PKK

Prop d’un milió de kurdes s’articulen per tot el continent en una xarxa que manté viu el moviment d’alliberament del Kurdistan

"Érem pobres, parlàvem kurd a casa però no vaig saber que jo era kurd fins que vaig tenir quinze anys. Al carrer havíem de parlar turc, no teníem drets com a kurds... Estava prohibit ser kurd”. Hassan Demir va néixer el 1962 al nord del Kurdistan. No va ser fins al 1978 –quan Abdullah Öcalan, Sakine Cansiz i altres activistes kurdes van fundar el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)–, que va saber “la veritat: la identitat kurda existia”, recorda amb emoció Demir.

Una protesta davant del consolat de Turquia a Barcelona contra les ràtzies de l'exèrcit turc a Afrin (població kurda dins de la frontera siriana) ha servit per presentar aquesta marxa internacionalista que partirà demà des de Luxemburg

Una quarantena de persones s'han aplegat aquest matí davant el consolta turc de Barcelona, al passeig de Gràcia, per mostrar la solidaritat amb el poble d'Afrin (al Kurdistan Occidental, dins de les fronteres de Síria) el qual fa dinou dies que es troba sota l'atac de les forces armades de l'Estat turc.

Parlem amb Heval Rûken, militant del PKK al Kurdistan de Turquia i originària d'Alemanya, per conèixer com és la vida dins de l'organització i com es diferencia de l'activisme que es fa a Europa

Heval Rûken és una dona alemanya que desprès de militar en diferents col·lectius anticapitalistes al seu país d'orígen va decidir viatjar al Kurdistan de Turquia per a incorporar-se a la YJA-Star, l'ala militar femenina del PKK, ara fa vuit anys. Parlem amb ella sobre les diferències entre el moviment revolucionari a Alemanya i el Kurdistan, el patriarcat i la col·lectivitat.

Després del referèndum presidencial i l'onada de protestes al país, l'aviació turca bombardeja simultàniament diferents enclavaments kurds i mata a 5 peixmergues i 21 membres de les autodefenses YPG-YPJ-YPS

Fins a divuit bombardeigs de les forces armades turques van començar el dimarts 25 d'abril a la zona fronterera del nord de Síria en atacs simultanis a les zones de Shahba, la regió de Shengal i les muntanyes Qandil, al Kurdistan iraquià, a on el Partit dels treballadors del Kurdistan (PKK) té les seves bases.

L'ultranacionalista turc Omer Güney, únic acusat del crim del 2013, mor a l'hospital un mes abans del seu judici. La investigació apuntava a una operació teledirigida per l'Estat turc per dinamitar el procés de pau que s'iniciava aleshores

El 9 de gener de l'any 2013, tres activistes kurdes eren assassinades d'un tret al cap al Centre d'Informació Kurda de París. L'acció es duia a terme a plena llum del dia en el local de la cèntrica i bulliciosa Rue la Fayette, prop de l'estació de Gare du Nord, utilitzant armes amb silenciadors.

Reforçat després del fallit cop d'estat, el president turc ha iniciat una impressionant purga contra tota dissidència en els àmbits polític, social i institucional, incloent la desarticulació quasi total de l'opositor Partit Democràtic dels Pobles (HDP)

Fundat l'any 2012, el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) és l'únic partit d'esquerres amb representació parlamentària a Turquia. Sorgit i liderat pel moviment polític kurd, l'HDP és el resultat d'aliances i coalicions entre formacions polítiques kurdes, grups d'esquerra i moviments socials turcs (sindicals, feministes...), fortament impregnat pel llegat del moviment de protesta sorgit a les manifestacions del parc Gezi d'Istanbul l'any 2013.

La crisi del règim polític turc es remunta a les protestes del Parc Gezi el 2013. D'ençà la deriva autoritària del govern turc no ha trobat encara una alternativa política que l'hagi pogut fer caure

El president de la República de Turquia Tayyip Erdogan ha donat una nova volta de rosca per posar en pràctica el seu projecte de règim presidencial autoritari amb les detencions dels diputats nacionals del Partit Democràtic dels Pobles (HDP). L'operació policial va començar la nit del 4 de novembre, amb la detenció dels diputats del HDP; al mateix temps, els jutges turcs "independents" dictaven presó preventiva per alguns d'ells, incloent-hi els copresidents del partit.

Les mandatàries de Diyarbakir, la ciutat de majoria kurda més gran de Turquia, van ser detingudes ahir per la policia estatal. Els mitjans turcs afirmen que han estat arrestades dintre d'una investigació contra representants kurdes

L'Estat turc està duent a terme una campanya contra líders polítics de la comunitat, a qui acusa de tenir lligams amb el Partit dels Treballadors Kurds (PKK) que Ankara considera com a organització terrorista. Gultan Kisanal va ser retinguda a l'aeroport de la ciutat, mentre que Firat Anli va veure com la policia es presentava a casa seva per emportar-se'l. Ambdues són membres del Partit Democràtic del Poble (HDP), el principal partit kurd i el tercer més important en nombre de diputats al parlament turc.

Desenes d'escriptores, periodistes, professores i estudiants kurdes i prokurdes estan sent detingudes a Turquia des del cop d'Estat del mes de juliol passat

"Ni la servitud, ni la sobirania: la llibertat". Així resumeix el seu pensament Rênas Jiyan, pensador i escriptor kurd, qui acaba de ser detingut al Kurdistan de Turquia. Mestre de professió, Rênas Jiyan viu a Amed (Diyarbakir, en turc), la capital no oficial de la regió kurda de Turquia, on escriu i dirigeix una revista i una petita editorial que publica materials exclusivament en llengua kurda. No és la primera vegada que el detenen: Jiyan ja va estar a la presó a inicis d'aquest segle, amb tortures incloses, pel fet d'escriure en la seva llengua materna, el kurd.

Zilan és activista kurda i estudiosa de la 'Jineology', la ciència de la dona que s'imparteix en acadèmies regentades per dones al Kurdistan. Va néixer i créixer a Dersim, que és el seu lloc de residència habitual

Zilan és del nord del Kurdistan, de la província de Dersim. Oficialment forma part de Turquia i, per motius de seguretat, activistes com ella no donen el seu nom real i utilitzen un sobrenom. En aquella zona hi ha una fe aleví molt forta i parlen el dialecte kirdki del kurd.


Què és la fe aleví?

Pàgines

Subscriure a PKK