feminismes

NoMo: Not Mother. El que no ets. El que no tens. El que no vius. Però tranquil·la, s'apressa a dir-te el senyor Google quan li preguntes per la ditxosa sigla, que les NoMo ens sembleu súper guais: segons la revista digital Nueva mujer, teniu un nivell cultural alt, ambició professional (el més important per a vosaltres és la vostra carrera, assegura), temps per anar al cine (això no ho diu però ho hauria de dir, ho sap tothom, no?, allò de "Ah, no tens fills...

Les polítiques discriminatòries envers les dones a l'Iran són un dels principals factors de mobilització del moviment feminista per reclamar més drets. Analitzem el seu recorregut des del règim del Xa fins a l'actualitat

A la Mahin li fa nosa el vel quan parla de la situació política a l'Iran, de la vida: l'ofega. Es refereix despectivament al hijab obligatori com a "aquesta cosa" mentre s'estira el mocador pels dos extrems que li cauen sobre les espatlles i reivindica que "les dones en aquest país han lluitat molt, lluiten mil·límetre a mil·límetre". "Tal com el porto ara –sense lligar per sota la barbeta, mostrant el coll– seria impensable fa deu anys", dirien que no està prou ajustat.

Article publicat amb motiu de la campanya #PropòsitsDirecta. El nostre propòsit com a projecte és clar: continuar fent periodisme transformador amb vosaltres, i per fer-ho possible us proposem ser el vostre propòsit per al 2017

La periodista June Fernández, coordinadora de 'Pikara Magazine', ens desgrana alguns dels ensenyaments que molts homes poden extreure de les lluites feministes.



Escoltar

Imagina't que vas a una festa amb les amigues. T'agrada la música del local, l'ambient és de bon rotllo i el menjar és bo i a preus populars. Imagina't que en poca estona estàs rient, ballant, brillant. I llavors, en el moment que menys t’ho esperes, passa: el machirulo de torn, el bavós de guàrdia, l'insistent #quinapartdelNOnoentens. El desconegut que acaba d’escollir-te com a presa o el conegut amb qui coincideixes darrerament en festes i que aprofita qualsevol ocasió per fer-se el carinyós i sobar-te, bàsicament.

Em declaro fan de la zona de confort. Confesso que la busco, que l'estimo, que m’hi aferro. Que trontollo quan comença a esfondrar-se i m'agafa pànic quan es fa miques del tot. Com que encara no he mort de cap crisi d’ansietat ni m’han hagut d’internar ni he perdut amistats per aquesta debilitat, em permeto de continuar buscant-la, estimant-la, aferrant-m’hi i sentint que em desintegro cada cop que desapareix (i sabent que continuo sencera malgrat tot, i que els canvis són substancials a la vida, i que les crisis ajuden a créixer, i bla bla bla).

"Guapa! Vine amb nosaltres! Què fas tan soleta?". Aquest és només un fragment d'un dels vuit àudios que s'han pogut escoltar a la ruta FemPúblic, una audioguia que vol mostrar als i les participants la realitat i les violències que pateixen al carrer quotidianament les dones. L'acció va tenir lloc el passat divendres amb motiu del 25-N, dia internacional per l'eliminació de les violències contra les dones.

Trenta anys després de les “guerres feministes del sexe” dels anys 80, parlar de sexualitat encén les discussions encara avui. L'autora reivindica el 'twerking' com a disciplina en diàleg amb la sexologia per espolsar prejudicis

Han passat ja alguns lustres d'ençà que Nancy Friday escandalitzés algunes ments ben pensants amb El Meu Jardí Secret (1973), una recopilació de fantasies sexuals femenines narrades pels seus protagonistes. Tres anys més tard, el 1976, va veure la llum l'Informe Hite: més de tres mil dones, entre els catorze i els 78 anys, van descriure, amb les seves pròpies paraules, els seus plaers, frustracions i les seves més íntimes sensacions sexuals. Betty Dodson, educadora sexual nord-americana, va ensenyar a masturbar-se cents de dones.

La medicina catalana, tant en la pràctica com en l'ensenyament, deixa de banda les realitats diverses de les pacients. L'article defensa la necessitat d'una atenció mèdica que no revictimitzi les pacients.

Les estudiants i treballadores del camp de l'atenció a la salut estem adquirint perspectiva a marxes forçades sobre la magnitud de les violències masclistes i sobre les causes estructurals i sistèmiques d'aquestes. Però al mateix temps, ens trobem sense cap eina ni coneixement per a acompanyar les persones que viuen aquestes situacions.

Doncs m’hauríeu d’ajudar.

He llegit per primera vegada Lolita de Vladímir Nabókov i no tinc ni idea de com enfrontar-m’hi des de l’òptica feminista.

El ple dret al carrer no és un objectiu assolit pels sectors segregats per la desigualtat de classe, d'edat o d'ètnia. Malgrat això, els contextos públics urbans obren a les dones alternatives als perills de la llar i la família

L'agressió que fa unes setmanes va patir a un carrer de Gràcia la regidora de la CUP a Barcelona, Maria Rovira, hauria de ser una bona oportunitat per posar de manifest fins a quin punt és falsa la pretensió oficial segons la qual allò que anomenen "espai públic" és un marc d'equitat, accessible a tothom de la mateixa manera i amb idèntics drets.

Pàgines

Subscriure a feminismes