París

Aroa Lasa té 31 anys i, des de fa dos anys i quatre mesos, viatja regularment a París per visitar el seu company, empresonat al centre penitenciari de Fresnes, a 821 quilòmetres del País Basc. Cada visita suposa una despesa de tres-cents euros

Actualment, més de 400 preses polítiques, la gran majoria basques, pateixen la política de dispersió penitenciària que apliquen els estats espanyol i francès, que les desterren a centenars o milers de quilòmetres de casa. Les seves famílies i amistats han de pagar els costos emocionals i econòmics de l'allunyament, fins i tot amb la mort en accidents de trànsit. Els col·lectius de solidaritat i suport a les preses consideren la política de dispersió com una venjança i un càstig social.

L'ultranacionalista turc Omer Güney, únic acusat del crim del 2013, mor a l'hospital un mes abans del seu judici. La investigació apuntava a una operació teledirigida per l'Estat turc per dinamitar el procés de pau que s'iniciava aleshores

El 9 de gener de l'any 2013, tres activistes kurdes eren assassinades d'un tret al cap al Centre d'Informació Kurda de París. L'acció es duia a terme a plena llum del dia en el local de la cèntrica i bulliciosa Rue la Fayette, prop de l'estació de Gare du Nord, utilitzant armes amb silenciadors.

Entrevista a Danika Jurisic, exrefugiada a Croàcia de la guerra de Bòsnia, ara resident a París. Actualment, coordina equips d'ajut de les refugiades –més de 3.000, es calcula–, que habiten a la capital francesa

D'origen bosnià, Danika Jurisic, viu a París. Va ser refugiada a Croàcia durant la guerra de Bòsnia del 1992, de la qual va haver de fugir. Des de fa un any és una de les moltes voluntàries que ajuda les persones refugiades que arriben a la capital francesa. Coordina diferents voluntàries a França per tal de subministrar mantes, roba, tendes, menjar, medicaments o fer acompanyament amb els serveis bàsics. Fa quinze dies vam compartir amb ella una estona per aprofundir en la realitat francesa.

Les "donacions voluntàries" de CDC, precarietat dels jornalers de ponent, entrevista al politòleg i escriptor Raul Zelik, processos de pau amb perspectiva de gènere, una anàlisi de Bertolt Brecht i molt més

Obrint la Directa 417 Jesús Rodríguez relata com, vuit anys després dels escorcolls al Palau de la Música i cinc mesos abans de l’inici del judici per finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya –gràcies a les donacions de l'empresa Ferrovial Agroman–, la formació manté una sòlida via d’ingressos a través de constructores, que la direcció del partit ha rebatejat com a “donacions voluntàries”.

El Tribunal de Gran Instància de París declara il·legal la pràctica de l’empresa, que ha estat condemnada per haver contractat treballadores temporals per reemplaçar vaguistes durant els 97 dies que va durar la mobilització

A principis del 2015, començava una de les vagues més llargues dels darrers temps a Catalunya Nord. Les carteres de Tuïr (el Rosselló) es mobilitzaven per evitar el tancament de la seua oficina i reivindicar un servei públic de qualitat. Durant els 97 dies que va durar la mobilització, les carteres van denunciar repetidament que La Poste posava en dubte el seu dret a fer vaga contractant treballadores interines amb contractes temporals.

Un milió de persones va prendre els carrers de la capital –1,3 milions arreu del país–, segons l'organització, en una nova jornada de mobilitzacions contra la llei de treball. La manifestació va acabar amb 40 ferits i 58 detinguts només a París


Forta mobilització contra el projecte de reforma laboral del govern socialista a l'Estat francès. Segons els organitzadors sindicals FO, CGT i Solidaires, més d'un milió de persones van desfilar pels carrers de la capital francesa ahir, 14 de juny (1,3 milions a tot el país), un nombre superior al de les manifestacions precedents del 9 i el 31 de març, que també van ser multitudinàries.

Multinacionals que es reparteixen els serveis municipals d'ajuda domiciliària, el rebrot de la Rosa de Foc, entrevista a la mexicana Nestora Salgado, parts naturals i molt més

 

Malgrat que la plaça de la República de París semblava un formiguer aquest diumenge, en les últimes setmanes l'equivalent a la Porta del Sol de la Nuit Debout va perdre afluència i la seva musculosa indignació inicial va caure en picat

Feia setmanes que la plaça de la República no estava tan plena. Aquest diumenge milers de persones van sortir a les places per celebrar el cinquè aniversari del 15M, una data que les indignades de la Nuit Debout van aprofitar per llançar una crida internacional que es va traduir en mobilitzacions en 300 ciutats d'Europa i una desena d'urbs d'Amèrica Llatina, Estats Units, Canadà, Austràlia i Turquia.

Ha nascut un nou moviment arran de les protestes contra una llei laboral. S’obre la possibilitat que el neguit nacional francès viri a l’esquerra, serveixi d’alternativa al Front Nacional i trenqui amb les polítiques dretanes del Partit Socialista

El moviment Nuit Debout (Nit Dempeus) va néixer el 31 de març i, com va succeir durant la Revolució Francesa, imposa el seu propi calendari. Així, quan es publiqui aquest article, serà 49 de març. A la plaça, hi ha diversos milers de persones i el seu nombre augmenta a mesura que passen els dies. El moviment s’estén a més ciutats o s’implanta en forma de moviments similars: horitzontals, assemblearis, pacífics i marcadament socials. L’impacte del seu compte de Twitter creix de manera exponencial.

Després de la vaga general del 31 de març, les protestes s'estenen per tot el territori. La plaça de la República de París és l'epicentre del moviment 'Nuit Debout', que ha cridat a ocupar les places, emmirallat en el moviment del 15-M

La plaça de la República, la més gran de París, s’ha sincronitzat amb l’Estat espanyol dels Indignats. Després de la manifestació del 31 de març passat i aprofitant una recessió de la pluja torrencial que, dies abans, havia regat les riuades de manifestants, la plaça va ser presa per 3.000 persones citades a passar una Nuit Debout (Nit dempeus).

Pàgines

Subscriure a París