islamofòbia

Diuen que la islamofòbia són estereotips i prejudicis associats al que es coneix com a religió islàmica o musulmana. Basades en aquesta premissa es dediquen nombroses programes públics i no públics per a combatre els estereotips com a fórmula màgica per acabar amb aquella "por" cap a l'islam, és a dir, la islamofòbia. I si a més s'afegeix la perspectiva de gènere, no menys màgica, obté un interès sorprenent.

En aquesta entrega de #RelatsReals (una col·laboració de SOS Racisme i la 'Directa'), expliquem una història d'islamofòbia que topa amb la passivitat del veïnat i dels Mossos d'Esquadra

Havia acabat el curs escolar i la Mariona estava de visita a casa els seus pares, a Granollers, amb els seus tres fills de set, cinc i un any. Al capvespre, quan el sol ja no apretava tant, ella i el seu germà van baixar amb la canalla al parc perquè s'esbargissin. Al més petit el van deixar dormint a casa els avis. Mentre jugaven, dos nens van començar a barallar-se. Un d'ells, que era fill de l'amo de la cafeteria de la plaça, va anar a buscar el seu pare.

“'Si no estàs indignat és que no estàs prestant atenció”
(Última frase a facebook de Heather Heyer, atropellada per un supremacista en Charlottesville-Virginia el 12 d’agost, quan participava en una manifestació antifeixista) 
 

Entitats i col·lectius del municipi s'uneixen en la plataforma Sant Feliu per la convivència i contra el racisme, per plantar cara a una campanya dirigida des de la ultradretana Democracia Nacional, que s'oposa al trasllat d'un centre de culte musulmà

El passat més d'abril va saltar a l'opinió pública santfeliuenca que un grup de veïns i veïnes del barri de Can Calders es posicionaven en contra del trasllat d'un centre de culte musulmà a la zona. L'actual oratori es troba al barri del centre del municipi, on la seva comunitat conviu amb absoluta harmonia amb l'entorn des de fa més de 14 anys, tal com reconeixen diferents entitats i persones de Sant Feliu de Llobregat.

Com s’articulen les reivindicacions del moviment quan es creuen amb altres identitats, opressions o lluites? Fem visibles sis casos a través de la veu de sis activistes

Si es lluita pels drets i llibertats d’un col·lectiu determinat, això acabarà beneficiant a altres col·lectius i suposarà, en definitiva, un pas endavant per a tota la societat. És el que defensa el paradigma de la interseccionalitat, una perspectiva que entén que les diferents identitats que travessen les persones (relacionades amb el gènere, la classe social, la sexualitat, l’ètnia, la nacionalitat, etc.) no actuen de forma independent, sinó que estan interrelacionades i generen sistemes d’opressió i discriminació determinats.

L'autor analitza l'origen i desenvolupament de l'odi a Islam, que es materialitza en accions com l'ocorreguda el passat cap de setmana a Londres. Entre d'altres, el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de modelar l'opinió pública

Més enllà d'entendre l'acte ocorregut la matinada passada en FinsburyPark com un acte aïllat, és necessari apuntar certes qüestions que ens ajudin a comprendre les causes d'aquest. L'odi a l'islam va en augment. És una evidència que en els últims anys els casos de discriminació cap als col·lectius musulmans creixen exponencialment, i aquest últim ocorregut a Londres és una expressió d'una realitat en molts casos obviada, la islamofòbia.

Concentracions al Vendrell, Molins de Rei, Pineda de Mar i Olot, per rebutjar el racisme, la islamofòbia i les seves articulacions polítiques, en el marc d'una jornada internacional de lluita contra el rebuig per raó d'origen

Coincidint amb el Dia Internacional per l'Eradicació del Racisme, que s'escau dimarts vinent, aquest dissabte, dia 18 es va convertir en un dia internacional de lluita contra el feixisme, una iniciativa sorgida des de Grècia, on es van convocar manifestacions fins a nou ciutats, però el testimoni de la qual l'han recollit entitats civils d'arreu del planeta que lluiten contra el rebuig per raó d'origen, amb actes i accions en llocs com Londres, Glasgow, Berlín, París, Viena, Amsterdam, Copenhaguen, Zuric, Varsòvia, Nicòsia, Nova York, Sydney, Toronto o Seü

L'autora reflexiona sobre les reaccions que ha generat la sentència europea contra el hiyab tant als mitjans de comunicació, com al conjunt de la societat espanyola i als moviments feministes

El passat 14 de març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar que l'acomiadament d'una treballadora belga per dur un vel al lloc de treball no era una discriminació directa segons la Directiva 2000/78/CE, que pretén protegir a les treballadores de possibles discriminacions a l'àmbit laboral. En tot cas, s'hauria de demostrar que tal fet, derivat d'una norma interna de l'empresa, és un cas de discriminació indirecta.

Demà hi ha eleccions a Holanda i el Partit per la Llibertat d'extrema dreta podria duplicar vots i vèncer, amb el candidat xenòfob Geert Wilders. L'autora, amb motiu dels comicis, analitza les raons de l'auge de la ultradreta i el cas holandès

Després de complir setanta anys des que Europa fos alliberada del feixisme, avui tornem a sentir unes veus que ja crèiem oblidades i que ho recorden. Els moviments d'extrema dreta estan en auge en gran part del continent i han aconseguit desplaçar als partits tradicionals a posicions cada vegada més properes a les seves, introduint elements de xenofòbia i altres formes d'intolerància en el debat públic.

Un informe de la Plataforma Ciutadana Contra la Islamofòbia registra 278 casos d'atacs islamòfobs l'any 2015 a l'Estat espanyol, dels quals un 28% a Barcelona. Segons entitats com Musulmans contra la Islamofòbia, les dones són de llarg qui més en pateixen

Fa una setmana va saltar a les portades dels diaris el cas de la regidora de Guanyem Badalona Fàtima Taleb, que va denunciar dos atacs racistes que es van succeir en pocs dies.

Pàgines

Subscriure a islamofòbia