mitjans de comunicació

L'expedient sancionador incoat pel Departament de Seguretat del Govern Basc sanciona la cobertura informativa del mitjà de Vitòria-Gasteiz durant el tall de llum del passat mes de maig al barri okupat d'Errekaleor

602 euros del multa que no estan disposats a pagar. Aquesta és la sanció que el Gobern Basc, en nom del seu Director de Coordinació de Seguretat, vol imposar a la ràdio lliure de Vitòria-Gasteiz Hala Bedi, amb 34 anys de trajectòria comunicativa a la província d'Àlaba. Per fer-ho s'han valgut de la Llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, àmpliament coneguda com a llei mordassa.

Neix UNIM, una associació en defensa del català a la televisió pública francesa que reivindica una major presència de la llengua catalana a 'France 3', una de les cadenes públiques. Es plantegen denunciar France Télévisions, l'ens que la gestiona

La setmana passada es presentava a Perpinyà l'associació UNIM, impulsada pel músic i activista cultural Raph Dumas, la mestra Laia Casals i l'advocat Mateu Pons-Serradeil. L'objectiu és reivindicar una major presència de la llengua catalana a les emissions de la cadena de televisió pública France 3.

L'autor analitza l'origen i desenvolupament de l'odi a Islam, que es materialitza en accions com l'ocorreguda el passat cap de setmana a Londres. Entre d'altres, el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de modelar l'opinió pública

Més enllà d'entendre l'acte ocorregut la matinada passada en FinsburyPark com un acte aïllat, és necessari apuntar certes qüestions que ens ajudin a comprendre les causes d'aquest. L'odi a l'islam va en augment. És una evidència que en els últims anys els casos de discriminació cap als col·lectius musulmans creixen exponencialment, i aquest últim ocorregut a Londres és una expressió d'una realitat en molts casos obviada, la islamofòbia.

Professionals i entitats impulsen l’educació en comunicació i l’anàlisi crítica dels mitjans a través d’experiències pedagògiques dins i fora de l’àmbit escolar

L’educació en comunicació és un dret social emergent i cada cop més reconegut. Tot i que no està garantit per les lleis ni les polítiques públiques, és reivindicat per un moviment social plural que es troba en ple creixement i efervescència i que vol aconseguir introduir-se a l’agenda política i social.

L'enorme volum de missatges no comporta una major varietat. Dins la sèrie 'La despossessió quotidiana', l'autor subratlla que tot i que sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, assistim a una homogeneïtzació

Avui dia, si observem el món de la comunicació superficialment, sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, a una multiplicació de les veus presents en la comunicació mundial. La veritat, però, és que estem assistint a una homogeneïtzació dels missatges. Ens trobem davant d’un procés de consolidació d’unes poques veus que esdevenen hegemòniques.

Amb motiu del Dia internacional de la dona treballadora, el col·lectiu On són les dones exposa els resultats de l'informe sobre les firmes i les veus de dones que participen als mitjans de comunicació

#OnSonLesDones va néixer per comptar. Volíem documentar el que sap tothom: que als espais d’opinió dels mitjans -de la majoria dels mitjans- els homes hi són majoria i les dones encara no hi són benvingudes. No n’hi ha prou amb ser igual, o millor, amb saber-ne més o menys, ni tan sols amb estar al costat dels que hi manen. Perquè als diaris i tertúlies, l’opinió de les dones és sistemàticament menystinguda, ignorada, infrarepresentada. No sabíem, però, fins a quin punt. I volíem documentar-ho amb dades: sense explorar continguts, sense buscar-ne els motius.

Revictimitzar les dones, descontextualitzar el feminicidi i obviar les violències quotidianes, entre les tendències que detecta un estudi de observatori ORIGEN sobre les pràctiques dels telenotícies de TV3, TVE, La Sexta, Cuatro, Telecinco i Antena 3

Amb el que faig, ajudo a eradicar les violències contra les dones? És la pregunta a fer-se per guiar la cobertura periodística de les violències masclistes de manera que les informacions contribueixin a prevenir-les i s'alineïn amb l'objectiu d'assolir l'equitat de gènere. Per ara, tanmateix, les tendències predominants als informatius de televisió ─el mitjà amb més penetració a Catalunya i l'Estat─, majoritàriament, donen a la pregunta un no per resposta.

Conversem amb Isabel Marzabal, doctorada recentment en dret penal i criminologia. A la seva tesi doctoral ha partit de la hipòtesi que un tractament periodístic inadequat dels assassinats masclistes pot influir en la repetició de crims similars

Isabel Marzabal Manresa és actualment gestora processal de la Secció 20 de l’Audiència Provincial de Barcelona, especialitzada en la violència contra la dona. La seva tesi doctoral, Els feminicidis de parella: efecte imitació i estudi criminològic dels 30 casos sentenciats per l'Audiència Provincial de Barcelona (2006-2011), evidencia un compromís viu per combatre les causes de les morts i els maltractaments que ha presenciat des dels jutjats.

L'operació conduïda per les autoritats turques continua amb la purga iniciada després del cop d'estat fallit. Fins al moment s'han detingut 37.000 persones i s'han acomiadat o suspès 100.000 funcionàries públiques

Entre les persones detingudes es troba el redactor en cap del diari Cumhuriyet, Murat Sabuncu, i els columnistes Aydin Engin, Güray Öz, Hikmet Çetinkaya, Hakan Kara, i Turhan Günay, el caricaturista Musa Kart i els membres de la junta directiva de la Fundació del diari, Mustafa Kemal Güngör, Önder Çelik, Bülent Yener i Eser Sevinç. Els directius estan acusats de cometre "crims en nom del moviment de Gülen i de milicians kurds".

Desenes d'escriptores, periodistes, professores i estudiants kurdes i prokurdes estan sent detingudes a Turquia des del cop d'Estat del mes de juliol passat

"Ni la servitud, ni la sobirania: la llibertat". Així resumeix el seu pensament Rênas Jiyan, pensador i escriptor kurd, qui acaba de ser detingut al Kurdistan de Turquia. Mestre de professió, Rênas Jiyan viu a Amed (Diyarbakir, en turc), la capital no oficial de la regió kurda de Turquia, on escriu i dirigeix una revista i una petita editorial que publica materials exclusivament en llengua kurda. No és la primera vegada que el detenen: Jiyan ja va estar a la presó a inicis d'aquest segle, amb tortures incloses, pel fet d'escriure en la seva llengua materna, el kurd.

Pàgines

Subscriure a mitjans de comunicació