història

Després dels rius de tinta que s’han vessat en llibres periodístics i historiogràfics per explicar, de manera més o menys fidedigna i/o interessada, la història d’Euskadi Ta Askatasuna (ETA), aquest llibre recull la trajectòria de l’organització armada entre els anys 1951 i 1978 en centenars d’imatges de gran valor documental, algunes d’elles inèdites fins al moment.

Historiadora

La historiadora Dolors Marín resguarda la memòria, el passat no escrit des del poder. En la seva darrera obra escrita, Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils, desenterra el rastre d’un grup de sàvies de la Barcelona industrial de finals del segle XIX i principis del XX: Ángeles López de Ayala, Amalia Domingo, Maria Marín i més; dones atrapades en un context de cruesa que van atrevir-se a desafiar l’ordre establert de la mà d’un feminisme transfronterer.

L'article ha estat publicat dins el suplement elaborat conjuntament pel CineBaix i la 'Directa' sobre el cicle de cinema asiàtic que se celebra del 25 al 29 de gener a Sant Feliu de Llobregat

En el món recent hi havia tres nacions dividides per la guerra freda: Corea, Alemanya i el Iemen. Només Corea no s’ha reunificat. La seva unitat històrica és la més sòlida del trio, ja que, a diferència dels altres, Corea té unes fronteres clares des del segle X, una ètnia i una llengua unificades, i una cultura/civilització independent que va ser capaç de mantenir tot i el veïnatge del potent focus cultural xinès. En termes històrics, la divisió nacional de Corea és un fugaç episodi i una gran anomalia del segle XXI.

'El foc de Prometeu', publicat per Lo Diable Gros la passada tardor, recull els articles publicats entre el 1980 i el 2015 per Aisa i compta amb el pròleg de Xavier Díez

Sota de la coberta d'un gruixut volum de 448 pàgines i amb un gravat bèl·lic del Cinquecento italià com a marca característica de la col·lecció El Martell —que recopila i confegeix l'articulisme a la premsa periòdica en forma de volum unitari— hi trobem Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948), que aquesta passada tardor va publicar El foc de Prometeu. Recull d'articles 1980-2015 i compta amb el pròleg de Xavier Díez titulat "Cròniques de la veritat oculta".

Geògraf i antropòleg

Esguarda el seu voltant quan parla del capital i les ciutats. Conversem en una terrassa de la plaça Osca del barri de Sants de Barcelona, en permanent contradicció: mentre floreixen iniciatives cooperatives, cada vegada hi aterren més visitants despistades que busquen un pis turístic. David Harvey, autor de diversos llibres i estudiós de l’obra de Marx, llegeix els paisatges amb unes ulleres de llarga vista que li permeten explicar com funciona el motor econòmic del capitalisme.

Entrevistem tres de les impulsores d'Arada, un col·lectiu que acaba de sorgir a València, format per estudiants i investigadores de l'àmbit de la història, que té per objectiu reivindicar la història de gènere i la memòria feminista

Entrevistem a Elena Navarro (llicenciada en Història), Sara Mahiques (estudiant de Grau d'Història) i Mònica Chirivella (també estudiant de Grau d'Història), membres d'Arada, eina de memòria i feminismes. Es tracta d'un col·lectiu que neix per iniciativa d'un grup d'estudiants i investigadores en l'àmbit de la història, que han encetat diversos projectes relacionats amb la història de gènere i la memòria feminista.

Historiador israelià

Nascut el 1954 a Haifa, Ilan Pappé és professor d’història a la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i un dels grans referents intel·lectuals de l’antisionisme israelià. Autor d’obres com ‘Historia de la Palestina moderna: un territorio, dos pueblos’ (2003), ‘La limpieza étnica de Palestina’ (2006) o ‘La idea de Israel. Una historia de poder y conocimiento’ (2014), el seu relat qüestiona la historiografia oficial israeliana.

Historiadora

Ens trobem amb Margarida Colomer al Cafè del Mar de Mataró, que va néixer el 1926 com a espai de reunió de la cooperativa de pescadors de consum La Marítima. Colomer, filla d’una treballadora tèxtil, s’ha dedicat a rescatar i traçar la memòria cooperativa i la lluita obrera, especialment la de les dones, a Mataró i Argentona. El moviment cooperatiu forma part de la seva infància: recorda anar amb la seva mare a l’economat del centre federalista republicà, on venien tèxtils per a la llar i queviures.

La crítica i la reflexió sobre temes socials des del moviment trenca amb els tòpics del ball com un art elitista

Encara hui, resulta difícil per la societat occidental acceptar que una creació artística tinga com a instrument el propi cos. La civilització judeocristiana i la tradició dualista de dividir cos i ment són alguns dels obstacles que han dificultat l'emancipació de la dansa de la resta dels arts. També l'ha dificultada la difusió d'una concepció predominat: que l'art és un procés mental que es transmet a través d'un mitjà, ja siga un instrument, una ploma o un pinzell.

Vila de Gràcia, Barcelona, matí plujós de març. Chris Ealham (Kent, 1965) ha arribat cinc minuts abans de l’hora acordada: ve de localitzar la casa d’un dels protagonistes del seu proper llibre. Ealham no para quiet. Acaba de presentar la seva biografia de Josep Peirats, Vivir la anarquía. Vivir la utopía (Alianza, 2016), però les brases de La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto (2005) encara cremen: és un dels historiadors del moviment llibertari més respectats.

Pàgines

Subscriure a història