llengua

"Si pudiera prevenirte con una guerra
clasificarte como amenaza extranjera
disparar el fuego publicitario sobre tu cabeza
condenarte a la ignorancia y a la pobreza
con créditos bancarios

Bombardearía con mi deseo vías y antenas
inculcándote mi lenguaje hasta que repitieras
la verdad resplandeciente en todos mis lemas
que te obligaran a consumir y a consumirme

Adquiéreme adquiéreme para que sólo tú me disfrutes
adquiéreme"

Héctor Arnau*

 

Durant onze dies i deu nits, en una festa que durarà 210 hores sense interrupcions, la Korrika recorrerà al voltant de 2.300 kilòmetres, unint d’aquesta manera la majoria de pobles i ciutats del País Basc

Els organitzadors introdueixen un missatge secret dins del testimoni, i després de passar per les mans de milers de persones, es llegeix durant l’acte de cloenda. Portar el testimoni de fusta es considera un honor; ciutadans, entitats i institucions 'compren' kilòmetres en favor de la llengua. Les escoles populars d’ensenyament de l’eusquera agrupades en l’associació AEK són les que organitzen la cursa, i els diners que es recapten en aquest gran crowdfunding són per a elles.

La llengua se’ns desfà a la boca. Com si tinguéssim les butxaques foradades i els mots fossin monedes, perdem vocabulari a cada passa. Les estructures gramaticals, el substrat fondo, també està tocat i s’ensorra. I això no és estrictament un fenomen català: els pobles que parlen anglès, francès o castellà també se’n planyen, que la seva llengua s’empobreix o perd pistonada.

Vam incorporar alegrement còctel, estrès o xat. Vam riure’ns del fúting, però ja està admès. Ens passem el dia a internet i no passa res: entesos, endavant amb els manlleus que no substitueixen mots propis i omplen un buit necessari. Ara: cal que diguem que fem running o snorkel en comptes de dir que anem a córrer o bussegem? Per no parlar de les surrealistes cupcakes o el carrot cake: és ridícul. I, vaja, si només fos cosa de fer el ridícul, encara, però no, el problema no és aquest: és greu de debò.

Aquest idioma transnacional, creat fa 130 anys a partir d’una proposta amb un fort caràcter transformador, es resisteix a l’extinció i la pressió del règim lingüístic actual

Defensar un moviment que anés més enllà de les nacions i que tingués com a pilar una llengua que tothom entengués. Aquest era l’objectiu de l’humanista i oftalmòleg jueu Ludwik Lejzer Zamenhof –nascut el segle XIX en territori de l’antic Imperi Rus– quan va crear l’esperanto, un idioma auxiliar internacional que formava part del seu discurs pacifista i de solidaritat i fraternitat entre pobles.

L'escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís (1963) acaba de publicar una obra que fa vint anys que cuinava: 'El Navegant' (ed. Proa), una novel·la d'aventures atípica que és, a la vegada, una celebració a la diversitat lingüística

Ens trobem amb Joan-Lluís Lluís en un cafè de la plaça de la República de Perpinyà (Rosselló). Des de la seva professió, no ha deixat de militar per la llengua i la cultura catalanes en un context de diglòssia extrem com la que es pateix a la Catalunya Nord.

Ressenyes

Cada any augmenta el nombre de persones interessades a aprendre català. Aleshores, per què l’ús social de la llengua baixa o, en la millor de les hipòtesis –segons els diferents informes publicats–, es manté estable? És evident que cal analitzar sovint i amb cura tots els detalls que generen aquests problemes.

Hi ha conflicte lingüístic als Països Catalans? Sí. I això no vol dir que hi hagi una tensió constant entre persones que parlen llengües diferents. Simplement, que hi ha una llengua pròpia, el català, que durant més de tres segles ha estat reprimida

Quan em demanen si penso que a Catalunya hi ha conflicte lingüístic, sempre contesto amb una altra pregunta: a què ens referim exactament? Perquè és evident que qui ho demana espera una resposta negativa, una resposta que ho rebutgi de manera taxativa, atès que tot conflicte –el nom ja ho indica– sempre és problemàtic, i un conflicte lingüístic duria implícit un conflicte social i, per tant, un elevat risc de fractura entre dues suposades comunitats (la catalanoparlant i la castellanoparlant).

Les prop de 10.000 habitants de l'únic territori oficialment trilingüe de l'Estat viuen el procés sobiranista d'una forma peculiar i la defensa de la seva singularitat i el seu dret a decidir uneix les visions polítiques més allunyades


La Vall d'Aran és un territori ric i excepcional situat al nord-oest de Catalunya, més complex del que sembla, formalment trilingüe, però amb tantes sensibilitats com habitants que hi conviuen: 9.993 persones l'any 2014. Ara, però, li toca mirar-se al mirall i debatre cap on vol anar, en el marc d'una hipotètica independència de Catalunya: entre Espanya i Catalunya o a Catalunya amb la resta d'Espanya. Sigui com sigui, mai sola, de moment.

A mi em van canviar per un botijo. Passaven uns gitanos en carromato i van aturar-se a la cantonada del meu carrer. Sí, podria dir càntir i carro, però no: parlo d’un botijo i un carromato, que així m’ho explicava ma mare i aquestes dues paraules se m’han quedat ben endins, és el que té la llengua materna. O no li hauria de dir materna? En quin idioma parlaven aquells gitanos? Com va ser la transacció?

Pàgines

Subscriure a llengua