mitjans de comunicació

L’editorial Virus publica 'Microfísica sexista del poder' de Nerea Barjola. L’autora analitza els relats de terror sexual i com aquests són una forma molt precisa de comunicar, produir i reproduir violències sexuals

El cas Alcàsser, l’any 1993, es refereix a la desaparició forçada de tres noies valencianes -Antonia Gómez, Desireé Hernández i Míriam Garcia- quan es desplaçaven cap a una discoteca. Miguel Ricart i Antonio Anglés van ser els autors de l’abducció i posterior violació, tortura i assassinat de les joves. Nerea Barjola analitza a Microfísica sexista del poder la relació de complicitat entre els mitjans de comunicació i el sexisme patriarcal que perpetuen les violències contra les dones a través de la cobertura que es va donar al crim.

La Comissió d'Ajuda al Refugiat País Valencià i la Unió de Periodistes presenten a València un manual amb propostes per a un bon tractament de la informació sobre les persones migrants i refugiades i la seua representació a la premsa

En l’actualitat, existeixen més de 30.000 webs i adreces de xarxes socials que proclamen el rebuig racial i cultural, segons apunta l’informe Racismo en Internet: webs, redes sociales y crecimiento internacional de la Universitat Internacional de València (VIU). Especialment a Internet, la xenofòbia es sembra amb total normalitat i s’assumeix en els discursos dels mitjans –també dels públics-, fet que repercuteix en la percepció que la societat té de les persones migrades i refugiades.

L'advocada Carla Vall reflexiona sobre el paper que han jugat els mitjans de comunicació de masses en la cobertura realitzada des del moment de la desaparició de la jove, l'agost del 2016, fins ara

Diana Quer va ser assassinada la matinada del 22 d'agost del 2016. Tenia 18 anys, estava estiuejant amb la seva mare i la seva germana a Puebla del Caramiñal. L'últim que se'n va saber va ser que estava espantada perquè un home li havia dit "morena, ven aquí".

L'Observatori Mèdia.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils presenta un recull d'agressions, intimidacions, coaccions i vulneracions del dret a la llibertat d'expressió i d'informació de la ciutadania en el marc del referèndum d'autodeterminació

"Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les mateixes opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres". Així ho recull l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, tot i que aquest dret no sempre està assegurat.

L'expedient sancionador incoat pel Departament de Seguretat del Govern Basc sanciona la cobertura informativa del mitjà de Vitòria-Gasteiz durant el tall de llum del passat mes de maig al barri okupat d'Errekaleor

602 euros del multa que no estan disposats a pagar. Aquesta és la sanció que el Gobern Basc, en nom del seu Director de Coordinació de Seguretat, vol imposar a la ràdio lliure de Vitòria-Gasteiz Hala Bedi, amb 34 anys de trajectòria comunicativa a la província d'Àlaba. Per fer-ho s'han valgut de la Llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, àmpliament coneguda com a llei mordassa.

Neix UNIM, una associació en defensa del català a la televisió pública francesa que reivindica una major presència de la llengua catalana a 'France 3', una de les cadenes públiques. Es plantegen denunciar France Télévisions, l'ens que la gestiona

La setmana passada es presentava a Perpinyà l'associació UNIM, impulsada pel músic i activista cultural Raph Dumas, la mestra Laia Casals i l'advocat Mateu Pons-Serradeil. L'objectiu és reivindicar una major presència de la llengua catalana a les emissions de la cadena de televisió pública France 3.

L'autor analitza l'origen i desenvolupament de l'odi a Islam, que es materialitza en accions com l'ocorreguda el passat cap de setmana a Londres. Entre d'altres, el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de modelar l'opinió pública

Més enllà d'entendre l'acte ocorregut la matinada passada en FinsburyPark com un acte aïllat, és necessari apuntar certes qüestions que ens ajudin a comprendre les causes d'aquest. L'odi a l'islam va en augment. És una evidència que en els últims anys els casos de discriminació cap als col·lectius musulmans creixen exponencialment, i aquest últim ocorregut a Londres és una expressió d'una realitat en molts casos obviada, la islamofòbia.

Professionals i entitats impulsen l’educació en comunicació i l’anàlisi crítica dels mitjans a través d’experiències pedagògiques dins i fora de l’àmbit escolar

L’educació en comunicació és un dret social emergent i cada cop més reconegut. Tot i que no està garantit per les lleis ni les polítiques públiques, és reivindicat per un moviment social plural que es troba en ple creixement i efervescència i que vol aconseguir introduir-se a l’agenda política i social.

L'enorme volum de missatges no comporta una major varietat. Dins la sèrie 'La despossessió quotidiana', l'autor subratlla que tot i que sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, assistim a una homogeneïtzació

Avui dia, si observem el món de la comunicació superficialment, sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, a una multiplicació de les veus presents en la comunicació mundial. La veritat, però, és que estem assistint a una homogeneïtzació dels missatges. Ens trobem davant d’un procés de consolidació d’unes poques veus que esdevenen hegemòniques.

Amb motiu del Dia internacional de la dona treballadora, el col·lectiu On són les dones exposa els resultats de l'informe sobre les firmes i les veus de dones que participen als mitjans de comunicació

#OnSonLesDones va néixer per comptar. Volíem documentar el que sap tothom: que als espais d’opinió dels mitjans -de la majoria dels mitjans- els homes hi són majoria i les dones encara no hi són benvingudes. No n’hi ha prou amb ser igual, o millor, amb saber-ne més o menys, ni tan sols amb estar al costat dels que hi manen. Perquè als diaris i tertúlies, l’opinió de les dones és sistemàticament menystinguda, ignorada, infrarepresentada. No sabíem, però, fins a quin punt. I volíem documentar-ho amb dades: sense explorar continguts, sense buscar-ne els motius.

Pàgines

Subscriure a mitjans de comunicació