Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Fotografia insòlita de suport a les investigades pel Tsunami Democràtic

Centenars d’organitzacions i personalitats d'un amplíssim espectre de la societat civil catalana han presentat un manifest conjunt contra la criminalització del dret a la protesta per part de la judicatura espanyola i en defensa dels drets fonamentals

| Victor Serri

Les escales de la plaça del Rei de Barcelona han tornat a ser l’escenari d’una compareixença pública multitudinària. No obstant això, la imatge presa per les càmeres de les desenes de mitjans que han cobert la convocatòria feia molts anys que no es captava. El fet diferencial ha estat la pluralitat i transversalitat de la societat civil catalana que representaven les vuitanta-nou persones que s’han posat davant dels flaixos.

Totes elles han donat la cara per presentar un manifest titulat Protestar, manifestar-se, mobilitzar-se, són drets fonamentals en el qual s’ha denunciat la criminalització al dret de protesta que representa la investigació a dotze persones per part del magistrat de l’Audiència Nacional (AN) espanyola Manuel García Castellón dins de la causa contra Tsunami Democràtic, entre els quals es troba el periodista d’aquest mitjà Jesús Rodríguez.

Les periodistes Laura Rosel, Mònica Terribas, Gemma Garcia, Jordi Évole i Jordi Basté, juntament amb el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, Aziz Faye, i la humorista Ana Polo han llegit la missiva que exigeix que “es prenguin les mesures necessàries per aturar la utilització de la justícia en una nova persecució política contra les mobilitzacions socials i l’exercici de drets fonamentals, i que es retirin les imputacions de terrorisme”. El text que s’ha presentat avui ja compta amb l’adhesió de 145 organitzacions i 208 personalitats rellevants de la societat catalana.

El món de la cultura estava representat per cantants com Suu, Triquell, Lildami, Joan Dausà, Gerard Quintana o Lluís Llach, així com d’intèrprets com Sílvia Bel, Laia Manzanares o Eduard Farelo

Totes elles han volgut denunciar que en els darrers anys s’han vulnerat drets com el de la llibertat d’expressió a cantants, actors i actrius, “obstaculitzant l’exercici del dret a la informació per part de professionals de la informació, censurant obres de teatre, perseguint l’independentisme, el feminisme, la lluita pel dret a l’habitatge, l’antiracisme, l’ecologisme i atacant el dret de vaga i la llibertat sindical”.

Per aquest motiu el món de la cultura estava representat en els rostres de cantants de diverses generacions com Suu, Alguer Miquel (Txarango), Santi Balmes (Love of Lesbian), Joan Garriga (Dusminguet i la Troba Kung-Fú) Triquell, Lildami, Joan Dausà, Gerard Quintana o Lluís Llach, així com d’intèrprets de la talla de Sílvia Bel, Laia Manzanares, Pau Vinyals, Eduard Farelo, Queco Novell o la directora de cinema i guionista Judith Colell, entre altres.

“La investigació que porta a terme l’Audiència Nacional / Tribunal Suprem contra Tsunami Democràtic suposa un atac directe a l’exercici de drets fonamentals, especialment del dret de manifestació i llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació”. Així de contundent s’expressa un manifest que destaca com les mobilitzacions ciutadanes vehiculades a través de Tsunami la tardor de 2019 “s’emmarcaven en l’acció no-violenta, que forma part de l’exercici legítim del dret a la protesta, protegit pel dret internacional dels drets humans, que és també dret intern”. Ho avalen juristes i entitats que també han estat presents a la compareixença pública, com ara les juristes Laia Serra i Gonzalo Boyé, així com la Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) o el Col·lectiu Ronda.

Han impulsat la iniciativa CCOO, UGT, Òmnium, Irídia, Novact, la PAH, el Top Manta, La Fede, la CONFAVC, Ecologistes en Acció, el Sindicat de Llogateres, Ca la Dona, el CNJC i la Crida LGBTI

L’anàlisi jurídica de la situació que han volgut compartir amb la societat catalana és que “la decisió de l’Audiència Nacional d’investigar per terrorisme representants polítics, periodistes i membres de la societat civil, en el context actual, mostra una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d’Amnistia, fet que suposa una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu i que afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania”. Així ho valoren CCOO i la UGT, que han assistit a l’acte en la figura dels seus secretaris generals a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, així com la CGT, la IAC, la Intersindical CSC o la Unió de Pagesos, que també han estat presents.

Així mateix, aquesta iniciativa ha estat impulsada per totes les entitats que ocupaven la primera fila de la instantània, a banda dels dos sindicats majoritaris, Òmnium Cultural, Irídia, Novact, la PAH, el Top Manta, La Fede, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Ecologistes en Acció, el Sindicat de Llogateres, Ca la Dona, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i la Crida LGBTI, entre moltes altres que li han donat suport.

Potser per aquest motiu altres personalitats com l’humorista Andreu Buenafuente, les periodistes Txell Feixas, Natza Farré, Ricard Ustrell i Carles Porta, les escriptores Anna Pacheco, Imma Monsó i Màrius Serra o el futbolista Oleguer Presas, la cuinera Ada Perellada, l’exdiputat Albano Dante Fachín i el metge Bonaventura Clotet s’han avingut a posar-se en aquesta fotografia.

“Investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l’únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política és una actuació de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat civil i posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret”, han reblat abans d’advertir que “aquesta criminalització té un efecte dissuasiu dirigit a tota la societat”.

El cas està a l’espera que la sala d’admissions del Tribunal Suprem decideixi si admet la causa a tràmit o la retorna a l’Audiència Nacional espanyola

Actualment, el cas està a l’espera que la sala d’admissions del Tribunal Suprem, amb el jutge Juan Ramon Verdugo al capdavant, decideixi si admet a tràmit o no la causa, després que totes les parts hagin presentat la seva posició al respecte. L’última part en fer-ho ha estat la Fiscalia, dient que considera que no s’ha d’admetre a tràmit perquè no hi ha proves contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, els dos únics aforats entre els investigats perquè avui dia tenen un càrrec públic.

Si el Tribunal Suprem decideix quedar-se la causa, la resta d’investigats també es veuran afectats per la decisió i serà l’alt tribunal qui dicti les diligències pendents, entre elles les citacions a declarar de les dotze persones encausades. En cas contrari, el cas tornarà a l’Audiència Nacional i serà el jutge Garcia Castellón qui prendrà la decisió de les diligències pendents, com ara la citació.

Si és així, podria succeir que la sala penal de l’AN respongui als recursos de la Fiscalia, que demana que no s’investigui per terrorisme, i que siguin uns jutjats ordinaris qui se’n facin càrrec per un delicte de desordres públics agreujats, però aquesta variable quedarà exclosa si el Tribunal Suprem decideix quedar-se la causa.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!