feminismes

Després de tretze edicions celebrades, el moviment feminista i el Festivern coordinen una resposta organitzada a les agressions sexistes, mitjançant campanyes de sensibilització i la creació de Punts de Suport i Seguretat Feminista

El Festivern, festival musical celebrat en Tavernes de la Valldigna (la Safor) entre el 29 de desembre i l'1 de gener, s'ha coordinat amb alguns col·lectius feministes per posar fre a les agressions masclistes que solen abundar en els festivals d'aquesta mena. La iniciativa ha consistit en la creació de dos punts violeta, projecte iniciat per diversos col·lectius feministes tant de les comarques de la Valldigna i la Safor, com de la ciutat de València.

Pàgina oberta

Comença el congrés, la conferència, el diàleg, l’assignatura amb el nou grup, és igual: ara que comença l’any em venen totes aquestes ocasions al cap. Imagineu-vos una sala plena de dones amb alguns homes, i penseu que s’hi parla de dones: d’història, per exemple.

Entrevistem Jule Goikoetxea (Sant Sebastià, 1981), filòsofa política, professora i investigadora de la Universitat del País Basc i visitant a la Universitat Pompeu Fabra, reconeguda per la seva producció teòrica i literaria amb perspectiva feminista

Jule Goikoetxea ha participat recentment del projecte Terra de ningú: perspectives feministes sobre la independència i està a punt de publicar Privatizando la democracia (Icària). Amb ella conversem sobre quines experiències d'apoderament ens poden servir per esquerdar la societat patriarcal i fer que les dones assoleixin més sobirania en tots els sentits. En definitiva, avançar cap a la República feminista.

L'Audiència de Balears va dictaminar l'octubre de 2016 cinc condemnes d'un any de presó i una absolució per una protesta a l'església de Sant Miquel contra el projecte de l'exministre Gallardón de reforma de la llei de l'avortament

El Tribunal Suprem està conforme amb la condemna d'un any de presó imposada per l'Audiència de Balears a les cinc feministes que van interrompre una missa a l'església de Sant Miquel, en una protesta contra la reforma de la llei de l'avortament.

Arribem junts a un d'aquells tallers de greix i monos blaus on els cartells dels noranta dissimulen els esvorancs de la paret mentre asseguren la permanència en l'heterosexualitat. Júlia va tranquil·la i decidida, té les coses clares; jo l'acompanyo, fent temps fins el meu pròxim tren. Les dones exposades, mitja dotzena, somriuen amb llenceria roja amb borles blanques. A tres d'elles, la gorra nadalenca els cau sobre les seves espatlles, flàccid, i la serra mecànica que aguanta maldestrament està en plena erecció: espasa recta, gasolina entre les venes.

tornar lentament i suau
com si mai no haguérem marxat

(Anna Montero, Serenitat de cercles)

Doncs ara, llevar-se. Amb revolució-prUcés-República o sense. Tant si t'és fàcil com si et costa igualment cada dia. Llevar-se i dents i dutxa i cafè i torrades i persianes amunt. La bossa de la piscina, la carmanyola de la feina, l'agenda, el necesser i un llibre per llegir al metro. El casc de la moto, les claus del cotxe, el comandament del pàrquing.

La iniciativa sorgeix arran de l'èxit rotund d'un punt violeta organitzat per als concerts en el marc de la Diada de Catalunya Nord, celebrada el passat 4 de novembre

Es coneix com a punt violeta el símbol de rebuig a qualsevol tipus de violència masclista o sexista als espais festius. En els darrers anys, s'ha produït un creixement en nombre i en desenvolupament d'aquesta ferramenta de visibilització i atenció feminista als espais festius, on les dones es troben especialment cosificades i assetjades. La majoria d'aquests casos passen desapercebuts, bé per la normalització de l'assetjament, per vergonya, o per la manca d'escolta.

La negació de l’evidència o postveritat també es manifesta en la lluita per la igualtat a través de discursos postmasclistes. El fonament d’aquest pensament és la negació de la desigualtat de poder estructural existent entre homes i dones

Quan algú de l’entorn del president americà Trump va parlar de relats alternatius, em va venir a la memòria el neomasclisme, les seves veritats i els seus fets alternatius. Igual que l’anomenada postveritat, el neomasclisme o postmasclisme fa una manipulació de la veritat; com que, a hores d’ara, ningú no critica obertament la igualtat ni els avenços aconseguits per les dones, el neomasclisme parteix d’aquests conceptes i els tergiversa fins a canviar-ne el sentit.

Una llambregada feminista a les sèries d'animació d'ahir i avui fa necessàriament patents certs progressos en el gènere

Qui no recorda quan la Marinera de la Lluna va descobrir que el misteriós Antifaç de Gala no era ni més ni menys que el seu estimat Mamoru? O el moment decisiu en què en Goku derrota al Monstre Buu? O quan la Ran quasi descobreix el gran secret d'en Conan, que és en realitat el Sinichi Kudo? I és que, per a la generació que hem crescut entre els 90 i els 2000, moltes d'aquestes sèries, algunes japoneses, d'altres franceses o dels Estats Units, han sigut la nostra infància.

Les autores expliquen la necessitat de repensar el llenguatge i com aquesta reflexió es porta a terme al sí d'un taller autogestionat per un col·lectiu feminista

Des de l'activisme feminista, que no des de l'academicisme, el Col·lectiu de dones de les Terres de l'Ebre vam veure la necessitat de despertar consciències feministes a través de la reflexió sobre el llenguatge que rebem a través dels grans mitjans de comunicació, especialment des de la televisió. A partir d'aquesta consideració, vam crear, fa un any, el taller «El llenguatge, eina d'identitat», amb l'objectiu de fer reflexionar sobre com a través del llenguatge percebem el món, un món dominat pel capitalisme i l'heteropatriarcat.

Pàgines

Subscriure a feminismes