Iran

Lluny de dirigir un país religiosament homogeni, la república islàmica no ha pogut tallar la dissidència ideològica dins del mateix estament clerical ni eliminar altres confessions

Fa 39 anys, una facció de la jerarquia sacerdotal xiïta iraniana, amb l’aiatol·là Khomeini al capdavant, van aprofitar la revolució contra el xa per prendre el poder al país i eliminar el laïcisme de la societat. Al llarg d’aquestes dècades, les fundacions religioses xiïtes han rebut un gran suport del govern en la seva tasca d’implementar aquesta branca de l’islam en la societat, que avui representa el 89% de la població total del país.

Activista i escriptora

Instructiva i indomesticable. Així defineix la seva experiència a l’Iran i així definim també la nostra trobada. El seu nom és Patrizia Fiocchetti. Activista italiana, va passar tretze anys a la resistència iraniana, fusell en mà, braç a braç amb les dones combatents del país. També ha estat en contacte amb dones lluitadores del Kurdistan i l’Afganistan i actualment treballa a la cooperativa social Coop Noncello a Itàlia, on s’encarrega de les persones refugiades que arriben al país.

La relació entre el món de la caça i les elits a l'Estat espanyol, entrevista a Patrizia Fiocchetti, debat sobre l'energia fotovoltaica, exemples de col·lectivitzacions al sector serveis, protestes al Sudan contra Omar Al-Bashir i molt més

Obrint la Directa 446, hi trobem un reportatge en profunditat de Maties Lorente, Jordi Sans i Guille Larios sobre el món de la caça a l'Estat espanyol. L'any 2013, aquesta activitat va suposar la mort de 21,6 milions d'animals. Tot i tenir un fort arrelament en algunes zones rurals de l'Estat espanyol, el nombre de llicències no ha deixat de caure des de l'any 1987, quan es va registrar el màxim històric, amb 1.283.353 de llicències expedides.

Reportatge sobre l'impacte real del canvi de seu social de 2.000 empreses de Catalunya, entrevista a la presidenta del Comitè d'Empresa de TV3, alternatives al fenomen dels 'runners', plantacions clandestines de marihuana a Califòrnia i molt més

Obrint la 'Directa' 442, Eloi Latorre i Marc Font escriuen un reportatge sobre com el canvi de seu social de 2.471 empreses domiciliades a Catalunya ha estat exhibit per l'executiu de Mariano Rajoy com un esquer més, justificador de la intervenció de l'autogovern català per la via de l'article 155 de la Constitució.

L’Aràbia Saudita repta l’Iran en territori del Líban

Mezzé, pipa d’aigua i un àrac, fort i sec, per combatre els rigors de l’islam. El sol encara pot als núvols de tardor a la Corniche de Beirut. Ha passat la canícula estiuenca; la població libanesa descansa passada l’estació més propícia a la guerra. Un altre any.

Després de l'intent d'aproximació durant l'etapa Obama, Trump reprèn una política bel·ligerant amb el govern de Teheran. L'Iran és un dels països inclosos en la llista negra del veto migratori impulsat pel govern dels Estats Units

Una de les primeres mesures polítiques que Donald Trump va complir en assumir el càrrec presidencial fou la de restringir l'entrada de musulmans als EUA, establint una llista negra –recorreguda als tribunals- amb set països de majoria musulmana: Iran, Iraq, Síria, Líbia, Somàlia, Sudan i el Iemen (una llista en la qual, curiosament hi falten països com l'Aràbia Saudita, de la qual han sortit alguns dels terroristes més coneguts).

El suport militar clau de les Guàrdies Revolucionàries i les injeccions econòmiques de Teheran han permès decantar el transcurs de la guerra, però han deixat el país en una situació de dependència crònica

Tot just entrat a la vintena, Alí continua anant a la facultat d’odontologia de la universitat de Tartus cada dia. Durant el trajecte, ha de travessar els nombrosos controls militars –alguns d’ells improvisats– que sorgeixen pel camí. Però, tot i la relativa normalitat, aquest jove que viu en un territori sota control governamental també ha patit els talls energètics provocats per la manca de combustible –en mans del govern–, que des de principis d’any han afectat tant el funcionament dels serveis públics com els del sector privat.

Les polítiques discriminatòries envers les dones a l'Iran són un dels principals factors de mobilització del moviment feminista per reclamar més drets. Analitzem el seu recorregut des del règim del Xa fins a l'actualitat

A la Mahin li fa nosa el vel quan parla de la situació política a l'Iran, de la vida: l'ofega. Es refereix despectivament al hijab obligatori com a "aquesta cosa" mentre s'estira el mocador pels dos extrems que li cauen sobre les espatlles i reivindica que "les dones en aquest país han lluitat molt, lluiten mil·límetre a mil·límetre". "Tal com el porto ara –sense lligar per sota la barbeta, mostrant el coll– seria impensable fa deu anys", dirien que no està prou ajustat.

El blindatge de l’Estat i el context internacional bèl·lic a l’Afganistan, Síria o l’Iraq, són els principals frens i temors per a una transformació política i social

Mahin té 45 anys i n’ha viscut una vintena a París, on té mitja vida i un munt de projectes; en fa un parell que va tornar, a contracor, a la seva ciutat natal, Hamadan, per cuidar la seva mare i el seu pare mentre envelleixen. Opina amb convenciment que la religió oficial a la República Islàmica de l’Iran no és més que un revestiment, una parafernàlia.

Els mecanismes que regeixen els sindicats policials, els efectes de la pobresa energètica i els beneficis de les elèctriques o la gestió de les tasques de cures dins dels col·lectius són alguns dels temes que tractem aquesta quinzena

Obrint la Directa 421, Jesús Rodríguez explica com funcionen els sindicats de Policia. El suport jurídic, la capacitat d'incidència mediàtica i les caixes de resistència per afrontar suspensions de sou i feina són alguns dels principals atractius de la sindicació.

Pàgines

Subscriure a Iran