Guàrdia Urbana de Barcelona

Les unitats antidisturbis de la Guàrdia Urbana de Barcelona (UPAS i UNOC) van néixer de la mà de Pasqual Maragall (PSC) i Josep Miquel Abad (PSUC). El seu creixement en efectius coincideix amb els fets del 4-F i amb l’aprovació de l’ordenança del civisme

El 15 d’abril de 1986, el president dels Estats Units, Ronald Reagan, va ordenar el bombardeig de Líbia. L’operació Canó Daurat va provocar centenars de morts, especialment a Trípoli. Els avions militars de l’OTAN que hi van participar es van enlairar des de bases espanyoles i britàniques. Alguns dels vols supersònics van creuar el cel de Barcelona trencant la barrera del so, fet que va provocar més d’un ensurt. L’endemà es va convocar una manifestació contra els bombardejos ianquis a la plaça de Sant Jaume.

Els fets van passar el dimecres 13 de maig a la tarda al passeig de Colom, quan l'home escapava d'una operació conjunta de la policia local i la Policia Nacional a la zona del Port Vell

“Allò era una veritable emboscada. Diverses motos perseguien els nois que fugien amb els farcells i un cordó de policies els esperaven amb les porres a la mà a l'altre cantó de la passarel·la. Per escapar havien de saltar fins al passeig, on passaven els cotxes”, el testimoni d'un vianant que era al lloc dels fets no deixa massa dubtes que l'atropellament es va produir quan l'home d'origen africà escapava de la batuda.

El jutge no va creure les paraules d'aquest guàrdia urbà i el va absoldre d'una acusació que hauria suposat cinc anys de presó per suposats aldarulls per l'efecte Can Vies. Rubia avui ha presentat una querella contra aquest sotsinspector i un caporal

L'atestat de la detenció de Sergi Rubia està signat pel sotsinspector amb número de placa 21881, màxim responsable del Servei d'Informació i Documentació de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Aquest policia durant la vista oral celebrada al jutjat penal 28 de Barcelona va ratificar “sense cap mena de dubte” el contingut de l'atestat redactat per ell mateix la matinada del 29 de maig de 2014.

Les unitats antidisturbis de la Guàrdia Urbana de Barcelona van néixer de la mà de Pasqual Maragall (PSC) i Josep Miquel Abad (PSUC). El seu creixement en nombre d’efectius coincideix amb els fets del 4-F i amb l’aprovació de l'ordenança del civisme

El 15 d’abril de 1986, el president dels Estats Units, Ronald Reagan, va ordenar el bombardeig de Líbia. L’operació Canó Daurat va provocar centenars de morts, especialment a Trípoli. Els avions militars de l’OTAN que hi van participar es van enlairar des de bases espanyoles i britàniques. Alguns dels vols supersònics van creuar el cel de Barcelona trencant la barrera del so, fet que va provocar més d’un ensurt. L’endemà es va convocar una manifestació contra els bombardejos ianquis a la plaça de Sant Jaume.

Una banda de sicaris que patrullava per Barcelona a la nit va torturar i assassinar dissidents polítics sota les ordres del govern espanyol a mitjan segle XIX

Som a la dècada de 1840 i, a la capital catalana, hi batega un afany general d’insurrecció. Les revoltes populars contra la monarquia d’Isabel II se succeeixen i, alhora, són durament reprimides per l’exèrcit espanyol. El 1842, Espartero bombardeja la ciutat des del castell de Montjuïc; el 1843, ho fa el general Prim. El 1848, una onada revolucionària sacseja Europa. Marx publica el Manifest Comunista, el moviment obrer creix de manera exponencial. A la Catalunya rural, les milícies carlines s’enfronten a les tropes governamentals en una guerra de guerrilles.

“Me da hasta risa”, afirma el portaveu del sindicat SAPOL davant la possible obertura d’una investigació sobre el cas 4F

Bakari Samyang i Víctor Bayona són dos exguàrdies urbans que, recentment, han estat empresonats, sota l’acusació de tortures greus i falsificació documental, com a responsables de detenir i apallissar el ciutadà de Trinitat i Tobago Yuri Jardine. El testimoni d’aquests dos agents va ser clau per dictar sentència condemnatòria contra les joves del cas 4-F, que també van denunciar maltractaments en una causa que, finalment, va ser arxivada.

Entrevistem a Juan Ávila, un barceloní de 28 anys que ha patit un llarg periple pels calabossos de la comissaria de la Verneda, la Ciutat de la Justícia i la presó Model arran de l'impagament d'una pena-multa de 28 euros

En Juan no se'n sap avenir del que li ha passat aquesta setmana. Un agent de la unitat UNOC de la Guàrdia Urbana el va denunciar a finals de novembre de 2013 quan estava bevent una llauna de cervesa a les Rambles. L'abril de 2014 es va celebrar un judici de faltes i el van condemnar a una pena-multa de 48 euros per “manca de respecte a l'autoritat”. Ell va declarar davant del jutge que l'havien agredit, però no el van creure. Va pagar vint euros en aquell moment i la resta va pensar de pagar-los més endavant, però se'n va oblidar.

Demà al matí registraran la petició a les oficines de la Inspecció de Treball de la travessera de Gràcia i a les dependències de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM)

El sindicat CGT mostra la seva disconformitat amb la concessió de la incapacitat permanent als guàrdies urbans Víctor Bayona i Bakari Samyang, condemnats per les tortures infringides al ciutadà Yuri Sarran Jardine, natural de Trinitat i Tobago. Aquests policies, a més, van ser la peça clau testifical del judici que va portar Rodrigo Lanza, Patricia Heras, Juan Pintos i Álex Cisternas a la presó.

La declaració –signada per tots els partits polítics, inclòs el PSC– se solidaritza amb l'agent ferit la nit del 4 de febrer i amb les familiars i les amigues de Patricia Heras

El Parlament de Catalunya ha aprovat, aquesta tarda, una declaració institucional impulsada per la CUP-AE referent al cas del 4F que apareix al documental Ciutat Morta.

Xavi Artigas i Xapo Ortega han saltat a la primera pàgina informativa després de l'emissió de 'Ciutat Morta' pel Canal 33. La Directa va entrevistar el passat juny els dos joves directors sobre el documental però també sobre la seva visió del cinema

Xavi Artigas i Xapo Ortega es van dedicar a desgranar el cas de corrupció policial conegut com a 4F, que va acabar amb nou persones condemnades arran d’una agressió a un policia el 2006 a Barcelona. El documental Ciutat morta és el fruit d’aquest treball d’investigació, premiat al Festival de Cinema de Màlaga el passat mes de març, obra que, amb el títol de Ni oblit ni perdó, ja s’havia pogut veure en molts centres socials i ateneus. Artigas –que va debutar amb el documental No-res.

Pàgines

Subscriure a Guàrdia Urbana de Barcelona