Joc

Publiquem en obert els dos articles que acompanyaven el suplement 'La Juganera. El joc i el conte com a eina de transformació, publicat en l'últim número de la 'Directa'

Amb les festes a punt d’arribar, és un bon moment perquè les persones adultes pensem i repensem què és allò que regalem a les més menudes de casa. Pensar què oferim als infants és important si entenem el joc com un plaer individual i/o col·lectiu, com una eina pedagògica, com la crossa per fer desenvolupar la imaginació i la capacitat creativa. Per entendre el joc com una estratègia de relació i de correlació dels diferents aprenentatges, d’estimulació cognitiva, és important saber què i per què oferim allò als nostres infants.

Assortit de princeses davant guerrers ninja i superherois. Val, no tots. En els catàlegs de joguets també hi ha classes. Però com més barates són les joguines, més brutalment sexistes són els catàlegs. Feu la prova

La periodista Montse Santolino reflexiona en aquest article d'opinió sobre les joguines sexistes dins del mercat capitalista i les contradiccions que suposa educar la canalla.

Pedagogues, associacions de consumidores, grups feministes, associacions contra la violència de gènere, professionals de l'educació i, evidentment, pares i mares, denuncien l'excés de sexisme en el món de les joguines

Hi ha una frase del pensador, psicopedagog i dibuixant italià Francesco Tonucci, popularment conegut com a Frato, que defineix una part molt important de què significa el joc: "Jugar per un infant és la possibilitat de retallar un tros de món i manipular-lo." I una altra frase que és rellevant al parlar del joc és una atribuïda a Plató, i diu: "Es pot conèixer més una persona en una hora de joc que en un any de conversa." Encara que, malauradament, cada cop més la societat ha donat al joc una posició de trivialitat, secundària i sense import

Subscriure a Joc