Kurdistan

El grup armat prokurd, que feia quatre anys que restava inactiu, reivindica l'atac a un comboi militar turc a Ankara el passat 17 de Febrer, que va deixar 28 morts i 61 ferits

Un nou actor se suma al polvorí turc i obre un nou front per al govern d'Ankara, actualment immers en una ofensiva militar contra les posicions i les forces kurdes a la frontera siriana. D'aquesta manera, pren força la possibilitat d'una imminent invasió terrestre de l'exèrcit turc en territori sirià per frenar Estat Islàmic i les guerrilles kurdes YPG-YPJ.

Erdogan força un increment de la violència a la regió davant la pèrdua d’hegemonia interna i l’ascens kurd a Síria

El polític kurd Abdullah Demirbas ha estat lluitant tota la vida pel reconeixement dels drets del poble kurd a Turquia i perquè la seva comunitat assolís més autonomia política. Fa poc més de tres anys, l’entrevistàvem. Amb un to directe però calmat, esbossava un somriure mentre recordava els 72 casos que tenia pendents de judici i els 1.493 anys de presó a què podia ser condemnat si era declarat culpable de tots els càrrecs, entre els quals s’incloïa la difusió de fullets en kurd.

El 'Gernika' del Maestrat, crims d'odi als Països Catalans, entrevista a Caddy Adzuba, homes en lluita contra l'heteropatriarcat, cooperatives agroalimentàries i molt més

Obrint la Directa 402, Miquel Ramos i David Bou firmen un reportatge sobre els delictes d'odi als Països Catalans i la lluita perquè siguin reconeguts. El delicte d'odi no és una acció determinada amb un tipus penal concret, sinó un concepte fenomenològic. Qualsevol infracció penal pot ser constitutiva d'un delicte d'odi sempre que la víctima, el lloc o l'objecte de la infracció sigui seleccionat per la seva relació, suport o pertinença real o suposada a un grup que la persona agressora considera inferior.

Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd va organitzar la jornada Freedom for Kurdistan, amb xerrades-taller sobre aspectes de la situació al Kurdistan, un dinar popular kurd i diverses actuacions musicals

El Bloc Onze de Can Batlló, al barri de Sants, va acollir, dissabte passat, la jornada de solidaritat Freedom for Kurdistan, organitzada per Azadí-Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd, un espai unitari i plural de solidaritat internacionalista catalana amb la causa kurda.

Un any després de la defensa i l'alliberament de Rojava per part de les guerrilles kurdes YPG-YPJ, 150 persones es manifesten davant del consolat turc de Barcelona en solidaritat amb la regió de Bakur (Kurdistan nord), immersa en una nova ofensiva militar

Tot i que l'històric i cronificat conflicte armat que es viu als territoris kurds de Turquia –amb prop de 45.000 morts des de 1984–, va quedar aturat per l'anomenat “procés de solució”, iniciat el mes de desembre de l'any 2012, les negociacions van ser novament trencades de forma unilateral pel govern turc el juny del 2015, arran de les eleccions generals celebrades a Turquia que van reforçar l'hegemonia de l'AKP o Partit de la Justícia i el Desenvolupament del president Recep Tayyip Erdoğan.

Des de fa gairebé un mes, les forces de seguretat de Turquia envolten i ataquen el nucli històric de la ciutat, declarat "zona lliure" de control estatal des del passat agost

Milers de persones es manifesten cada dia als carrers de Bakur en resposta als atacs perpetrats per les forces militars i policials turques contra la població de les regions kurdes. El passat 14 de desembre dos joves, Şerdıl Cengiz, de 21 anys, i Şiyar Salman, de 18, van ser assassinats a Amed (Diyarbakir, en el seu nom en turc) durant una manifestació que demanava la fi del setge policial al barri de Sûr, el nucli antic d'aquesta ciutat coneguda com la capital del Kurdistan.

Entrevista amb Garip Çelik, director del documental 'Amara-Suruç' i supervivent de l'atemptat de Suruç el juliol passat

El passat 20 de juliol el Garip Çelik volia creuar des de Suruç, al Kurdistan turc, a la localitat kurda-síria de Kobane. Més de 300 persones viatjaven amb ell. No van poder arribar-hi. 33 minuts és el que dura el seu documental 'Amara-Suruç'. 33 van ser les persones assassinades per l'atac suïcida d'un jove militant d'Estat Islàmic (EI) al Centre Cultural Amara de la Suruç, on es trobaven.

Per què volies anar a Kobane?

Tot sembla indicar que el president Erdogan ha decidit conduir el país cap al caos, d’acord amb els seus objectius polítics per les properes eleccions de l’1 de novembre

El divendres 2 d’octubre va començar oficialment la campanya electoral a Turquia, que hauria de culminar el proper 1 de novembre amb la definició d’un nou parlament. Tot just han passat cinc mesos des de les darreres eleccions legislatives, els resultats de les quals no van agradar a l’actual president i home fort de Turquia, Recep Tayyip Erdogan.

La IV Fira d’Economia Solidària de Catalunya (Fesc) reunirà més de 190 entitats i un programa d’activitats amb 40 propostes. El Kurdistan serà la nació convidada d’aquesta edició, que tindrà lloc a Barcelona els dies 23, 24 i 25 d’octubre

Enguany, els continguts de la fira giren al voltant de la idea de la reapropiació de la vida partint de cinc eixos temàtics: el desenvolupament comunitari i el mercat social, el consum responsable i la sobirania alimentària, les economies feministes, el lligam entre els drets fonamentals i l’economia solidària i, per últim, el paper de les polítiques públiques i l’economia solidària. 

Escalada de violència a dos mesos de les eleccions a Turquia

“Ahir Kobane, avui Cizre” es llegia en una de les pancartes a la concentració de simpatitzants de la causa kurda d’aquest dijous a París. Denunciaven el setge militar, i el silenci internacional que l’ha acompanyat, al qual les forces armades turques han sotmès durant vuit dies a la població de Cizre, ciutat del Kurdistan de Turquia prop de la frontera amb l’Iraq i Síria i un dels bastions de la resistència kurda.

Pàgines

Subscriure a Kurdistan