Presons

Aroa Lasa té 31 anys i, des de fa dos anys i quatre mesos, viatja regularment a París per visitar el seu company, empresonat al centre penitenciari de Fresnes, a 821 quilòmetres del País Basc. Cada visita suposa una despesa de tres-cents euros

Actualment, més de 400 preses polítiques, la gran majoria basques, pateixen la política de dispersió penitenciària que apliquen els estats espanyol i francès, que les desterren a centenars o milers de quilòmetres de casa. Les seves famílies i amistats han de pagar els costos emocionals i econòmics de l'allunyament, fins i tot amb la mort en accidents de trànsit. Els col·lectius de solidaritat i suport a les preses consideren la política de dispersió com una venjança i un càstig social.

Una quarantena de persones han tallat l'avinguda Meridiana i dues s'han penjat del pont de Sarajevo. Els Mossos d'Esquadra han detingut una de les solidàries i han identificat la resta

Un grup de solidaritat amb els presos i les preses en vaga de fam ha tallat la Meridiana de sortida a Barcelona, en direcció a la C-17, i ha desplegat una pancarta dimecres a primera hora del matí. Diverses persones s'han despenjat des del pont de Sarajevo que creua l'avinguda. Els Mossos han detingut una persona, en un primer moment per "atemptat contra agents de l'autoritat", segons el seu servei de premsa, i l'han traslladat a la comissaria de Les Corts.

El Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia presenta l’informe del SAIDAVI, que posa el focus en 21 casos de vulneracions de drets per part dels poders públics. Altres episodis es van produir als CIE, a les presons i a l'espai públic

Són les cinc de la matinada del 25 de febrer del 2017. Un jove de 23 anys torna a casa després d’acabar la seva jornada laboral de cambrer en un local del Port Olímpic de Barcelona. En una cantonada, una furgoneta de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra. Els policies li demanen la identificació, el retenen i l’escorcollen de manera violenta. “Morito, eres muy listillo, ¿no?”, li diu un dels agents quan el jove els demana que el deixen anar a casa, que l’endemà treballa. El llancen al terra i comencen a caure els cops per totes bandes.

La reclusió, l’aïllament i la tortura –en alguns casos amb el desenllaç de mort– generen un greu impacte emocional i econòmic en familiars, entorn proper i grups de suport

L’agost de 2016, Luis Manuel Acedo va morir de càncer de pàncrees després de dos anys pres a Picassent. Va morir a casa, ja que la direcció del centre va decidir excarcerar-lo donada la malaltia terminal que patia. L’afecció es va desenvolupar a la presó, on havia ingressat dos anys abans en perfecte estat de salut. La seva família denuncia que va morir per abandonament mèdic, omissions de proves i tracte “cruel, inhumà i degradant” per part del personal mèdic i de presons.

Una quarantena de presos que compleixen penes a diferents centres penitenciaris de l’Estat espanyol han iniciat una lluita col·lectiva amb l’objectiu de visibilitzar i denunciar les constants vulneracions de drets

“Amb 65 anys que tinc ara mateix vaig passar dos anys de presó a França, de 1969 a 1971, i després a Espanya, des de 1971 a 1977, on vaig participar en l’extingida COPEL. Actualment estic pres des del 9 de febrer de 1979, amb data de compliment de condemna per al 15 de novembre de 2026, i en cas d’encara estar viu, perquè estic lluitant contra un càncer de pròstata, seré entregat un altre cop a les autoritats franceses per complir una cadena perpètua en rebel·lia. Em podeu explicar on són els drets humans a Espanya?

A l’Estat espanyol, en els últims vint anys, s’ha substituït la racionalitat penal i el caire públic del dret per la introducció de la lògica neoliberal de l’individualisme, la irracionalitat i la venjança

Qualsevol crim produeix una violència. La resposta d’una societat democràtica al fet criminal, malgrat totes les garanties democràtiques possibles, també és violència. Què podem fer, doncs?

"Me mandaron una carta
Por el correo temprano
Y en esa carta me dicen
Que cayó preso mi hermano"

"La carta", Violeta Parra (1962)
 

"Ens portes la nit i la por,
ara que ets adormida
els carrers
són plens de foc"

"Ciutat podrida", La Banda Trapera del Río (1979)
 

 

Antics presos "socials", protagonistes dels convulsos anys de la transició, impulsen un documental sobre la Coordinadora de Presos en Lucha, una de les lluites més transversals i autoorganitzades a l'Estat espanyol contra el sistema penitenciari

"En un context en què la transició necessitava consolidar-se a tota costa, la COPEL va mantenir durant tres anys a l'Estat contra les cordes. Per això no volíem que aquesta lluita, com tantes altres lluites socials, caigués en l'oblit. I que pogués, encara avui, servir de referència per les lluites anticarceràries del present i del futur".

L'autora relata la precària situació de desemparament sociosanitari que pateix pres polític basc Ibon Iparragirre, que té diagnosticat el VIH en grau 3 i un tumor cerebral, en un entorn carcerari que titlla d'"indret hostil, desocializant i regressiu"

Sento la profunda necessitat de pronunciar-me en qualitat de psicòloga, però sobretot de persona. Pronunciar-me front una situació dantesca que cap diccionari s'atreviria a definir, i no per això deixa de succeir en un Estat que, dia sí i dia també, gasta la seva saliva a parlar i defensar els anomenats drets humans.

Un jutjat de Martorell condemna dos carcellers per maltractar un pres, tot i que ni la Direcció General de Serveis Penitenciaris ni la de la pròpia presó els hi han obert cap expedient sancionador i els mantenen treballant amb normalitat

El jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Martorell condemna dos carcellers del centre penitenciari Brians 1, ubicat a Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat), a un mes i vint dies de multa a raó de set euros diaris com a autors d'un delicte de maltractament d'obra, contemplat per sancionar aquelles agressions que no produeixen una lesió definida com a delicte en el Codi penal.

Pàgines

Subscriure a Presons