Iran

Les polítiques discriminatòries envers les dones a l'Iran són un dels principals factors de mobilització del moviment feminista per reclamar més drets. Analitzem el seu recorregut des del règim del Xa fins a l'actualitat

A la Mahin li fa nosa el vel quan parla de la situació política a l'Iran, de la vida: l'ofega. Es refereix despectivament al hijab obligatori com a "aquesta cosa" mentre s'estira el mocador pels dos extrems que li cauen sobre les espatlles i reivindica que "les dones en aquest país han lluitat molt, lluiten mil·límetre a mil·límetre". "Tal com el porto ara –sense lligar per sota la barbeta, mostrant el coll– seria impensable fa deu anys", dirien que no està prou ajustat.

El blindatge de l’Estat i el context internacional bèl·lic a l’Afganistan, Síria o l’Iraq, són els principals frens i temors per a una transformació política i social

Mahin té 45 anys i n’ha viscut una vintena a París, on té mitja vida i un munt de projectes; en fa un parell que va tornar, a contracor, a la seva ciutat natal, Hamadan, per cuidar la seva mare i el seu pare mentre envelleixen. Opina amb convenciment que la religió oficial a la República Islàmica de l’Iran no és més que un revestiment, una parafernàlia.

Els mecanismes que regeixen els sindicats policials, els efectes de la pobresa energètica i els beneficis de les elèctriques o la gestió de les tasques de cures dins dels col·lectius són alguns dels temes que tractem aquesta quinzena

Obrint la Directa 421, Jesús Rodríguez explica com funcionen els sindicats de Policia. El suport jurídic, la capacitat d'incidència mediàtica i les caixes de resistència per afrontar suspensions de sou i feina són alguns dels principals atractius de la sindicació.

Entrevista a Ahmed al-Moaiad, analista polític i membre d'Ansar Allah, el braç polític de la milícia houthi que va arrabassar el poder al president iemenita, Mansur Hadi, l'any 2015

Ahmed al-Moaiad és un analista polític i influent membre d'Ansar Allah, el braç polític de la milícia houthi que va arrabassar el poder al president iemenita, Mansur Hadi, al febrer del 2015. Aquella acció va acabar desembocant en una guerra que s'ha cobrat ja unes 10.000 vides i ha deixat 14 milions de persones en risc de fam. L'Aràbia Saudita, el poderós veí del nord, va forjar una coalició militar internacional en favor de Hadi. A la pràctica, ha exercit el rol de Forces Aèries d'una de les parts en el conflicte intern.

El país està devastat, sobretot arran dels bombardejos de la coalició liderada per l'Aràbia Saudita

Anys enrere, Taiz era un dels epicentres de la producció d'un dels millors cafès del món. De fet, el seu port, Mocha, dóna lloc a una variant de cafè amb llet popular arreu del planeta. Però, a Taiz, no només s'hi cultivava el famós cafè. Els mangos, les magranes, les bananes o les papaies també creixien a les lleres de la famosa muntanya Sabir. Avui, la seva població amb prou feines pot lluitar per sobreviure.

Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd va organitzar la jornada Freedom for Kurdistan, amb xerrades-taller sobre aspectes de la situació al Kurdistan, un dinar popular kurd i diverses actuacions musicals

El Bloc Onze de Can Batlló, al barri de Sants, va acollir, dissabte passat, la jornada de solidaritat Freedom for Kurdistan, organitzada per Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd, un espai unitari i plural de solidaritat internacionalista catalana amb la causa kurda.

Amb militants lluitant al país veí des de 2013, el Partit de Déu estableix un paral·lelisme entre la situació actual i l’escissió de la comunitat musulmana de l’any 680

La primera trobada a Viena, divendres 30 d’octubre, dels estats implicats en el conflicte sirià per intentar trobar una solució a la guerra no ha aturat la violència al país. Rússia i els Estats Units continuen bombardejant diferents àrees de Síria mentre els seus ministres d’Afers Exteriors afirmen la necessitat d’una transició política. L'Aràbia Saudita, també present a la taula de diàleg, continua donant suport a grups que combaten contra el govern amb diners i armament.

El 14 de juliol es va signar un acord que sembla posar fi a l'anomenada “crisi nuclear iraniana” i que suposa un reconeixement al poder ascendent de l'Iran a la regió

Massa sovint es cataloguen com històrics alguns esdeveniments que, en realitat, no seran contemplats per la història més que com a episodis anecdòtics. No és aquest el cas que ens ocupa. L'acord entorn del programa nuclear iranià arribat a la Cimera de Viena el 14 de juliol evita, almenys durant deu anys, que el programa nuclear iranià tingui derivacions militars i obre les portes a una normalització de relacions entre l'Iran i el món occidental.

Massoud Sharifi Dryaz és un sociòleg kurd que ha investigat àmpliament els moviments socials al Kurdistan. Tot i que fa pocs mesos que viu a Barcelona, parla un català molt correcte que empra per fer una anàlisi aprofundit de la situació al seu país

Separat entre les fronteres de Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran, el Kurdistan és una de les nacions sense estat més conegudes arreu del món per la seva voluntat d’autodeterminació. La resistència de la seva gent envers els intents d’assimilació i sotmetiment dels països que divideixen el territori kurd en quatre parts ve de molt enllà. Darrerament, però, el terrabastall de conflictes oberts que pateix l’Orient Mitjà ha provocat un conjunt de canvis accelerats que també ha repercutit directament en territori kurd.

La misteriosa mort d’un fiscal argentí amaga una història d’interessos econòmics geoestratègics i polítics amb un atemptat al rerefons

El 18 de juliol de 1994, l’edifici de l’Asociación Mutual Israelita Argentina (AMIA), situat al número 653 del carrer Pasteur de Buenos Aires, va volar pels aires. L’explosió d’un cotxe bomba va causar la mort a 85 persones i ferides a unes altres 300. Va ser l’atemptat més greu comès contra la comunitat jueva d’ençà de la Segona Guerra Mundial, un atemptat contra la comunitat jueva més nombrosa de tota l’Amèrica Llatina i la cinquena del món.

Pàgines

Subscriure a Iran