maltractaments

Per elaborar aquest reportatge hem contactat –a través de correu postal– amb una trentena de presos en lluita activa a diferents centres penitenciaris de l’Estat espanyol, tots ells homes perquè actualment cap dona s’ha sumat a la proposta de mobilització anticarcerària. Vam enviar les cartes el dilluns 5 de març, i en el moment de tancar l’edició hem rebut divuit respostes. A continuació, reproduïm les frases més destacades d’algunes de les missives.

Una quarantena de presos que compleixen penes a diferents centres penitenciaris de l’Estat espanyol han iniciat una lluita col·lectiva amb l’objectiu de visibilitzar i denunciar les constants vulneracions de drets

“Amb 65 anys que tinc ara mateix vaig passar dos anys de presó a França, de 1969 a 1971, i després a Espanya, des de 1971 a 1977, on vaig participar en l’extingida COPEL. Actualment estic pres des del 9 de febrer de 1979, amb data de compliment de condemna per al 15 de novembre de 2026, i en cas d’encara estar viu, perquè estic lluitant contra un càncer de pròstata, seré entregat un altre cop a les autoritats franceses per complir una cadena perpètua en rebel·lia. Em podeu explicar on són els drets humans a Espanya?

Un jutjat de Martorell condemna dos carcellers per maltractar un pres, tot i que ni la Direcció General de Serveis Penitenciaris ni la de la pròpia presó els hi han obert cap expedient sancionador i els mantenen treballant amb normalitat

El jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Martorell condemna dos carcellers del centre penitenciari Brians 1, ubicat a Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat), a un mes i vint dies de multa a raó de set euros diaris com a autors d'un delicte de maltractament d'obra, contemplat per sancionar aquelles agressions que no produeixen una lesió definida com a delicte en el Codi penal.

Natàlia tenia disset anys quan va decidir demanar la custòdia compartida després de la separació dels seus pares, tot i que el seu pare era un maltractador. Ara, amb motiu de la mediatització del cas Juana Rivas, explica la seva història

Aquest estiu he seguit el cas de Juana Rivas. M'he animat a escriure aquest article després de llegir tanta misogínia en alguns mitjans de comunicació, de veure com es legitima la veu de Francisco Arcuri. La meva intenció no és cap altra que la d'intentar transmetre la complexitat d'emocions i la intensitat de dolor que genera un maltractament, perquè per algun moment l'empatia guanyi al masclisme. Només així es podrà entendre el que per algunes persones és una irresponsabilitat i il·legalitat.

La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura presenta, per tretzè any consecutiu, el seu informe sobre tortura i/o maltractaments. Mentre que és l'any amb menys agressions en mobilitzacions socials, 147 migrants van patir maltractaments

Després d'una protesta al CIE d'Aluche, a Madrid, el 18 d'octubre del 2016, trenta interns denuncien agressions per agents del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola. La matinada del 31 d'aquell mes, més de 200 persones d'origen subsaharià intenten saltar la tanca de Ceuta i diverses són lesionades.

Les persones privades de llibertat havien d'intervenir en la quarta sessió del Grup de Treball parlamentari sobre el règim d'aïllament, però la institució penitenciària s'ha oposat a què ho facin tant de forma presencial com per vídeo-conferència

Avui dimarts 4 d'abril, tres persones preses que han estat o estan en règim d'aïllament havien de comparèixer a la quarta sessió del grup de treball parlamentari sobre Departaments Especials de Règim Tancat (DERT), però no serà possible. La Direcció General de Serveis Penitenciaris ha denegat la possibilitat de què persones privades de llibertat acudeixin al Parlament presencialment o per vídeo-conferència. 

Acusats de violència de gènere utilitzen la contradenúncia perquè es retirin o arxivin les causes. Diverses raons propicien que el maltractament habitual es jutgi com una baralla ocasional i que centenars de víctimes acabin amb antecedents penals

Després de l'enèsima pallissa, en què el seu marit va intentar escanyar-la, Elisa va fer el pas d'acudir a comissaria. Comptava amb testimonis i proves de les lesions. Diversos informes de professionals confirmaven que era víctima de violència de gènere a la parella i que la seva filla sofria danys psicològics per haver presenciat agressions durant anys. Confiava en la justícia, però es va trobar amb un imprevist: el seu marit també l'havia denunciat, assenyalant com a prova les esgarrapades que li havia fet mentre es defensava de la pallissa.

Dues ex treballadores de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) relaten els abusos que, segons diuen, pateixen algunes persones amb discapacitat intel·lectual al parc hospitalari Martí i Julià de Salt. L’IAS nega de forma rotunda els fets

El 20 de desembre de 2014, Jaume Guasch* es va ennuegar al parc hospitalari Martí i Julià de Salt. Aquell dia la residència Til·lers, on viuen una trentena de persones amb discapacitat intel·lectual, estava de festa. Com cada any, obria les portes per celebrar el Nadal. S’havia organitzat un concert i s’havien preparat entremesos per a les persones invitades. Guasch, que feia anys que vivia a la residència, estava molt esverat. Per evitar incidents, el van treure de la sala on es desenvolupava el concert juntament amb un noi autista.

Parlem amb el magistrat Carlos Izquierdo, titular del Jutjat de Violència sobre la Dona número 1 de Palma, dels límits i les mancances del marc normatiu actual en la protecció de les agressions de gènere

La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, preveu la inclusió de la perspectiva de gènere en tots els àmbits educatius, programes de reinserció pels homes agressors i eines per a l’empara de la víctima. Parlem amb el magistrat Carlos Izquierdo Téllez sobre l’assoliment d’aquests reptes i el funcionament de la jurisdicció. El jutge Izquierdo va ser premiat, el 2014, per la seva ètica jurídica en la tasca que desenvolupa al Jutjat de Violència sobre la Dona número 1 de Palma.

La jutge María Servini va cursar, la setmana passada, una ordre internacional de crida i cerca contra quatre presumptes torturadors espanyols que durant els últims anys del franquisme i al llarg de la transició.

Els quatre presumptes torturadors podrien ser detinguts en qualsevol moment si creuen les fronteres de l'Estat espanyol, però amb la llei a la mà també haurien ser detinguts per la Policia espanyola, els Mossos d'Esquadra o l'Ertzaintza. El ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, s'ha negat a fer declaracions al voltant del cas, al·legant que es tracta d'una actuació judicial.

Pàgines

Subscriure a maltractaments