París

Aroa Lasa té 31 anys i, des de fa dos anys i quatre mesos, viatja regularment a París per visitar el seu company, empresonat al centre penitenciari de Fresnes, a 821 quilòmetres del País Basc. Cada visita suposa una despesa de tres-cents euros

Actualment, més de 400 preses polítiques, la gran majoria basques, pateixen la política de dispersió penitenciària que apliquen els estats espanyol i francès, que les desterren a centenars o milers de quilòmetres de casa. Les seves famílies i amistats han de pagar els costos emocionals i econòmics de l'allunyament, fins i tot amb la mort en accidents de trànsit. Els col·lectius de solidaritat i suport a les preses consideren la política de dispersió com una venjança i un càstig social.

Les despulles del reporter que va ajudar a jutjar els crims dels camps nazis, gràcies al seu material fotogràfic, han estat traslladades al principal cementiri de la capital francesa

París va honorar aquest passat divendres a Francesc Boix, el jove fotògraf català que va arriscar la vida per donar a conèixer la realitat del camp d'extermini de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Les despulles de Boix, que va morir el 4 de juliol de 1951 a París, van ser traslladades del cementiri de Thiais al del Père Lachaise, una de les necròpolis més conegudes del món, on hi ha enterrades nombroses celebritats, de Frederic Chopin a Jim Morrison, passant per Oscar Wilde, Edith Piaff o Marcel Proust, entre moltes altres.

Amb motiu del 199 aniversari del pensador comunista, repassem la seva trajectòria vital i intel·lectual. Marcat per les penúries econòmiques, va dedicar la seva vida a la crítica radical de la societat capitalista

Marx, “el més important intel·lecte del que fins avui la humanitat hagi pogut presumir, un autèntic revolucionari -el més actiu d’ells!-, el descobridor de la llei del desenvolupament de la història humana, l’home més odiat i calumniat de la seva època”, explicava Engels quan va morir. “Va morir amat, venerat i plorat per milions de treballadors i camarades revolucionaris”, afegia el seu amic vitalici.

Shaoyo Liu va morir diumenge a causa d'un tret disparat per un agent, que va irrompre a casa seva després d’un avís telefònic. Les versions es contradiuen mentre la comunitat xinesa es manifesta i accions de protesta acaben en aldarulls

Shaoyo Liu, pare de família d’origen xinès, va morir el passat diumenge 26 quan la policia francesa li va disparar un tret a casa seva. A partir d'aquest fet, quatre manifestacions han tingut lloc aquesta setmana a París per protestar contra l’homicidi.

La Cort d'apel·lació francesa reafirma la sentència del passat mes de juliol que condemnava Lluc Valverde a un any de presó amb llibertat condicional i a més de 10.000 euros d'indemnització

El passat divendres 9 de març, la Cort d'apel·lació francesa va declarar l'estudiant Lluc Valverde culpable dels tres càrrecs pels quals se l'acusava: violència contra l'autoritat pública, violències contra un civil i rebel·lió. Valverde va ser detingut el passat 16 abril mentre feia fotografies dels aldarulls que estaven tinguen lloc a plaça de la República de París en motiu d'una convocatòria del moviment Nuit Debout.

La violació denunciada per un jove d'origen africà a mans de quatre policies posa de manifest la repressió i desemboca en un espiral de violència als afores de la capital francesa amb durs enfrontaments amb la policia

El passat dijous 2 de febrer, Théo i diversos joves de la ciutat perifèrica d'Aulnay-sous-Bois van ser interpel·lats de manera molt violenta per la policia. El suposat control d'identitat va derivar cap a pitjor: "un policia se'm va acostar i em va donar un cop. No vaig intentar fugir: em vaig acostar a un lloc on hi havia càmeres. Els girava l'esquena però podia veure el que feien. Vaig veure com un d'ells agafava la seva porra. Me la va enfonsar al cul voluntàriament. Quan em va fer això, vaig caure sobre la panxa, ja no tenia forces.

L'ultranacionalista turc Omer Güney, únic acusat del crim del 2013, mor a l'hospital un mes abans del seu judici. La investigació apuntava a una operació teledirigida per l'Estat turc per dinamitar el procés de pau que s'iniciava aleshores

El 9 de gener de l'any 2013, tres activistes kurdes eren assassinades d'un tret al cap al Centre d'Informació Kurda de París. L'acció es duia a terme a plena llum del dia en el local de la cèntrica i bulliciosa Rue la Fayette, prop de l'estació de Gare du Nord, utilitzant armes amb silenciadors.

Entrevista a Danika Jurisic, exrefugiada a Croàcia de la guerra de Bòsnia, ara resident a París. Actualment, coordina equips d'ajut de les refugiades –més de 3.000, es calcula–, que habiten a la capital francesa

D'origen bosnià, Danika Jurisic, viu a París. Va ser refugiada a Croàcia durant la guerra de Bòsnia del 1992, de la qual va haver de fugir. Des de fa un any és una de les moltes voluntàries que ajuda les persones refugiades que arriben a la capital francesa. Coordina diferents voluntàries a França per tal de subministrar mantes, roba, tendes, menjar, medicaments o fer acompanyament amb els serveis bàsics. Fa quinze dies vam compartir amb ella una estona per aprofundir en la realitat francesa.

Les "donacions voluntàries" de CDC, precarietat dels jornalers de ponent, entrevista al politòleg i escriptor Raul Zelik, processos de pau amb perspectiva de gènere, una anàlisi de Bertolt Brecht i molt més

Obrint la Directa 417 Jesús Rodríguez relata com, vuit anys després dels escorcolls al Palau de la Música i cinc mesos abans de l’inici del judici per finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya –gràcies a les donacions de l'empresa Ferrovial Agroman–, la formació manté una sòlida via d’ingressos a través de constructores, que la direcció del partit ha rebatejat com a “donacions voluntàries”.

El Tribunal de Gran Instància de París declara il·legal la pràctica de l’empresa, que ha estat condemnada per haver contractat treballadores temporals per reemplaçar vaguistes durant els 97 dies que va durar la mobilització

A principis del 2015, començava una de les vagues més llargues dels darrers temps a Catalunya Nord. Les carteres de Tuïr (el Rosselló) es mobilitzaven per evitar el tancament de la seua oficina i reivindicar un servei públic de qualitat. Durant els 97 dies que va durar la mobilització, les carteres van denunciar repetidament que La Poste posava en dubte el seu dret a fer vaga contractant treballadores interines amb contractes temporals.

Pàgines

Subscriure a París