feminismes

A partir de les vuit del vespre es tancaran a la Massana per començar a buscar punts en comú per respondre al racisme i al patriarcat. El 2001, una cinquantena de dones migrants també es va tancar per formular demandes específiques

Quan fa quinze dies que va començar la tancada migrant a l'antiga Escola Massana, al barri del Raval de Barcelona, les dones prenen el timó. Convoquen el moviment feminista per trobar i organitzar respostes i estratègies conjuntes sobre autodefensa feminista per respondre al racisme i al patriarcat. Amb aquest fi, el passat dimecres dos de maig es va celebrar una assemblea de dones i avui, a partir de les vuit del vespre, seran únicament elles les que passaran la nit a la Massana.

Ressenyes

Virginie Despentes escriu “per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del mercat de la tia bona”. Per a les losers de la feminitat –com diria Despentes–, però no només. Tal com ens recorda Maria Cabrera en el seu pròleg (L’Altra Editorial), no escriu per a un “auditori de vagines aplaudidores”. Escriu, i punt. I ho fa sense embuts ni pèls a la llengua.

El Mercat de les Flors programa 'Three Times rebel' de Marina Mascarell, una exploració dansada del feminisme en rebel·lia

Virginia Woolf va escriure "Orlando s'havia convertit en dona... no es pot negar. Però en tots els altres aspectes Orlando continuava sent exactament el que havia estat fins ara" (Orlando, de V. Woolf. Trad. de Maria Antònia Oliver).

Les treballadores de la llar, bàsicament dones i, en molts casos, migrades i en condicions discriminatòries, han esdevingut el principal recurs per externalitzar la provisió de cures a persones dependents

“Maria!”. De pressa. Cap a l’habitació de la senyora, a buidar-li l’orinal. “Maria!”. No ha acabat de netejar-lo que ja li demana el cafè amb llet. “Maria!”. Galetes, també. “Maria!”. El terra no està prou net, sembla. La Maria frega. La Maria planxa. La Maria cuina. Li cuina, però no seu a la mateixa taula. El seu menjar, explica, se l’ha de comprar i preparar quan treu temps per fer-ho, en una jornada de treball que s’allarga fins entrada la nit. “Maria!, Maria!”.

Fathiya Saidi, activista feminista al Marroc

Filla del Tànger dels anys 60, va créixer en una família moderna de classe mitjana: molt unida al seu germà, qui va inculcar-li la passió per les ciències i va animar-la, amb només setze anys, a finalitzar els estudis de secundària a Bèlgica. Però no va poder amb el neerlandès i l’any següent va marxar a Lille (Estat francès), on va acabar el batxillerat i va matricular-se a la Facultat de Farmàcia, on es va diplomar en Bioquímica. Allí es va casar, va treballar i va tenir dos fills, als quals va consagrar quatre anys complets de la seva vida.

"Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon"
Les criades - Roba Estesa

Durant les últimes setmanes estem assistint a una veritable campanya de difusió de la vaga feminista del 8 de març: a les xarxes socials, les assemblees de barri, les facultats, fins i tot als mitjans de comunicació, tant als alternatius com als de masses, etc. Això ha obert un debat sobre el feminisme i l’hegemonia, els beneficis i els perills que pot causar aquesta unió.

Després de tretze edicions celebrades, el moviment feminista i el Festivern coordinen una resposta organitzada a les agressions sexistes, mitjançant campanyes de sensibilització i la creació de Punts de Suport i Seguretat Feminista

El Festivern, festival musical celebrat en Tavernes de la Valldigna (la Safor) entre el 29 de desembre i l'1 de gener, s'ha coordinat amb alguns col·lectius feministes per posar fre a les agressions masclistes que solen abundar en els festivals d'aquesta mena. La iniciativa ha consistit en la creació de dos punts violeta, projecte iniciat per diversos col·lectius feministes tant de les comarques de la Valldigna i la Safor, com de la ciutat de València.

Pàgina oberta

Comença el congrés, la conferència, el diàleg, l’assignatura amb el nou grup, és igual: ara que comença l’any em venen totes aquestes ocasions al cap. Imagineu-vos una sala plena de dones amb alguns homes, i penseu que s’hi parla de dones: d’història, per exemple.

Entrevistem Jule Goikoetxea (Sant Sebastià, 1981), filòsofa política, professora i investigadora de la Universitat del País Basc i visitant a la Universitat Pompeu Fabra, reconeguda per la seva producció teòrica i literaria amb perspectiva feminista

Jule Goikoetxea ha participat recentment del projecte Terra de ningú: perspectives feministes sobre la independència i està a punt de publicar Privatizando la democracia (Icària). Amb ella conversem sobre quines experiències d'apoderament ens poden servir per esquerdar la societat patriarcal i fer que les dones assoleixin més sobirania en tots els sentits. En definitiva, avançar cap a la República feminista.

Pàgines

Subscriure a feminismes