gènere

Novact i la plataforma Defender a Quien Defiende publiquen un informe que analitza des de la perspectiva de gènere el fenomen de les repressions. El document evidencia com poder punitiu i patriarcal es cohesionen per preservar l'ordre social

Que l’Estat té mecanismes repressius per frenar la dissidència i controlar la població és quelcom àmpliament conegut entre els moviments socials i l’activisme. Casos com Pandora o Piñata, el cas 4-F, l’empresonament d’Alfon, entre molts altres, han comportat l'activació dels aparells policials, polítics i judicials en la creació d'un discurs que construeix un “enemic intern”, com l’antisistema o el perroflauta.

Científica

Era el 1970 quan Anne Fausto-Sterling es va doctorar en Biologia del Desenvolupament a la Universitat de Brown. Durant 42 anys, hi va ser professora, en un camp acadèmic marcat pels prejudicis sexistes i pel masclisme dels seus predecessors. Va combatre tant el biaix de gènere que va trobar al Departament de Biologia com la metodologia científica instaurada pels seus col·legues masculins. Des de 2009 fins a la seva jubilació, l’any 2014, va ocupar la Càtedra Nancy Duke Lewis, que s’atorga a escolars acadèmics que s’hagin distingit en els estudis de gènere.

Una llambregada feminista a les sèries d'animació d'ahir i avui fa necessàriament patents certs progressos en el gènere

Qui no recorda quan la Marinera de la Lluna va descobrir que el misteriós Antifaç de Gala no era ni més ni menys que el seu estimat Mamoru? O el moment decisiu en què en Goku derrota al Monstre Buu? O quan la Ran quasi descobreix el gran secret d'en Conan, que és en realitat el Sinichi Kudo? I és que, per a la generació que hem crescut entre els 90 i els 2000, moltes d'aquestes sèries, algunes japoneses, d'altres franceses o dels Estats Units, han sigut la nostra infància.

L'autor desenvolupa el concepte d'apoderament personal masculí per tal de promoure la responsabilitat, la consciència i l'empatia per fer enfront de les inconsistències i abusos de poder arrelats als privilegis masculins

Quina merda de títol és aquest quan els homes desbordem privilegis i poder en el sistema heteropatriarcal? I sí, estem a rebentar de privilegis en l'àmbit domèstic (dedicant la meitat d'hores al treball domèstic), en l'àmbit laboral (cobrant un 25% més per la mateixa feina), en l'àmbit de la integritat personal (un 26,6% de les dones han rebut violència greu i el 98% de violència familiar la reben dones), a l'espai públic (no tenir por a les violacions), a les xarxes (poder anar sense samarreta i ensenyar els mugrons)...

Diverses raperes s’han fet un lloc dins el món del rap, tradicionalment copat per homes, a través de l’apoderament i l’autoformació col·lectiva

"Si esperàveu unes professionals del rap, aquest no és el taller”. Així comencen els tallers de la Clika Pika. Segons diuen, més que un grup en si, la Clika és una crew. Mai no havien cantat, però això no va suposar cap problema a l’hora d’endinsar-se en el món del hip-hop, ara fa un any i mig, quan van decidir iniciar un taller no mixt de rap a l’Espai Social Autogestionat Grua, al barri de la Teixonera de Barcelona.

Acadèmic i activista trans

Jack Halberstam també ha signat alguns dels seus llibres com a Judith. En néixer, li van assignar el gènere femení, però, per a ell, aquest estadi vital podria ser reflex de l’ambigüitat perpètua inherent a l’existència. Professor d’Estudis Americans i d’Ètnia, d’Estudis de Gènere i de Literatura Comparada, dirigeix el Centre per la Recerca Feminista a la Universitat del Sud de Califòrnia. Autor i teòric queer, és eclèctic a l’hora d’estudiar les expressions de gènere i les seves constriccions o llibertats.

La fabricació i el disseny dels objectes d’ús quotidià no és innocent. La tria entre la necessitat social o el mercat, la societat o l’individu, reproduir estereotips de gènere o no fer-ho es transmet mitjançant les eines i les tasques del dia a dia

Fem servir objectes quan mengem, dormim, cuinem, treballem, caminem, estudiem, viatgem. Interactuem diàriament amb ells: n’estem envoltades. Tanmateix, sabem quins missatges implícits transmeten les seves formes? I els seus colors? Sabem quina relació tenen amb la construcció del gènere en la nostra societat?

Una reflexió contundent, i amb sentit de l'humor, al voltant de la pedanteria i la prepotència com a eines de seducció fallides

Un fantasma recorre Europa, es tracta del fantasma del "tío chapas". Aquell que apareix quan ningú el reclama i que és capaç d'absorbir tot l'aire d'una habitació per omplir-lo de referències de tot tipus. I bé, és cert que la política està plagada de fantasmes que recorren el nostre discurs, a vegades com amigues que xiuxiuegen la paraula exacta que ens il·luminen, i d'altres que apareixen per fastiguejar-nos la vida. Tan bé que estàvem.

Article publicat amb motiu de la campanya #PropòsitsDirecta. El nostre propòsit com a projecte és clar: continuar fent periodisme transformador amb vosaltres, i per fer-ho possible us proposem ser el vostre propòsit per al 2017

La periodista June Fernández, coordinadora de 'Pikara Magazine', ens desgrana alguns dels ensenyaments que molts homes poden extreure de les lluites feministes.



Escoltar

El registre oficial de víctimes de violència de gènere no reconeix prop del 40% dels assassinats masclistes, segons Feminicidio.net, en excloure els casos que no són dins el marc de la parella o l'exparella

Unes sandàlies senzilles, de les que lliguen el dit gros, per a Esperanza Ferrutxe Frau, de 45 anys, assassinada a Palma. Unes altres, més vistoses i, probablement, menys còmodes, per a Anna Malgorzata Nadolska, de 32, assassinada a Alacant. Unes típiques Converse per a Mónica Pérez Garcia, assassinada amb 24 anys a Lleida. Les de Michelle Fernando Bahutskaya han de ser les més menudes, per força. Va ser assassinada quan tan sols tenia set anys, a Barcelona. Per a Anneli Therese Borj, de 34 anys, assassinada també a Barcelona, unes botes de mitja canya.

Pàgines

Subscriure a gènere