literatura

Autora de ciència-ficció i literatura fantàstica, és una de les escriptores nord-americanes més brillants del segle XX. Amb la seva narrativa i la valentia a l’hora de construir universos, ha fet trontollar els cànons d’uns gèneres clàssics

«La imaginació, treballant en tota la seva potència,
ens pot sacsejar del nostre fatal egocentrisme
i fer-nos mirar amunt i veure -amb terror o alleugeriment-
que, de fet, el món no ens pertany en absolut.»

Ursula K. Le Guin

Sota l’esguard dels cims d’un blanc etern, un grup de dones teixeixen la història d’un poble, que, com el temps, no resta immutable

La Mingmar, la Kusang i la Sarita es troben cada tarda davant l’hostal que regenta la Mingmar i la seva família. Fan girar amb la mà un estri de fusta que anomenen ti per tal de convertir dos fils de llana fina en un fil més gruixut i resistent. Així es passen uns deu dies, tants com els colors que té el cinturó tibetà que posteriorment confeccionaran a mà.

L'escriptor italià Erri di Luca va ser peó, camioner i ben actiu a l'esquerra revolucionària de la segona meitat del segle XX. Conversem sobre literatura, bellesa, natura i Europa, durant la seva darrera visita a Barcelona

Erri de Luca (Nàpols, 1950), participà a les lluites revolucionàries de la segona meitat del segle XX, fou peó, conductor de camions, voluntari humanitari a Tanzània i durant la guerra de l'ex-Iugoslàvia... fins que d'ençà dels anys 90, als seus quaranta anys, és reconegut com un dels més notables escriptors en italià. Gran alpinista, viu al camp prop de Roma, on s'ha construït la seva pròpia casa i hi planta arbres.

Avui es compleixen 100 anys del naixement del poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra, un referent de la cultura valenciana de començaments del segle XX

"Jo he vist la fam ser guany de cada dia;
la por i el plor, joguines de l'infant;
el sol, rodó i daurat, pa del migdia;
la dalla de la Mort, lluna minvant.

Jo he vist florir tothora la rosella
al calcinat rocam del clapissar.
I el calze de la virginal poncella,
rebre un rou verinós, i mustigar.

Ja n'ha vist prou. El bram de la tempesta
rebutja l'esperit que, fugisser,
vol soplujar sa mítica conquesta
sota l'ombrall d'un reflorit roser.

I ací sóc nu rebent de l'estelada,

Avui fa cinquanta anys es publicava l'obra més coneguda de Gabriel García Márquez i màxim exponent del que s'ha anomenat realisme màgic

Avui fa exactament cinquanta anys veia per primer cop la llum la famosa història d'una família del poble imaginari de Macondo, gràcies a la publicació de Cent anys de solitud. Poques són les paraules que es poden dir sobre l'obra que no s'hagin dit ja: traduïda a 35 idiomes i venuts més de trenta milions d'exemplars sobra dir que és, ha sigut i serà referent de les lletres castellanes.

Arthur Schopenhauer, Friedrich Nietzsche, Joan Fuster, Montserrat Roig o Nelson Mandela són reconeguts creadors d’aforismes, una eina literària o discursiva que provoca el plaer de despertar la nostra consciència

Les paraules com punys, que diria el company Jordi Martí. O les plomes com armes, que escriuria el periodista Xavier Vinader. Aquelles espoletes mentals que, quan les premem, ens porten a una reflexió. Llegir un minut i pensar-hi durant deu. I que aquesta reflexió ens porti a l’acció. Les paraules com a trampolí i no com a sofà. Utòpic? Segurament, però...

La utopia serveix per caminar.
Eduardo Galeano

Les tinc totes, avui, acompanyant-me la nit: Fuertes, Marçal, Koltz, Mistral, Szymborska. No ve la son, i el son, que romanceja de fa dies, torna a treure el cap per la porta i les espia amb recel. Al capdavall, deu pensar, només són dones, i fa el desentès mentre elles m'ocupen el cos i la cambra. Poc s'imagina que són bandada, munió, escamot, exèrcit. Que estremeixen el món que les voldria callades i fan de cada mot insubmissió i presència.

La supressió d’una hora de literatura catalana a l’actual curs acadèmic ha encès les protestes del Col·lectiu Pere Quart i de diverses veus expertes en l’àmbit de les lletres, que emmarquen aquesta decisió en la progressiva mercantilització de l'educació

Montserrat Roig deia que la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini. Un principi que contrasta amb l’escassa presència que té en el currículum educatiu, àmbit en què la cultura, arran de les reformes impulsades per l’administració, ha quedat força bandejada els darrers anys.

La publicació recent dels diaris personals de l'escriptor Francisco Candel per part de l'editorial Debate mostra la coherència entre la vida i l'obra d'un cronista compromès amb la grandesa de l'home senzill

Potser s'equivoquen aquells que han volgut veure en Francisco, Paco, Candel (València, 1925-Barcelona, 2007) les inquietuds d'un literat en sentit ortodox. Els seus dietaris, publicats recentment per l'editorial Debate amb el títol El gran dolor del mundo. Diarios (1944-1975) repassen la biografia de joventut d'un autor que bascula entre la crònica periodística i l'estudi de la societat espanyola durant el franquisme.

Males Herbes ha publicat la darrera novel·la de Max Besora 'Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya'. Una tercera novel·la on s'hi reconeix la paròdia del món en què vivim

Joan Orpí, fundador de la nova Catalunya, va ser un home de carn i ossos. Orpí va existir i va fer les Índies, i sembla que va portar la catalana terra a l'altra banda de l'Atlàntic, com la resta de conqueridors coneguts del colonialisme.

Pàgines

Subscriure a literatura