gentrificació

Un grup d'activistes realitza una protesta contra l'empresa per visibilitzar la gran quantitat d'habitatges per turistes al barri. L'acte se suma a les diferents iniciatives veïnals que han sorgit a una de les zones amb més pressió de la ciutat

Aquesta vesprada les militants d'Arran han despenjat una sèrie de pancartes contra el procés de "turistificació" de la ciutat de València des del número 16 del carrer del Trench, al barri de Ciutat Vella, molt a prop dels principals destins turístics de la ciutat. Fent-se passar per turistes, han llogat el pis a través de la plataforma Airbnb.

A l'immoble, situat al número 128 del carrer Nou de la Rambla, hi viuen unes 40 llogateres, algunes amb contracte de renda antiga, i asseguren que la propietat ja els ha confirmat que se'l vol vendre a algun grup inversor

Les inquilines del bloc de pisos situat al número 128 del carrer Nou de la Rambla, al barri barceloní del Poble-sec, expliquen que ja han rebut la confirmació de que l'actual propietari es vol desprendre de l'immoble. L'edifici està en mans d'un particular, però les veïnes temen que la propietat el vengui a una societat inversora i acabin expulsades de casa seva, com està succeint amb molts altres immobles de propietat vertical, és a dir, en mans d'una sol titular, a Barcelona.

Cinc famílies han lliurat avui les claus dels seus habitatges i una ho haurà de fer a principis de juny, després d'un canvi en la propietat de l'immoble. Nous col·lectius, com Entrebarris, lluiten contra un model de ciutat "dominat per el turisme"

L'últim episodi de l'especulació immobiliària a València ha tingut lloc aquest matí, al número 31 del carrer Buenos Aires del barri de Russafa. Mitjançant la campanya #EnsEstanExpulsant a les xarxes socials, s'ha fet pública la situació de sis famílies que hauran d'abandonar l'immoble. Cinc d'elles han fet l'entrega de les claus avui, mentre que les habitants d'una de les cases deixaran l'edifici els primers dies de juny.

Part del barri s'oposa a la construcció d'una residència per a investigadores en un solar de titularitat eclesial, que temen que s'acabi convertint en un "hotel encobert" que tindria un gran impacte en el nucli antic de les Corts

Bona part del veïnat del barri barceloní de les Corts du temps mobilitzat contra els plans de l'Arquebisbat de Barcelona de construïr, en una finca seva, el que oficialment ha de ser una residència per a investigadores, però que les veïnes temen que es pugui acabar convertint en un "hotel encobert".

La batalla pel model de gestió del Centre Històric de la ciutat està sobre la taula. Mentre moltes persones critiquen les polítiques de la Paeria, l'Ajuntament considera que ha treballat perquè el barri rebés "un nou impuls"

A la Terra Ferma, el Centre Històric de Lleida és un trencaclosques de realitats socials, espais geogràfics i edificis molt diferents. La Catedral Nova, el Palau de la Paeria –seu de l'Ajuntament-, el Bisbat de Lleida i altres immobles de caràcter religiós i institucional s'ubiquen a la part més antiga de la capital de Ponent.

Aquest matí s'ha convocat una roda de premsa davant del gimnàs per anunciar l'acord entre l'Ajuntament de Barcelona, la propietat i la cooperativa que gestiona l'espai, que permetrà al centre esportiu continuar desenvolupant activitats socials

"Avui el Raval ha guanyat". Amb aquestes paraules descrivia Ernest Morera –director del gimnàs Sant Pau– l'acord que es va signar ahir a la tarda entre l'Ajuntament de Barcelona, la família Samaranch Viñas –propietària de l'immoble on s'ubica el centre– i la cooperativa que gestiona l'equipament esportiu ubicat al número 46 de la Ronda Sant Pau de Barcelona.

Una acció denuncia l'especulació i la gentrificació després de l'anunci de compra de l'edifici. Una requalificació dels terrenys per part del govern del PP va permetre convertir l'ús educatiu en residencial, segons denuncien un grup de veïnes

Diumenge passat es va organitzar una cercavila pels carrers del barri de Ciutat Vella, a València, que va acabar en enfront del col·legi de San Nicolás. Una trentena de veïnes van participar en l'acte convocat per l'Assemblea Okupa de Ciutat Vella per a posar de manifest que l'edifici acaba de ser comprat per Enforex. L'empresa, dedicada a l'ensenyament d'idiomes per a persones estrangeres, ha pagat 1.225.000 euros per l'edifici i assumirà 14 milions d'euros de deute per la hipoteca.

L’Estat d’Israel utilitza tota mena d’estratègies de pressió i discriminació sobre la comunitat àrab jueva i àrab palestina a Jafa, un municipi de Palestina annexionat a Tel Aviv que va patir una colonització severa l’any 1948

Fins a mitjan segle passat, Jafa era una de les ciutats més importants de Palestina pel seu volum d’exportacions i la seva vida cultural. La ciutat es va començar a desenvolupar com a epicentre de l’economia local gràcies a la demanda internacional de cítrics a principis del segle XIX. Durant aquelles dècades, les taronges de Jafa eren ben conegudes a capitals europees com París, Berlín o Londres. El creixement del sector econòmic va anar acompanyat d’un augment de la població.

La reurbanització dels carrers Concòrdia, Radas i de la plaça del Setge ha tornat a encendre les alarmes a un barri on els efectes de la gentrificació i la turistificació amenacen la sostenibilitat de la vida veïnal

Quan els primers moviments de planificació municipal per a executar una senzilla reforma urbanística desperten els tambors de la mobilització de les veïnes, pot significar que l'urbanisme de les grans ciutats comença a percebre's com un instrument capaç d'alterar de forma imprevisible i irreversible la morfologia i l'ecosistema d'un barri popular.

El mercat de l’Abaceria s’ha de reformar: hi ha goteres, nius de coloms i a l’hivern hi fa un fred que pela. Hi ha moltes parades tancades de propietaris que s’han jubilat i ara mateix hi ha força superfície infrautilitzada. Els equipaments bàsics en general (neveres, magatzems, instal·lacions elèctriques) també necessiten una repassada de dalt a baix. El mercat de l’Abaceria és del 1892, així que ja toca: és el darrer dels sis grans mercats municipals de Barcelona a ser reformat i no es pot esperar més, tothom ho veu claríssim.

Pàgines

Subscriure a gentrificació