Israel

Nidaa Nasser, directora de l'associació Baladna, ens parla de les dificultats que pateixen les palestines que viuen a Israel, com ara en l'accés a l'habitatge i de la imposició d'un discurs històric esbiaixat que qüestiona la seva identitat

Baladna significa "la nostra terra" en àrab, la nostra terra. Així senten les palestines les terres on es va establir el 1948 l'estat d'Israel. Actualment hi ha aproximadament un milió i mig de persones que encara hi viuen i a qui, tot i que se'ls ha concedit la nacionalitat israeliana, en molts àmbits no se'ls garanteixen els mateixos drets que a la resta de ciutadanes. A més, veuen com aspectes clau com ara l'educació queden en mans del govern israelià, que ho aprofita per imposar un discurs clarament enfocat a eliminar la identitat palestina.

El govern de Netanyahu impulsa diverses lleis que pretenen dificultar la feina de les organitzacions d’esquerres del país

La Xina, Rússia... i Israel. Aquests van ser els tres països que Martin Shäfer, portaveu del Ministeri d’Exteriors alemany, va utilitzar com a exemple el 15 de juny passat durant unes declaracions sobre els perills derivats d’una nova llei hongaresa que imposa normes estrictes a organitzacions nacionals que reben finançament estranger.

Platges que escapen del ciment, entrevista a la portaveu del GOB Margalida Ramis, classe treballadora i història de l'art, recuperació de les espigoladores, la taquilla teatral i el mercantilisme cultural i molt més

Set autores firmen el reportatge d'obertura de la Directa 436. Expliquen com diverses platges, illots i zones humides del litoral dels Països Catalans conserven la biodiversitat i han evitat ser devorades per la febre del ciment i el turisme a conseqüència de les lluites del moviment ecologista i veïnal. Fem un repàs per diferents territoris i parlem amb gent que ha dedicat la seva vida a preservar-los.

Les afectades i les organitzacions a les quals pertanyen han presentat una denúncia conjunta i assenyalen el Govern mexicà com a responsable de l'espionatge mitjançant el software Pegasus, comercialitzat per una empresa amb origen a l'exèrcit israelià

Dilluns al matí el diari The New York Times (NYT) revelava en primícia una investigació que ha fet trontollar de nou el tauler mexicà. El Govern d'Enrique Peña Nieto hauria gastat gairebé 80 milions de dòlars en la llicència d'un software anomenat Pegasus, amb capacitat d'apropiar-se de tota la informació dels terminals mòbils infectats, incloent-hi el control d'activació de càmera i micròfons.

L'interès d'empresaris d'origen israelià per invertir en el sector immobiliari a la ciutat creix. L'empresa Mk Premium assegura que entre el 75 i el 80% de la seva clientela és d'Israel. Resseguim algunes societats que ja tenen blocs de pisos sencers

Galla Inv, City Espresso Bar BCN, Norvet Negotial i RSG Batomeu Sis, almenys, tenen en comú dues coses: la compra-venda d'edificis sencers d'habitatges a Barcelona i el fet d'estar administrades per empresaris israelians. Si bé la inversió immobiliària israeliana és relativament nova, segons indica l'informe de l'Observatori de Drets Humans i Empreses del Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, Barcelona ja representa la quarta ciutat d'interès per a inversors israelians a nivell mundial, després de Nova York, Berlín i Londres.

Transtorns mentals i psicofàrmacs, especial sobre els 50 anys d'ocupació a Palestina, entrevista a Teresa Crespo, infrarepresentació del sexe femení en recerca, monedes socials alternatives, masclisme i videojocs i molt més

Basant-se en la teoria del desequilibri químic, la majoria de tractaments per als trastorns mentals passen pel consum de psicofàrmacs. La seva ingesta ha augmentat entre un 100% i un 300% a l’Estat espanyol, depenent del tipus de medicament i del lloc de residència. Però cada vegada hi ha més veus dins l’àmbit de la psiquiatria que en qüestionen l’eficàcia i destaquen els seus efectes negatius a llarg termini.

El procés de colonialisme d’assentament ha establert una complexa jerarquia social basant-se en les procedències. La comunitat palestina autòctona és al punt més baix de la piràmide

L’estat d’Israel és considerat un cas de colonialisme d’assentament, que manté una estratègia d’immigració amb la intenció d’alterar l’estructura ètnica del país. Els Estats Units d’Amèrica (EUA), Austràlia o Sud-àfrica –tot i que aquest últim Estat fracassa amb la fi de l’apartheid l’any 1990– són altres exemples d’aquest tipus de colonialisme que produeix una estratificació social basada en l’ètnia.

Un document del govern britànic dirigit a la comunitat jueva ara fa cent anys va ser clau per a l’establiment de l’Estat d’Israel i la neteja ètnica de Palestina

L’intent de transformar una societat mediterrània multiètnica i multireligiosa en un territori exclusivament o majoritàriament jueu a través del colonialisme d’assentament sionista es troba a la base de l’anomenada qüestió de Palestina. El moviment sionista, amb la seua cosmovisió eurocèntrica, supremacista blanca i patriarcal (com altres cultures polítiques europees del període, incloent –amb diferències– les socialistes), va nàixer a finals del segle XIX a l’Europa central i oriental.

Israel manté els territoris palestins sota un règim de colonització que viola els drets humans permanentment: confisca terres, construeix assentaments, s’apropia de recursos, restringeix moviments i exerceix la repressió militar i policial

Cada any, durant el Dia de Jerusalem, milers d’israelianes desfilen pels carrers de la ciutat vella d’aquesta localitat. Recorden "l’alliberament i la reunificació" de la seva "capital indivisible", "un regal de Déu de la Guerra dels Sis Dies (juny de 1967)" afirma Amihai, un jueu ultraortodox de Jerusalem. Durant aquesta ofensiva, fa 50 anys, l’exèrcit israelià va ocupar la part est de Jerusalem, Cisjordània, Gaza, la península egípcia del Sinaí i els alts del Golan sirians.

Segons la Comissió Sobre Presoners Palestins, entre les exigències negociades s'inclou l'ampliació de les visites de familiars (reduïdes l'any passat), l'accés a l'educació, l'atenció mèdica adequada i la fi de l'aïllament i les detencions administratives

El 27 de maig es va posar fi a la vaga de fam que més de 1.500 preses palestines recluses a diverses presons de l'Estat d'Israel van iniciar el 17 d'abril, Dia dels Presoners Palestins. Després de vint hores de negociacions entre els líders de la vaga i les forces d'ocupació israelianes es va aconseguir el "80% de les demandes", segons va declarar el director de la Comissió sobre els Presoners Palestins, Issa Qarage, en una roda de premsa, diumenge passat.

Pàgines

Subscriure a Israel