Perpinyà

Una associació nostàlgica de l'Algèria francesa ret tribut des de l'any 2006 als alts comandaments de l'Organització de l'Armada Secreta (OAS) amb l'oposició d'associacions, sindicats i organitzacions polítiques perpinyaneses

Demà dimecres 7 de juny, com cada any des del 2006, diverses organitzacions, aixoplugades sota el paraigua del col·lectiu "Per una història franco-algeriana no falsificada" (que agrupa, entre d'altres, l'Associació França Palestina Solidaritat, la Lliga dels Drets de l'Home, el Nou Partit Anticapitalista, el Partit Comunista Francès, el sindicat Solidaires o l'Associació de Peus Negres Progressistes), convoquen una concentració a la porta del Cementiri Nord de Perpinyà per protestar contra un homenatge a l'OAS (Org

Del 18 al 25 de març té lloc la setmana contra el racisme a l'Estat francès. Per aquest motiu, aquest diumenge s'organitzen manifestacions a Perpinyà i altres ciutats. Aquest any s'hi afegeix un altre eix: denunciar actes violents de la policia francesa

La marxa antiracista programada per demà diumenge, 19 de març, a Perpinyà, és l'aposta de les organitzacions d'esquerres nord-catalanes en termes de lluita contra el racisme i la violència policíaca i per l'acollida de les refugiades. La mobilització és un reflex també de les manifestacions d'aquests darrers dies a la regió parisenca, arran del cas la violació del jove d'origen africà Théo per part d'un grup de policies a Aulnay-sous-Bois.

Plataformes ciutadanes, especialistes del patrimoni i oposició política s'organitzen contra la destrucció de diversos immobles del nucli antic, decretada per la municipalitat de la capital nord-catalana

Des de fa tres anys, la política de renovació urbana conduïda per la municipalitat de Perpinyà (Rosselló – Catalunya Nord) i el seu batlle en Jean-Marc Pujol (Les Républicains, partit de la dreta francesa), és objecte de vives crítiques; però aqueixos darrers dotze mesos les veus opositores són cada dia més importants.

L’any 2012 es creà un nucli de la RESF (Xarxa Educació Sense Fronteres) a Perpinyà per ajudar les refugiades menors d’edat escolaritzades. L’etapa escolar genera vincles entre els pares i les mares de l’alumnat i visibilitza les situacions que afronten

La Xarxa Educació Sense Fronteres (RESF) és un dels organismes més importants de la lluita en suport de la migració sense papers. Actor principal en l’àmbit local, va permetre el renaixement del Col·lectiu de Sense Papers a Perpinyà. “Ens vam adonar que ajudar els nens era una cosa, però que, sense ajudar els pares, no valia la pena, els problemes no es podien arreglar”, explica Roger, militant de la RESF i del Col·lectiu de Sense Papers. Un combat que es du a terme dins i fora de les aules.

Durant els darrers anys, un entramat de col·lectius acull i acompanya centenars de migrants sense papers a Perpinyà i les localitats veïnes

Catalunya Nord. Aquell territori tan sovint estigmatitzat per uns resultats electorals que destaquen per una elevada presència de l’extrema dreta. Marcat per una taxa d’atur cronificada al voltant del 20% (10% de mitjana a la resta de l’Estat francès), però també amb una xarxa subterrània de solidaritat que –malgrat la seva invisibilitat– respon quan més falta fa.

L'escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís (1963) acaba de publicar una obra que fa vint anys que cuinava: 'El Navegant' (ed. Proa), una novel·la d'aventures atípica que és, a la vegada, una celebració a la diversitat lingüística

Ens trobem amb Joan-Lluís Lluís en un cafè de la plaça de la República de Perpinyà (Rosselló). Des de la seva professió, no ha deixat de militar per la llengua i la cultura catalanes en un context de diglòssia extrem com la que es pateix a la Catalunya Nord.

Quasi un any després dels atemptats de la sala Bataclan i aprofitant la paranoia securitària, el batlle de Perpinyà anuncia un reforçament de l'arsenal de la policia municipal, que serà pionera en l'ús d'armes semiautomàtiques per part de cossos locals

Un any després dels atemptats del 13 de novembre del 2015 en la regió de París, l'estat d'emergència –que havia de durar dotze dies– encara és vigent. És la data d'aniversari que va triar el Primer Ministre Manuel Valls per anunciar a la BBC que s'allargarà "uns quants mesos" l'estat d'excepció. Des de llavors el govern aplica una política securitària dins les seues fronteres. Un cos de l'Estat ha jugat un paper important durant aquest any d'emergència: la policia.

Més de 1.000 persones es manifesten sota el lema "Sem Catalunya Nord, Sem un País Català i Volem Decidir!", mirant d'anar més enllà en la polèmica decisió del Govern francès d'anomenar 'Occitanie' la nova macroregió on s'integra la Catalunya Nord

Com cada any, des de 1984, el cap de setmana més proper al dia 7 de novembre, Perpinyà és l'escenari escollit per acollir la commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus. en el que ja ha quedat fixat al calendari com a la Diada de Catalunya Nord. El Tractat, signat el 7 de novembre de 1659, va suposar l'annexió de les comarques nord-catalanes al reialme de França.

El setembre, els Ministeris de l’Interior i de l’Habitatge van publicar una nova circular on demanen accelerar “ara urgentment” els processos d’expulsió de migrants 'sense papers'

La nit de dimecres 19 a dijous 20 d’octubre, una vintena de militants del Comitè de Suport al Col·lectiu de Sense Papers de Perpinyà es van concentrar a la porta de l’Hotel Avenir, al barri de l’Estació, per evitar l’expulsió d’una dona i els seus dos fills.

Milers de persones han protestat a Perpinyà contra la decisió de no tenir en compte la particularitat nord-catalana al nom de la regió sorgida del nou mapa administratiu que l'Estat francès està desplegant actualment

Dissabte passat, la manifestació amb l'eslògan Oui au Pays Catalan va aplegar 10.000 persones als carrers de Perpinyà. Sens dubte, ha estat una de les concentracions més multitudinàries a la capital nord-catalana, juntament amb les de rebuig a la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de l'any 2008 i la de protesta per l'apel·lació de Septimània que es pretenia donar a la regió, aleshores anomenada Llenguadoc-Rosselló, de l'any 2005.

Pàgines

Subscriure a Perpinyà