Kurdistan

Nareen Shammo, periodista yazidita

El 3 d’agost de 2014, Estat Islàmic va cometre una de les pitjors massacres contra la comunitat yazidita que es recorden. Aquell dia, més de 5.000 habitants de la regió de Sinjar, situada al nord-oest del Kurdistan iraquià, van ser assassinades i prop de 40.000 van quedar sota el setge del grup islamista radical. Una operació terrestre de les YPG i la guerrilla kurda del PKK, amb suport aeri nord-americà, va permetre trencar el bloqueig.

Vaga d'estibadors, especial "Roda el món" sobre Síria, desmantellament de la presó Model, entrevista a Costas Lapavitsas, l'esperanto que es resisteix a desaparèixer i molt més

Maties Lorente ha conviscut durant uns dies amb la plantilla d'estibadors del port de Barcelona per tal d'entendre a fons les complexitats del conflicte. Fruit d'aquest treball de camp publiquem el reportatge 'L'estiba tensa la corda'. Lorente explica com la plantilla de càrrega i descàrrega de vaixells de mercaderies dels ports de l'Estat espanyol afronta una dura batalla contra el desmantellament del sector, promogut pel govern de Mariano Rajoy, que podria comportar un empitjorament greu de les condicions laborals.

L'ultranacionalista turc Omer Güney, únic acusat del crim del 2013, mor a l'hospital un mes abans del seu judici. La investigació apuntava a una operació teledirigida per l'Estat turc per dinamitar el procés de pau que s'iniciava aleshores

El 9 de gener de l'any 2013, tres activistes kurdes eren assassinades d'un tret al cap al Centre d'Informació Kurda de París. L'acció es duia a terme a plena llum del dia en el local de la cèntrica i bulliciosa Rue la Fayette, prop de l'estació de Gare du Nord, utilitzant armes amb silenciadors.

Entrevistem la diputada del partit prokurd HDP al Parlament turc Feleknas Uca. La representant política iazidita parla, entre d'altres, de la persecució que ha viscut la seva formació arran del cop d'estat fallit

Mirada penetrant i una presència que impregna tota la sala.

Tot i el treball d'associacions com Lambaistanbul o Keskesor, la transfòbia, lesbofòbia i l'homofòbia estan àmpliament esteses en el si de la societat turca i kurda i en tots els poders i estaments socials

Les polítiques de l'AKP, el partit d'Erdogan, no estan desconnectades del sentir del poble. Tant a Turquia com al Kurdistan, l'homofòbia i la transfòbia estan àmpliament esteses i l’única forma de relació sexo-afectiva acceptada és la del matrimoni heterosexual. Les relacions fora d’aquesta normativitat són rebutjades i sovint assetjades, amb persecucions i assassinats.

La darrera dècada de polítiques ultra conservadores de l'AKP, el partit d'Erdogan, aprofundeix la deriva islamista i masclista de Turquia. S'aguditzen els atacs contra dones turques i kurdes, organitzacions feministes i moviments d'alliberament

A Turquia és freqüent que membres de l'actual govern i alts càrrecs públics facin declaracions rebutjant la igualtat entre homes i dones i en favor d'actituds que poden normalitzar la cultura de la violació, la violència de gènere o la misogínia.

Reforçat després del fallit cop d'estat, el president turc ha iniciat una impressionant purga contra tota dissidència en els àmbits polític, social i institucional, incloent la desarticulació quasi total de l'opositor Partit Democràtic dels Pobles (HDP)

Fundat l'any 2012, el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) és l'únic partit d'esquerres amb representació parlamentària a Turquia. Sorgit i liderat pel moviment polític kurd, l'HDP és el resultat d'aliances i coalicions entre formacions polítiques kurdes, grups d'esquerra i moviments socials turcs (sindicals, feministes...), fortament impregnat pel llegat del moviment de protesta sorgit a les manifestacions del parc Gezi d'Istanbul l'any 2013.

La crisi del règim polític turc es remunta a les protestes del Parc Gezi el 2013. D'ençà la deriva autoritària del govern turc no ha trobat encara una alternativa política que l'hagi pogut fer caure

El president de la República de Turquia Tayyip Erdogan ha donat una nova volta de rosca per posar en pràctica el seu projecte de règim presidencial autoritari amb les detencions dels diputats nacionals del Partit Democràtic dels Pobles (HDP). L'operació policial va començar la nit del 4 de novembre, amb la detenció dels diputats del HDP; al mateix temps, els jutges turcs "independents" dictaven presó preventiva per alguns d'ells, incloent-hi els copresidents del partit.

L'operació conduïda per les autoritats turques continua amb la purga iniciada després del cop d'estat fallit. Fins al moment s'han detingut 37.000 persones i s'han acomiadat o suspès 100.000 funcionàries públiques

Entre les persones detingudes es troba el redactor en cap del diari Cumhuriyet, Murat Sabuncu, i els columnistes Aydin Engin, Güray Öz, Hikmet Çetinkaya, Hakan Kara, i Turhan Günay, el caricaturista Musa Kart i els membres de la junta directiva de la Fundació del diari, Mustafa Kemal Güngör, Önder Çelik, Bülent Yener i Eser Sevinç. Els directius estan acusats de cometre "crims en nom del moviment de Gülen i de milicians kurds".

Les mandatàries de Diyarbakir, la ciutat de majoria kurda més gran de Turquia, van ser detingudes ahir per la policia estatal. Els mitjans turcs afirmen que han estat arrestades dintre d'una investigació contra representants kurdes

L'Estat turc està duent a terme una campanya contra líders polítics de la comunitat, a qui acusa de tenir lligams amb el Partit dels Treballadors Kurds (PKK) que Ankara considera com a organització terrorista. Gultan Kisanal va ser retinguda a l'aeroport de la ciutat, mentre que Firat Anli va veure com la policia es presentava a casa seva per emportar-se'l. Ambdues són membres del Partit Democràtic del Poble (HDP), el principal partit kurd i el tercer més important en nombre de diputats al parlament turc.

Pàgines

Subscriure a Kurdistan