Mallorca

Com cada any, entitats del Molinar i de la societat civil reten homenatge a Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia Pascual, Maria Pascual i Belarmina González; les dones que lideraven el Grup Femení del Radi de Palma del Partit Comunista d’Espanya

A Mallorca, cap dels intents de sufocar el triomf dels colpistes l'any 36 no varen donar resultat. La repressió indiscriminada de la població mallorquina va ser brutal i, tanmateix, no foren poques les que lluitaren per defensar els seus ideals i plantar cara als feixistes que perpetraren tortures i assassinats a tota persona sospitosa de lliurepensament.

La Nit de Reis del 1937 cinc dones varen ser assassinades en mans dels falangistes al mur de la creu de Porreres; cinc dones que han esdevingut símbols de la lluita per la justícia i els drets de les classes desposseïdes

A Palma, durant la República, la guerra i la postguerra diverses dones varen distingir-se per plantar cara als adversaris polítics. El lideratge del Grup Femení del Radi de Palma del Partit Comunista Espanyol (PCE), constituït el 1931, fou a càrrec d’Aurora Picornell, Belarmina González Rodríguez i les anomenades Roges del Molinar; nom popular amb que es coneixia la família integrada per Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pascual Flaquer.

Una marxa avui a Palma i la festa de l'Estendard rubriquen multitud d'actes reivindicatius i reivindicatius. El 23 de desembre, i després d'anys de reivindicacions, el Consell de Mallorca va aprovar el canvi de data de la festa oficial de l'illa

L'illa de Mallorca encalenteix motors per la seva diada, que des de fa poques setmanes ha estat reconeguda oficialment com el 31 de desembre. Els actes, però, han començat una o dues setmanes abans a molts indrets de l'illa. Les activitats culminen avui amb la tradicional manifestació a Palma i la Festa de l'Estendard, la pedra angular d'aquesta festivitat, una de les més antigues d'Europa, que s'ha celebrat ininterrompudament des del segle XIII.

La 'Directa' visita l'excavació arqueològica del cementeri d'aquesta localitat mallorquina, d'on ja s'han desenterrat 55 cossos les primeres setmanes. Es creu que, durant la guerra, hi van afusellar 120 antifranquistes

Teniu la sensació d'estar fent la Transició que mai va fer-se? "Categòricament, sí. S'estan tancant moltes ferides". Lourdes Herrasti és al capdavant de l'equip de la fundació Aranzadi, que treballa en l'exhumació de la fossa de Porreres. Es tracta de la primera actuació d'aquesta mena subvencionada amb doblers públics i és l'excavació més gran que pot obrir-se a Mallorca, ja que n'hi ha una altra més gran que no es pot exhumar per raons tècniques.

Per l'Associació Memòria de Mallorca, la troballa de projectils en la fossa de Porreres confirma "assassinats pel feixisme"; la seva presidenta recorda que les famílies van rebre la notificació que les víctimes van ser alliberades de la presó

La presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca i portaveu de la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses, Maria Antònia Oliver, enfronta amb "moltíssima il·lusió" les primeres jornades de l'exhumació de la fossa de Porreres: "és un fet històric perquè a la fi s'ha aconseguit seguir les investigacions sobre aquesta fossa i perquè es duu a terme amb transparència, com ha de passar en democràcia".

Cinc de les sis feministes encausades han acceptat haver participat dels fets, mentre que una última ha negat que acudís a l’Església de Sant Miquel aquell 9 de febrer de 2014

Després de dues jornades matinals a la sala segona de l'Audiència Provincial de Palma, ha finalitzat el judici a les feministes encausades. Unes sis hores han sigut necessàries entre els dies 29 i 30 d'aquest mes per tal que el tribunal de la sala segona de l'Audiència Provincial hagi pogut recavar totes les declaracions, testimonis, proves i versions per tal de poder dictar una sentència abans del dia 20 d'octubre, data en la qual es farà públic el veredicte.

Les declaracions de les sis encausades

Entrevista a Paola Garcia, de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH) d'Eivissa, i Daniel Pardo, de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) de Barcelona

La situació que viuen Eivissa i Barcelona pel que fa a la indústria turística i possibles conseqüències són molt diferents i diverses però amb un rerefons comú. En el marc de les jornades "Ciutat és de qui l'habita, no de qui la visita", celebrades aquest cap de setmana a Palma, la Directa ha entrevistat dues de les ponents que, juntament amb la gent del col·lectiu mallorquí Tot Inclòs, han participat de les activitats i xerrades.

A les Illes Balears, la contesa bèl·lica començà el 19 de juliol, però va ser radicalment diferent de la de Barcelona o València perquè el poble no aconseguí fer front a l'exèrcit sublevat. Menorca fou l'única illa que va guardar lleialtat a la República

El 18 de juliol de 1936, el general Godet havia parlat amb el governador civil, Antonio Espina, i li havia garantit la plena lleialtat republicana de l'exèrcit, que ja s'estava preparant per a la traïció. Per aquest motiu, Espina es va negar a entregar les armes al poble, fet que va significar la derrota de la República. Immediatament, es va proclamar un ban d'estat de guerra obra del mateix Godet, en què explicava que assumia el poder absolut a les illes, destituïa les autoritats civils republicanes i amenaçava les que es mostressin hostils al nou estat de coses.

Fosses comunes a les Balears, dificultats sanitàries de les persones trans, entrevista a Raji Sourani, impunitat jurídica de les grans corporacions i molt més

 

El teixit social illenc es troba en una evolució i una transformació constants i, aquest darrer any, destaca la pujada dels moviments socials als pobles i les ciutats de la Part Forana o la consolidació de l'autoformació en el si de moltes organitzacions

 

Fer una valoració o un balanç dels moviments socials de Mallorca no és una tasca fàcil. Però aquest és el cinquè any consecutiu que s'impulsa la publicació de l'Anuari de Contrainfo.cat, una radiografia de l'activitat dels diferents moviments socials de Mallorca. Aquest anuari, sobretot, és un exercici de reflexió per fer balanç a partir de l'autocrítica i una eina per "encetar el debat" entre els diferents moviments, col·lectius i lluites illenques, expliquen les integrants de Contrainfo.cat.

Pàgines

Subscriure a Mallorca