feminismes

La negació de l’evidència o postveritat també es manifesta en la lluita per la igualtat a través de discursos postmasclistes. El fonament d’aquest pensament és la negació de la desigualtat de poder estructural existent entre homes i dones

Quan algú de l’entorn del president americà Trump va parlar de relats alternatius, em va venir a la memòria el neomasclisme, les seves veritats i els seus fets alternatius. Igual que l’anomenada postveritat, el neomasclisme o postmasclisme fa una manipulació de la veritat; com que, a hores d’ara, ningú no critica obertament la igualtat ni els avenços aconseguits per les dones, el neomasclisme parteix d’aquests conceptes i els tergiversa fins a canviar-ne el sentit.

Una llambregada feminista a les sèries d'animació d'ahir i avui fa necessàriament patents certs progressos en el gènere

Qui no recorda quan la Marinera de la Lluna va descobrir que el misteriós Antifaç de Gala no era ni més ni menys que el seu estimat Mamoru? O el moment decisiu en què en Goku derrota al Monstre Buu? O quan la Ran quasi descobreix el gran secret d'en Conan, que és en realitat el Sinichi Kudo? I és que, per a la generació que hem crescut entre els 90 i els 2000, moltes d'aquestes sèries, algunes japoneses, d'altres franceses o dels Estats Units, han sigut la nostra infància.

Les autores expliquen la necessitat de repensar el llenguatge i com aquesta reflexió es porta a terme al sí d'un taller autogestionat per un col·lectiu feminista

Des de l'activisme feminista, que no des de l'academicisme, el Col·lectiu de dones de les Terres de l'Ebre vam veure la necessitat de despertar consciències feministes a través de la reflexió sobre el llenguatge que rebem a través dels grans mitjans de comunicació, especialment des de la televisió. A partir d'aquesta consideració, vam crear, fa un any, el taller «El llenguatge, eina d'identitat», amb l'objectiu de fer reflexionar sobre com a través del llenguatge percebem el món, un món dominat pel capitalisme i l'heteropatriarcat.

L'autora reflexiona sobre les reaccions que ha generat la sentència europea contra el hiyab tant als mitjans de comunicació, com al conjunt de la societat espanyola i als moviments feministes

El passat 14 de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar que l'acomiadament d'una treballadora belga per dur un vel al lloc de treball no era una discriminació directa segons la Directiva 2000/78/CE, que pretén protegir a les treballadores de possibles discriminacions a l'àmbit laboral. En tot cas, s'hauria de demostrar que tal fet, derivat d'una norma interna de l'empresa, és un cas de discriminació indirecta.

Les assassinades, les desaparegudes i les preses, la poca seguretat als carrers i la normativitat patriarcal capitalista van copar els crits de la marxa. A Sabadell també es van manifestar les dones en una convocatòria de Vallès Feminista

Seguint una tradició que es va iniciar ja fa set anys, més de 2.500 dones, lesbianes i trans de Barcelona van sortir al carrer la nit prèvia al 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora. Ho van fer convocades per les jornades d'accio feminista autònoma Se va a armar la gorda, rere el lema "La nit és nostra" en una manifestació nocturna no mixta i sense partits, sindicats ni banderes.

De Polònia a Argentina, passant pels EUA, el moviment internacional es coordina amb manifestacions simultànies al migdia del 8 de març. Una convocatòria autogestionada però sostinguda en un cicle de mobilitzacions renovat, especialment a Europa i Amèrica

Avui, 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora, estan convocades a mobilitzar-se totes les dones de prop de 50 països del món.

NoMo: Not Mother. El que no ets. El que no tens. El que no vius. Però tranquil·la, s'apressa a dir-te el senyor Google quan li preguntes per la ditxosa sigla, que les NoMo ens sembleu súper guais: segons la revista digital Nueva mujer, teniu un nivell cultural alt, ambició professional (el més important per a vosaltres és la vostra carrera, assegura), temps per anar al cine (això no ho diu però ho hauria de dir, ho sap tothom, no?, allò de "Ah, no tens fills...

Les polítiques discriminatòries envers les dones a l'Iran són un dels principals factors de mobilització del moviment feminista per reclamar més drets. Analitzem el seu recorregut des del règim del Xa fins a l'actualitat

A la Mahin li fa nosa el vel quan parla de la situació política a l'Iran, de la vida: l'ofega. Es refereix despectivament al hijab obligatori com a "aquesta cosa" mentre s'estira el mocador pels dos extrems que li cauen sobre les espatlles i reivindica que "les dones en aquest país han lluitat molt, lluiten mil·límetre a mil·límetre". "Tal com el porto ara –sense lligar per sota la barbeta, mostrant el coll– seria impensable fa deu anys", dirien que no està prou ajustat.

Article publicat amb motiu de la campanya #PropòsitsDirecta. El nostre propòsit com a projecte és clar: continuar fent periodisme transformador amb vosaltres, i per fer-ho possible us proposem ser el vostre propòsit per al 2017

La periodista June Fernández, coordinadora de 'Pikara Magazine', ens desgrana alguns dels ensenyaments que molts homes poden extreure de les lluites feministes.



Escoltar

Imagina't que vas a una festa amb les amigues. T'agrada la música del local, l'ambient és de bon rotllo i el menjar és bo i a preus populars. Imagina't que en poca estona estàs rient, ballant, brillant. I llavors, en el moment que menys t’ho esperes, passa: el machirulo de torn, el bavós de guàrdia, l'insistent #quinapartdelNOnoentens. El desconegut que acaba d’escollir-te com a presa o el conegut amb qui coincideixes darrerament en festes i que aprofita qualsevol ocasió per fer-se el carinyós i sobar-te, bàsicament.

Pàgines

Subscriure a feminismes