Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Mobilitzacions a Tarragona contra la precarietat crònica de l’atenció primària, agreujada per la COVID-19

Diversos col·lectius veïnals i de defensa de la sanitat pública de la capital del Camp organitzen campanyes per denunciar la precarietat en l’atenció primària als CAP de la ciutat, que assenyalen que tindrà conseqüències en la prevenció i detecció de malalties, així com en el seguiment de patologies cròniques. La situació s'ha vist agreujada arran del darrer rebrot de la COVID-19, però des del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona es creu que ja s'arrossega d'anys de retallades i cancel·lacions de serveis en la sanitat pública. Aquest dimarts dia 24 a la tarda s'ha convocat una nova protesta davant del CAP Jaume I, un dels més afectats per la desatenció causada per la manca de recursos i personal

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona aglutina les mobilitzacions | Arxiu

Arran de la pandèmia de la COVID-19, el sistema sanitari s’ha vist obligat a donar resposta i cobertura a l’increment de pacients. Però la COVID-19 arriba quan ja s’havia produït una forta retallada en l’atenció sanitària. Plou sobre mullat. A la primera fase de l’onada, a l’inici de 2020, els centres hospitalaris van assumir la càrrega sobredimensionada de la pandèmia. A la segona, la situació ha tingut més incidència sobre els centres d’atenció primària (CAP), que han vist com, des dels mesos de juny, juliol i agost, no s’ha actuat amb previsió d’una segona onada que es donava per fet que arribaria. D’acord amb les recomanacions de l’OMS, els pressupostos haurien d’arribar a destinar fins a un 25% dels recursos a l’atenció primària, una xifra que actualment no s’assoleix a Catalunya.

A la ciutat de Tarragona s’han organitzat, durant els darrers anys, diverses campanyes per preservar el sistema públic de salut, com la que l’any 2015 va aconseguir que la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII obrís les 24 hores després de manifestacions i la tancada de diversos activistes del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a la Delegació Territorial de Salut. Ara, davant de l’actual situació crítica de l’atenció primària, durant aquesta tardor, més enllà de les taules a les portes dels CAP per recollir firmes i queixes, ja s’han dut a terme les primeres accions, com la concentració del 3 de novembre davant del CAP Jaume I amb el lema “Per un CAP de qualitat calen més recursos”, organitzada pel Grup de Treball, diverses associacions veïnals (del barri del Serrallo, de la Verge del Carme, del Port, del Centre i les Associacions Veïnals Federades de Tarragona Segle XXI).

El centre d’atenció primària Jaume I és el que es troba en una situació més greu a Tarragona. Només a tall d’exemple: va estar més d’una setmana sense atenció telefònica durant l’estiu d’enguany

Justament, aquest darrer centre d’atenció primària, el Jaume I, és el que es troba en una situació més greu a Tarragona. Només a tall d’exemple: va estar més d’una setmana sense atenció telefònica durant l’estiu d’enguany. Abasta diversos barris de la ciutat, que tenen una població més de 30.000 habitants i disposen de 67 professionals (sense especificar la tipologia del personal ni tampoc quin perfil de població té). Torreforta i la Granja cobreixen 27.000 habitants amb 89 professionals. Aquestes dues situacions, doncs, no poden ser comparables perquè no es tracta de cap situació anàloga si no es disposa de dades segregades i precises. Alhora, als CAP de Bonavista i Torreforta s’hi duen a terme mobilitzacions des del juliol atesa la gran precarietat en què es troben aquests dos centres. Hi ha cues constants i la deixadesa per la desatenció dels pacients que no pateixen COVID-19 ha esdevingut una tònica compartida, denuncien les usuàries i el personal.

Però les principals reclamacions que es fan no recauen exclusivament sobre les dotacions pressupostàries o de personal, sinó que exigeixen un canvi de model i la represa de serveis que amb anterioritat ja es prestaven. Les mobilitzacions reclamen que es recuperin les urgències de 24 hores als CAP. Si no es fa, és inevitable que davant de qualsevol emergència s’acudeixi a l’hospital, amb la consegüent saturació, perquè davant dels intents infructuosos de consulta al 061, només es pot recórrer a la presència a centres hospitalaris. En aquest darrer aspecte, la Generalitat de Catalunya ha decidit prorrogar la concessió del servei telefònic d’urgències 061 a Ferrovial per al rastreig de la COVID-19. No és un sistema eficient, perquè és insuficient. No disposen de recursos ni d’un sistema àgil. El que proposa el Grup de Treball és que els CAP disposin dels rastrejadors. Fer-ho des de l’atenció primària garanteix l’eficàcia perquè tota la població té assignat un CAP i, alhora, l’historial clínic dels pacients s’hi associa i s’hi té accés.

Diagnòstics a la sala d’espera

Una de les propostes que es fa des d’aquest sector suposaria separar físicament l’atenció primària vinculada a la COVID-19 de la no vinculada a la COVID-19, però també fer-ho amb personal diferenciat; una mesura que seria factible amb pocs recursos econòmics. Segons fonts del Grup de Treball, aplicar aquest sistema asseguraria que hi hagués una atenció garantida per a tot a la població que la requereixi, atès que la COVID-19 està propiciant una desatenció a les pacients amb dolors crònics. Però aquesta afectació depassa el llindar de les persones que ja han estat diagnosticades i s’estén per blindar l’atenció deslligada de la COVID-19 que faci possible que no hi hagi retard en diagnòstics i que les malalties cròniques tinguin un bon seguiment per impedir que agreugin la seva situació clínica. És per això que des del Grup de Treball es defensa que “cal augmentar inversió en atenció primària: es necessiten més professionals no COVID-19 perquè hi ha bona part de la població envellida, població més cronificada i, alhora, cal cobrir les persones migrades que arriben d’indrets amb greus mancances sanitàries i poder-los oferir seguiments dignes”.

Segons s’assegura des del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, les visites diagnòstiques i exploratòries no poden ser virtuals. Per contra, les visites de seguiment sí que són una bona via per descarregar la presencialitat

Segons s’assegura des d’aquesta plataforma, dur a terme aquestes mesures des d’una òptica realista i pragmàtica també implica “rebutjar l’atenció telemàtica: només en seguiment de crònics, perquè es pot fer un servei de qualitat superior a l’actual, amb el benentès que s’amplia la relació i la freqüència amb què es contacta amb el pacient”. “L’objectiu de la conselleria era assolir el 50% de la presencialitat”, però des del Grup de Treball es defensa que les visites diagnòstiques i exploratòries no poden ser virtuals. Per contra, les visites de seguiment, sempre que puguin suposar un increment en l’atenció de pacients, sí que són una bona via per descarregar la presencialitat.

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, que forma part de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics (PDSP), ha anunciat que aquest dimarts, 24 de novembre, a les 6 de la tarda, es durà a terme una nova mobilització a les portes del CAP Jaume I. Aquesta concentració està convocada per les associacions de veïns Verge del Carme, Tarragona Centre, el Port, el Serrallo, el Moviment Veïnal Pere Martell, la Federació Segle XXI i la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona; també s’hi han adherit Sanitàries en Lluita.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!