assassinats masclistes, segons Feminicidio.net, en excloure els casos que no són dins el marc de la parella o l'exparella

Unes sandàlies senzilles, de les que lliguen el dit gros, per a Esperanza Ferrutxe Frau, de 45 anys, assassinada a Palma. Unes altres, més vistoses i, probablement, menys còmodes, per a Anna Malgorzata Nadolska, de 32, assassinada a Alacant. Unes típiques Converse per a Mónica Pérez Garcia, assassinada amb 24 anys a Lleida. Les de Michelle Fernando Bahutskaya han de ser les més menudes, per força. Va ser assassinada quan tan sols tenia set anys, a Barcelona. Per a Anneli Therese Borj, de 34 anys, assassinada també a Barcelona, unes botes de mitja canya.

Amb uns nous acords sobre la taula, tres veus representatives de col·lectius minoritzats opinen sobre els acords i els processos de pau de Colòmbia. Una de les principals preocupacions és la instrumentalització de l'anomenada 'ideologia de gènere'

Dones, comunitat LGBTI i comunitat indígena són tres dels col·lectius tradicionalment infrarepresentats en les altes esferes polítiques i, de retruc, en les taules de negociació. Colòmbia i els seus acords de pau han presentat a la població un model de pau que ha comptat amb una subcomissió i una perspectiva de gènere transversal en tots els punts de l'acord i un capítol específic sobre les comunitats ètniques minoritàries.

Una de les activistes, Laia Estrada, recorda durant la primera sessió del judici, que va ser colpejada fins que va perdre la consciència, mentre un altre, Santiago Fortuny, declara que el van arrossegar pels cabells fins a un portal

Les sis encausades en el que es coneix com cas Bershka estaven citades a judici ahir a les 10 del matí al Jutjat d’Instrucció número 3 de Tarragona, on una cinquantena de persones esperava a les portes amb una pancarta i múltiples banderes de color violeta. Tres activistes feministes afrontaven una petició de dos anys de presó per part de la policia municipal i l'Ajuntament de Tarragona, i alhora, tres agents de la Guàrdia Urbana estan acusats acusats d'agressions i detenció il·legal, per part de les feministes.

Pàgines

Subscriure a feminisme