Jugar no té gènere

Assortit de princeses davant guerrers ninja i superherois. Val, no tots. En els catàlegs de joguets també hi ha classes. Però com més barates són les joguines, més brutalment sexistes són els catàlegs. Feu la prova

La periodista Montse Santolino reflexiona en aquest article d'opinió sobre les joguines sexistes dins del mercat capitalista i les contradiccions que suposa educar la canalla.

Pedagogues, associacions de consumidores, grups feministes, associacions contra la violència de gènere, professionals de l'educació i, evidentment, pares i mares, denuncien l'excés de sexisme en el món de les joguines

Hi ha una frase del pensador, psicopedagog i dibuixant italià Francesco Tonucci, popularment conegut com a Frato, que defineix una part molt important de què significa el joc: "Jugar per un infant és la possibilitat de retallar un tros de món i manipular-lo." I una altra frase que és rellevant al parlar del joc és una atribuïda a Plató, i diu: "Es pot conèixer més una persona en una hora de joc que en un any de conversa." Encara que, malauradament, cada cop més la societat ha donat al joc una posició de trivialitat, secundària i sense import

Entrevistem a Nadia Fink, creadora de la col·lecció de llibres argentina 'Antiprincesas', per parlar com des de la literatura i la il·lustració infantil es poden generar nous referents que subverteixin els rols tradicionals de gènere

Tradicionalment, els contes infantils han posat com a referents femenins a dones com la Ventafocs, la Bella Dorment, la Blancaneus... Totes de pell blanca, amb uns cànons de bellesa europeus, i un projecte de vida que no anava més enllà de trobar el seu príncep blau i menjar perdius per postres. Una fantàstica bombolla que la nova onada de feminisme que està sorgint a l'Amèrica Llatina ha punxat amb tan sols un llapis.

Mattel ha desenvolupat una nina que mantindrà converses amb els infants a partir de dades recollides en gravacions de veu. El producte desperta recel en diverses associacions, que hi veuen una invasió de la intimitat i una comercialització de la infància

La Glòria és una nena de vuit anys; els seus pares o mares treballen moltes hores i no paren per casa. Com a conseqüència és una mainadera la que s’encarrega d’ella, però aquesta cuidadora no és pas humana: es diu Robbie i és un robot. La Glòria, que encara és massa jove per tenir cap tipus de prejudici, veu en la Robbie la seva millor amiga i l’estima com a tal, però la seva mare, escandalitzada per aquesta "relació insana" que s’ha establert entre elles, les intenta separar.

Subscriure a Jugar no té gènere