Julià de Jòdar

Al final de l’anterior lliurament d’aquesta sèrie, deia que la nostra corrupció s’acorda perfectament amb el que passa a tot arreu: subordinació del poder al capital i consegüent parasitisme d’aquest sobre l’Estat.

Si mirem els casos de corrupció en què estan implicats els nostres dirigents, en el volum II de Llums i taquígrafs, titulat “Temps de canalles”, podrem comprovar que, com bé diu el llibre, el pujolisme és un “sistema integral de poder”, que comprèn Jordi Pujol i la seva nissaga, el seu entorn polític, o alts càrrecs de confiança, i el seu entorn social, o agents incrustats en el sistema empresarial, jurídic i cultural.

Arran de la copresentació en públic dels volums que componen el llibre Llums i taquígrafs, que és una crònica, un compendi, una denúncia, i una explicació teoricopolítica de la corrupció institucional a Catalunya, m’he hagut de preguntar per la mena de classe dirigent que hem hagut de patir, que patim, i que encara ens tocarà de patir amb república o sense.

En certs moments de la lluita política, cal fer el que toca de fer, encara que t’hagis de deixar algunes plomes en l’escomesa. Fa uns mesos, a la CUP se la volia liquidar a tort i a dret, perquè no havia acceptat de votar el tràmit dels pressupostos de la majoria independentista que governa.

He llegit fa poc que Xavier Domènech diu que “si es fa el referèndum no pactat i té resultats, vull el referèndum”. Estaria molt bé, si, de passada, ens digués què pensa fer ell per arribar-hi; i, més en concret, què pensa fer a Espanya perquè s’hi arribi. Ho dic més aviat per no caure en l’error de pensar que el referèndum és una “totalitat objectiva”. Una mica com els independentistes que diuen que no cal desobeir en el dia a dia, sinó que ho hem de fer tots plegats, i alhora, “quan arribi el moment”.

Manifest

En el nom de Déu Omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant, autor i suprem legislador de la Societat.

Avui, diumenge, la CUP ha donat un exemple públic de pràctica democràtica radical. El lector informat ja deu estar al corrent dels avatars de la política municipal a Monistrol de Calders, però no serà sobrer posar-lo al dia. Majoritària a les eleccions municipals del 2015 (per un vot, no hi va obtenir la majoria absoluta), la CUP, amb tres regidors, governava el poble, amb l'oposició de dos regidors de l'antiga Convergència i uns altres dos de MDI-ERC.

L’octubre del 2012, a Molins de Rei, la CUP va decidir a corre-cuita participar en les eleccions anticipades per CiU; el president Mas pretenia, d’aquesta manera, encapçalar el moviment de masses per la independència que exigia des del carrer canvis estratègics als governants autonomistes. Fins aleshores, la CUP havia estat present a tots els espais on es covava el canvi cap a la independència, però no en dirigia pròpiament cap: era una xarxa municipalista de l’independentisme anticapitalista i, com a tal, tot el que succeís al seu entorn no li era aliè.

Aquest diumenge, 22 de maig, la CUP celebrava la seva assemblea nacional. No hi he pogut assistir, però ja fa dies que van prenent cos els desafiaments polítics que la militància de l’organització haurà d’haver posat sobre la taula per enfrontar-se a ells i tirar endavant la seva tasca.

Pàgines

Subscriure a Julià de Jòdar