llengua

Vam incorporar alegrement còctel, estrès o xat. Vam riure’ns del fúting, però ja està admès. Ens passem el dia a internet i no passa res: entesos, endavant amb els manlleus que no substitueixen mots propis i omplen un buit necessari. Ara: cal que diguem que fem running o snorkel en comptes de dir que anem a córrer o bussegem? Per no parlar de les surrealistes cupcakes o el carrot cake: és ridícul. I, vaja, si només fos cosa de fer el ridícul, encara, però no, el problema no és aquest: és greu de debò.

Aquest idioma transnacional, creat fa 130 anys a partir d’una proposta amb un fort caràcter transformador, es resisteix a l’extinció i la pressió del règim lingüístic actual

Defensar un moviment que anés més enllà de les nacions i que tingués com a pilar una llengua que tothom entengués. Aquest era l’objectiu de l’humanista i oftalmòleg jueu Ludwik Lejzer Zamenhof –nascut el segle XIX en territori de l’antic Imperi Rus– quan va crear l’esperanto, un idioma auxiliar internacional que formava part del seu discurs pacifista i de solidaritat i fraternitat entre pobles.

L'escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís (1963) acaba de publicar una obra que fa vint anys que cuinava: 'El Navegant' (ed. Proa), una novel·la d'aventures atípica que és, a la vegada, una celebració a la diversitat lingüística

Ens trobem amb Joan-Lluís Lluís en un cafè de la plaça de la República de Perpinyà (Rosselló). Des de la seva professió, no ha deixat de militar per la llengua i la cultura catalanes en un context de diglòssia extrem com la que es pateix a la Catalunya Nord.

Ressenyes

Cada any augmenta el nombre de persones interessades a aprendre català. Aleshores, per què l’ús social de la llengua baixa o, en la millor de les hipòtesis –segons els diferents informes publicats–, es manté estable? És evident que cal analitzar sovint i amb cura tots els detalls que generen aquests problemes.

Hi ha conflicte lingüístic als Països Catalans? Sí. I això no vol dir que hi hagi una tensió constant entre persones que parlen llengües diferents. Simplement, que hi ha una llengua pròpia, el català, que durant més de tres segles ha estat reprimida

Quan em demanen si penso que a Catalunya hi ha conflicte lingüístic, sempre contesto amb una altra pregunta: a què ens referim exactament? Perquè és evident que qui ho demana espera una resposta negativa, una resposta que ho rebutgi de manera taxativa, atès que tot conflicte –el nom ja ho indica– sempre és problemàtic, i un conflicte lingüístic duria implícit un conflicte social i, per tant, un elevat risc de fractura entre dues suposades comunitats (la catalanoparlant i la castellanoparlant).

Les prop de 10.000 habitants de l'únic territori oficialment trilingüe de l'Estat viuen el procés sobiranista d'una forma peculiar i la defensa de la seva singularitat i el seu dret a decidir uneix les visions polítiques més allunyades


La Vall d'Aran és un territori ric i excepcional situat al nord-oest de Catalunya, més complex del que sembla, formalment trilingüe, però amb tantes sensibilitats com habitants que hi conviuen: 9.993 persones l'any 2014. Ara, però, li toca mirar-se al mirall i debatre cap on vol anar, en el marc d'una hipotètica independència de Catalunya: entre Espanya i Catalunya o a Catalunya amb la resta d'Espanya. Sigui com sigui, mai sola, de moment.

A mi em van canviar per un botijo. Passaven uns gitanos en carromato i van aturar-se a la cantonada del meu carrer. Sí, podria dir càntir i carro, però no: parlo d’un botijo i un carromato, que així m’ho explicava ma mare i aquestes dues paraules se m’han quedat ben endins, és el que té la llengua materna. O no li hauria de dir materna? En quin idioma parlaven aquells gitanos? Com va ser la transacció?

Comencem, amb Jorge Carretero, una sèrie d'entrevistes a diversos exprofessionals de RTVV perquè ens parlen sobre allò que van viure amb el tancament. A banda dels maltrets, aquestes mostren una vertadera il·lusió per a reobrir l'ens

Comencem aquesta sèrie d'entrevistes amb Jorge Néstor Carretero Rodríguez (Madrid, 1961). Va trobar el sentit de la seua professió en la producció de programes de televisió. El seu èxit professional va arribar en treballar per a Canal 9. Jorge hi va entrar en 1990, quan ja feia cinc anys que treballava de productor general en altres canals comarcals com TeleSafor. Com que no hi havia suficients treballadores formades per a engegar la televisió, Canal 9 va fer un primer sondeig per a veure quines professionals podien absorbir de mitjans locals.

El 29 de novembre de 2013, la societat valenciana va quedar desproveïda de qualsevol mitjà audiovisual públic i en llengua pròpia. Dos anys després, continua desconnectada de tota la informació que ocorre i ha ocorregut al seu propi territori

Radiotelevisió Valenciana era un projecte que, en 1989, es plantejava de manera ambiciosa, amb moltes expectatives de futur i amb tota la il·lusió de les professionals. Tanmateix, va patir totes les malifetes pròpies del govern més corrupte que ha tingut el País Valencià en democràcia.

La secció cinquena de l'Audiència Provincial de València evita referir-se al “hábleme en español cojones” que segons Miquel Gironès va pronunciar un dels agents i considera més creïble la versió dels policies que la de la víctima.

Miquel Gironès, dolçainer d'Obrint Pas, va arribar a judici amb el suport institucional de la Fiscalia, però tot i així el magistrat valencià José Luis Rubido De la Torre dóna per bona la paraula dels policies i els absol del presumpte delicte de detenció il·legal, i les faltes de lesions, amenaces i vexacions. Els fets es remunten al 25 de març de 2013 a mitja tarda.

Pàgines

Subscriure a llengua