feminisme

Arran de les agressions masclistes que es produeixen cada any als Sanfermines de Pamplona, l'autora reflexiona sobre els avenços socials i polítics per combatre-les, així com sobre tot el que queda per fer

S'està parlant molt de les agressions sexistes als Sanfermines, una de les festes més multitudinàries i de major projecció internacional, i la veritat és que cap altre any se n'ha parlat tant com aquest. Deixant de banda el tractament sensacionalista, morbós i descafeïnat que molts mitjans han fet d'aquest tema, que donaria per a una altra anàlisi, moltes ens n'alegrem. Ens alegrem de què la societat en general estigui donant un lloc prioritari a les agressions masclistes en els espais de festa, perquè això vol dir que és una cosa que preocupa.

Com s’articulen les reivindicacions del moviment quan es creuen amb altres identitats, opressions o lluites? Fem visibles sis casos a través de la veu de sis activistes

Si es lluita pels drets i llibertats d’un col·lectiu determinat, això acabarà beneficiant a altres col·lectius i suposarà, en definitiva, un pas endavant per a tota la societat. És el que defensa el paradigma de la interseccionalitat, una perspectiva que entén que les diferents identitats que travessen les persones (relacionades amb el gènere, la classe social, la sexualitat, l’ètnia, la nacionalitat, etc.) no actuen de forma independent, sinó que estan interrelacionades i generen sistemes d’opressió i discriminació determinats.

'Les Solidàries', la nova obra de la companyia Atiro Hecho que reflexiona sobre el patriarcat i reivindica la memòria de Mujeres Libres, es pot veure fins el proper cap de setmana a l'Espacio Inestable de València

L'Espacio Inestable de València albergarà un cap de setmana més (del 30 de juny al 2 de juliol) la darrera obra de Atiro Hecho, una companyia de teatre "físic-polític", com elles mateixes es defineixen. Es tracta d'"una de les obres més difícils que hem fet fins ara", ens conta Carla Chillida, actriu i directora.

Una partida pressupostària estatal justa per eradicar la violència masclista. Aquesta reivindicació ha aplegat més de 500 entitats feministes arreu de l’Estat que ahir dilluns 19 de juny van convocar accions a més de 160 ajuntaments, la majoria valencians

Des de principis d'any, les xifres oficials anuncien al voltant de cinquanta dones assassinades per casos de violència de gènere a l'Estat espanyol. El web de Feminicidio.net en recull 52 en el que duem de 2017. Cal afegir-hi aquelles dones que han sobreviscut, els feminicidis que per manca de dades no han quedat resolts i les possibles criatures que queden orfes.

Una campanya feminista per anul·lar les actuacions del monologuista al Teatre Borràs amb l'etiqueta #EnsTensCremades convoca una protesta aquest vespre abans de l'inici de l'espectacle

Cloroform com a eina per lligar és un dels mètodes que proposa l'humorista  Jorge Cremades als seus vídeos. També dóna recomanacions sobre com "fugir dels brots gelosos i controladors de la teva parella per poder sortir amb els teus amics", critica que les dones "només comprin roba, parlin per telèfon, s'alimentin a base d'amanides i et prohibeixin les pizzes". Petits fragments que ell denomina gags, on hipersexualitxa, ridiculitza i infantilitza la dona.

Diana J. Torres, autora de 'Pornoterrorismo', publica ara 'Vomitorium', un text molt personal que, com el seu nom suggereix, és un vòmit de les seves experiències als moviments socials

Parlar, veure o llegir Diana J. Torres, aka Pornoterrorista, sempre és un plaer punxant. Qui l’ha llegit anteriorment (Pornoterrorismo, Coño Potens, o el seu blog) sabreu de què parlem: en les seves obres, siguin llibres, posts, performances o tallers, aborda qüestions artístiques, sexuals, de gènere i activistes des d’un posat radical i dur. Ella és directa i va al gra. Per això els seus llibres són essencials: una mirada pura al feminisme sense politiqueigs ni sensibleries.

L'autor desenvolupa el concepte d'apoderament personal masculí per tal de promoure la responsabilitat, la consciència i l'empatia per fer enfront de les inconsistències i abusos de poder arrelats als privilegis masculins

Quina merda de títol és aquest quan els homes desbordem privilegis i poder en el sistema heteropatriarcal? I sí, estem a rebentar de privilegis en l'àmbit domèstic (dedicant la meitat d'hores al treball domèstic), en l'àmbit laboral (cobrant un 25% més per la mateixa feina), en l'àmbit de la integritat personal (un 26,6% de les dones han rebut violència greu i el 98% de violència familiar la reben dones), a l'espai públic (no tenir por a les violacions), a les xarxes (poder anar sense samarreta i ensenyar els mugrons)...

Jokin Azpiazu, activista i acadèmic

Més que en retirada, la dominació masclista és una força social i ideològica en plena lluita per l’adaptació de la seva hegemonia davant l’embat del feminisme. Poc complaent amb l’optimisme que impregna la ficció de les ‘noves masculinitats’, Jokin Azpiazu parla amb coneixement de causa després d’estar anys immers en l’anàlisi del gènere –al País Basc i a Catalunya– des d’espais de treball acadèmics i des de l’activisme.

Les dones són part del món de la música des que la humanitat va començar a fer harmonies. Tot i això, el sistema patriarcal posa traves constantment a la seva participació en aquest àmbit

Que la indústria musical és un món masclista i masculí no és cap secret, només s’ha d’analitzar superficialment la programació de qualsevol festival de l’Estat espanyol o bé escoltar qualsevol cançó a la ràdio per veure que se’ns ven un món heteronormatiu en què les relacions romàntiques són idealitzades, un món que és l’embrió de la cultura de la violació i els feminicidis.

El laberint de les violències sexuals, entrevista a l'activista i acadèmic Jokin Azpiazu, ús de transgènics, FC Lampedusa St. Pauli, empenta feminista dins la indústria musical i molt més en aquest nou número del quinzenal en paper

Obrint la Directa 431, Anna Celma ressegueix els circuits oficials que estableix l’administració catalana per a l’atenció a les víctimes de violències sexuals. La primera parada és en l’àmbit sanitari; després, les afectades s’endinsen en un dens laberint policial i judicial. En aquest reportatge, diagnostica i radiografia els punts forts i febles de l’atenció mèdica a les afectades.

Pàgines

Subscriure a feminisme