literatura

Burhan Sönmez és un escriptor d'origen kurd considerat el traïdor número 57 segons la llista oficial de l'estat turc. Va visitar Barcelona per presentar la versió catalana de 'Istanbul Istanbul', construïda a partir de quatre homes tancats a una cel·la

"Explicar històries de tortures no és extraordinari, és molt normal. Estem molt habituats al dolor, en el nostre dia a dia a Turquia". Només el mes passat, Burhan Sönmez va rebre un centenar d'amenaces de mort via mail i xarxes socials. No és una xifra extraordinària, per un escriptor turc. L'autor també és el traïdor número 57 segons la llista oficial de l'estat: "saber-ho va ser decebedor, creia que estaria entre els primers vint", ironitza.

Autora de ciència-ficció i literatura fantàstica, és una de les escriptores nord-americanes més brillants del segle XX. Amb la seva narrativa i la valentia a l’hora de construir universos, ha fet trontollar els cànons d’uns gèneres clàssics

«La imaginació, treballant en tota la seva potència,
ens pot sacsejar del nostre fatal egocentrisme
i fer-nos mirar amunt i veure -amb terror o alleugeriment-
que, de fet, el món no ens pertany en absolut.»

Ursula K. Le Guin

Escriptora

Ha vingut a Barcelona a presentar la seva darrera novel·la, Amor fou. Ens trobem amb ella a l’hotel i ens assegurem de saber si ha pogut descansar –a la seva novel·la més autobiogràfica, La lección de anatomía (2014), explica com li costa dormir als hotels on s’allotja.

Un repàs a la vida i l'obra de Serguei Dovlàtov (1941-1990), periodista i escriptor que va retratar amb humor particular l'URSS de la postguerra i les angoixes d'un periodista precari obsessionat per publicar les seves novel·les

Serguei Dovlàtov (1941-1990) va ser un escriptor i periodista soviètic. La seva atzarosa vida, pentinada poc abans del seu final pel reconeixement literari, és la de l'amic que resisteix dempeus. La vella cançó: el treball creatiu i periodístic sota una precarietat i una incertesa que malbaraten present i futur. Sense oblidar els problemes amb l'autoritat governamental. "En un sentit moral, un intent fracassat és molt més noble que un d'exitós. Perquè exclou la remuneració. O una cosa així pensava jo...".

Ressenya

És difícil trobar un llibre que comenci amb una carta tan preciosa com la que dedicà Capmany a Virginia Woolf a l’inici d’aquesta novel·la. La carta té un motiu: dedicar-li l’obra, la qual la mateixa autora afirma que és un “calc” (que no plagi) d’Orlando, escrita per Woolf l’any 1928. “Imita sense escrúpols [...].

Autora de ciència-ficció i literatura fantàstica, és una de les escriptores nord-americanes més brillants del segle XX. Amb la seva narrativa i la valentia a l’hora de construir universos, ha fet trontollar els cànons d’uns gèneres clàssics

«La imaginació, treballant en tota la seva potència,
ens pot sacsejar del nostre fatal egocentrisme
i fer-nos mirar amunt i veure -amb terror o alleugeriment-
que, de fet, el món no ens pertany en absolut.»

Ursula K. Le Guin

Sota l’esguard dels cims d’un blanc etern, un grup de dones teixeixen la història d’un poble, que, com el temps, no resta immutable

La Mingmar, la Kusang i la Sarita es troben cada tarda davant l’hostal que regenta la Mingmar i la seva família. Fan girar amb la mà un estri de fusta que anomenen ti per tal de convertir dos fils de llana fina en un fil més gruixut i resistent. Així es passen uns deu dies, tants com els colors que té el cinturó tibetà que posteriorment confeccionaran a mà.

L'escriptor italià Erri di Luca va ser peó, camioner i ben actiu a l'esquerra revolucionària de la segona meitat del segle XX. Conversem sobre literatura, bellesa, natura i Europa, durant la seva darrera visita a Barcelona

Erri de Luca (Nàpols, 1950), participà a les lluites revolucionàries de la segona meitat del segle XX, fou peó, conductor de camions, voluntari humanitari a Tanzània i durant la guerra de l'ex-Iugoslàvia... fins que d'ençà dels anys 90, als seus quaranta anys, és reconegut com un dels més notables escriptors en italià. Gran alpinista, viu al camp prop de Roma, on s'ha construït la seva pròpia casa i hi planta arbres.

Avui es compleixen 100 anys del naixement del poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra, un referent de la cultura valenciana de començaments del segle XX

"Jo he vist la fam ser guany de cada dia;
la por i el plor, joguines de l'infant;
el sol, rodó i daurat, pa del migdia;
la dalla de la Mort, lluna minvant.

Jo he vist florir tothora la rosella
al calcinat rocam del clapissar.
I el calze de la virginal poncella,
rebre un rou verinós, i mustigar.

Ja n'ha vist prou. El bram de la tempesta
rebutja l'esperit que, fugisser,
vol soplujar sa mítica conquesta
sota l'ombrall d'un reflorit roser.

I ací sóc nu rebent de l'estelada,

Avui fa cinquanta anys es publicava l'obra més coneguda de Gabriel García Márquez i màxim exponent del que s'ha anomenat realisme màgic

Avui fa exactament cinquanta anys veia per primer cop la llum la famosa història d'una família del poble imaginari de Macondo, gràcies a la publicació de Cent anys de solitud. Poques són les paraules que es poden dir sobre l'obra que no s'hagin dit ja: traduïda a 35 idiomes i venuts més de trenta milions d'exemplars sobra dir que és, ha sigut i serà referent de les lletres castellanes.

Pàgines

Subscriure a literatura