memòria històrica

La federació excursionista UGEL celebra cinc anys promovent alternatives al fenomen dels ‘runners’ i a la mercantilització dels espais del medi natural i de muntanya

Al llarg de les últimes setmanes s’ha popularitzat la consigna Els carrers seran sempre nostres. El lema el podríem extrapolar a l’àmbit muntanyenc, als camins, rius i prats del medi natural que ens envolta. Tot i que alguns d’aquests indrets formen part de propietats privades, des de sempre se n’ha fet ús, sigui per poder travessar-los i anar d’un lloc a un altre, conrear-los o recollir els seus fruits amb la pràctica de la silvicultura.

La federació d'associacions comarcal, que des de fa sis anys organitza l'Aplec del Camp de Túria, té dos expedients sancionadors oberts per l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona i la Delegació de Govern espanyol

El passat dissabte 9 de setembre, dins de les activitats previstes per al VIé Aplec del Camp de Túria, es va organitzar una ruta antifeixista pels carrers de la Pobla de Vallbona. L'activitat va consistir a realitzar una cercavila a peu per cinc carrers de la localitat amb noms relacionats amb la dictadura franquista. Concretament, es tractava dels carrers Guillermo Roch, Calvo Sotelo, Teniente Coronel Alfonso Pelechá, Coronel Jesús Pitarch i Ejército Español.

El passat cap de setmana, l’Ajuntament de València va començar a instal·lar els rètols dels 51 carrers de la ciutat que deixen de tenir un nom franquista

L'article 15 de la Llei espanyola 52/2007 (coneguda com a Llei de memòria històrica) estableix la "retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura". El compliment d'aquesta llei ha sigut la base legal de nombroses iniciatives recents de memòria pública (sovint anomenades de memòria democràtica) realitzades per administracions públiques de l'Estat espanyol.

Aquest 26 de juny ha fet 40 anys de la primera manifestació per l’alliberament LGBTI de l’Estat, celebrada a Barcelona. La flama que va encendre un moviment polític iniciat a principis de 1970 contra la llei sobre Perillositat Social franquista

“No teníem por perquè no teníem drets, per això vam sortir al carrer i vam fer el nostre propi Stonewall”. Mar Cambrollé, presidenta de l’Associació de Transexuals d’Andalusia, encara s’emociona quan veu imatges de la manifestació que va recórrer des del monument de Colom cap amunt la Rambla de Barcelona el 26 de juny de 1977 a les set i mitja de la tarda, avui fa 40 anys.

Arran de la sortida del PP de moltes institucions, aquestes han assumit part de la tasca de recuperació de memòria de la república, la Guerra Civil i la dictadura que havien fet i continuen fent els moviments socials

Tot i que els anys immediatament posteriors a la mort de Franco van donar-se algunes iniciatives com exhumacions, actes commemoratius o el ple reconeixement jurídic d'associacions de víctimes i memorialístiques, durant la Transició va acabar predominant la institucionalització de l'amnèsia o el "pacte d'oblit" que va anar de la mà de l'amnistia i la impunitat dels criminals franquistes.

Una sentència favorable a la denúncia del PP invalida el canvi de noms dels carrers impulsat pel govern de coalició i validat en votació pel veïnat. Alacant va ser l'últim reducte republicà on es va concentrar la resistència antifranquista

​Nou anys després d'aprovar-se la llei de memòria històrica al parlament espanyol, la primera regidora de Memòria històrica del nou govern de coalició a Alacant, María José Espuch, va decidir llançar un procés participatiu entre el veïnat de la ciutat per eliminar tots aquells símbols que feien apologia del franquisme.

La militant alemanya protagonitza la segona entrega de la secció mensual Retrats. Per a Zetkin, la guia de la lluita de les dones no és "l’agitació específicament femenina, sinó l’agitació socialista entre les dones"

El 17 de març hi va haver protestes a Alacant, davant de l’execució de d'interlocutòria judicial reclamada pel PP, que obliga el tripartit a reposar les denominacions franquistes que s'estaven retirant amb l’aplicació de la llei de la memòria històrica.

Mig miler de persones van participar dissabte de la manifestació unitària en rebuig a la simbologia feixista a la capital de les Terres de Ponent. També es van solidaritzar amb els tres joves d'Arran encausats per retirar plaques de carrers franquistes

L'equip de govern de la Paeria, encapçalat pel president del PSC, Àngel Ros, podria haver de donar explicacions davant d'un jutge sobre el nomenclàtor dels carrers de Lleida ciutat dedicats encara a personatges vinculats al règim franquista. Una dotzena de col·lectius polítics i socials, aplegats en la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, han presentat aquest dilluns una demanda judicial contra l'Ajuntament de Lleida per incomplir la llei de memòria històrica.

L'homenatge a les víctimes del bombardeig de l'aviació feixista italiana, coincidint amb el 78é aniversari dels fets, no comptarà finalment amb la presència de l'exjutge, a la qual s'havien oposat quaranta col·lectius i més d'un centenar de persones

Tocaven les 11.30 del matí a l'estació de Xàtiva, repleta de veïns i veïnes que s'havien desplaçat des de diferents poblacions de la comarca per rebre el tren que transportava al 149º Batalló de la 40ª Brigada Mixta de l'Exèrcit Republicà. Aquest resistia des del Front d'Extremadura i feia parada a la capital de La Costera.

La Victòria de Federic Marès i Franco Eqüestre de Josep Viladomat prendran el relleu del què a Nuremberg era la icona per excel·lència del nazisme

Com molt bé sabem, a Barcelona encara podem notar la presència del que va ser el règim totalitari de Franco, quelcom que sembla inadmissible en una societat suposadament democràtica com la nostra. Per evitar-ho, l'esforç del present Ajuntament per fer desaparèixer indicis d'horror que la dictadura va provocar concretament en els habitants de la Ciutat Comtal està força clar: un exemple proper seria el canvi de la nomenclatura de la plaça de Llucmajor de Nou Barris pel de la plaça de la República, com a símbol de tots els ciutadans que van lluitar contra el franquisme.

Pàgines

Subscriure a memòria històrica