La denúncia d’una agressió sexual a una menor d’edat a la zona dels camerinos de la sala de concerts Razzmatazz de Barcelona ha reobert el debat sobre la vulnerabilitat de les dones en els entorns d’oci nocturn i les eines que despleguen els locals privats que s’hi dediquen a l’hora de combatre amb eficiència la violència masclista. Malgrat el secretisme que envolta l’episodi (els mossos d’esquadra han retingut els membres d’un dels grups que va actuar al local aquella nit però encara no ha efectuat cap detenció) el moviment feminista ja s’ha organitzat per denunciar els fets.
L’assemblea feminista La Filadora del Poblenou ha convocat aquest vespre una concentració davant de la mateixa sala Razzmatazz, al carrer d’Almogàvers d’aquest barri barceloní, per expressar “tota la força i sororitat cap a la dona que ha estat violada al nostre barri” i per denunciar que, “lluny de condemnar els agressors” sexuals, la “(in)justícia els dóna ales i ells saben que el sistema els empara”. El col·lectiu convocant considera que, malgrat que “la sala RazzMatazz està adherida a una iniciativa de l’Ajuntament per perseguir casos d’agressions sexuals en sales d’oci nocturn” el cas demostra que “els protocols fallen i cal fer autocrítica i revisió”.
La direcció de la sala Razzmataz, de seguida que es van fer públics els fets el passat diumenge es va encarregar d’aclarir, a través d’un comunicat penjat a Twitter, que el local estava adherit a aquest protocol, anomenat No callem, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i, en aplicació d’aquest, havia facilitat a la policia catalana totes les gravacions de les càmeres de seguretat de la zona d’accés al backstage. Amb tot, des de la sala no s’ha volgut aclarir amb detall quines mesures s’implanten en relació amb aquests protocols i es va limitar a dir que “hem posat a la disposició de les autoritats tots els mitjans necessaris per aclarir els fets en el moment de tenir-ne coneixement”, alhora que volien “respectar la privacitat de la víctima i de la investigació, i per sobre de tot condemnar rotundament els fets denunciats”. Per aquest motiu no s’ha facilitat informació sobre els grups que van actuar aquella nit a la sala.
El febrer de 2018 l’Ajuntament de Barcelona feia pública la signatura del protoctol No callem per actuar contra les agressions i els assetjaments sexuals en espai d’oci nocturn privat, al qual s’hi havien adherit deu locals de concerts i sales de ball emblemàtiques de la ciutat (Sala Apolo, Razzmatazz, Plataforma, Sidecar, Tarantos, Arena, Jamboree, Marula i Moog) així com els tres principals festivals de música a l’aire lliure que tenen lloc a Barcelona: Primavera Sound, Sónar i el Cruïlla. La mateixa alcaldessa Ada Colau recordava amb un tweet, el passat dijous, que l’edició del Primavera que s’inaugurava aquell estrenava protocol per prevenir la violpencia de gènere. Mitjançant aquest conveni es pretenia dotar el personal que treballa en aquests espais d’eines i formació per a detectar possibles assetjaments i per atendre les possibles víctimes en els primers moments després de la denúncia. Però, en el cas de l’episodi d’aquest cap de setmana a Razzmatazz no consta que cap de les persones que treballen a la sala duguessin a terme cap actuació en relació a l’agressió patida per la jove, un fet que des de la gerència de l’espai s’explica pel fet que la víctima i la noia que l’acompanyava no ho van posar en coneixement de ningú del personal i, segons la seva versió, haurien trucat als Mossos un cop ja es trobaven lluny del local. Tampoc s’ha aclarit perquè una persona pe sota de la majoria d’edat legal o si ho va fer amb alguna acompanyant major d’edat responsable, com mana la normativa, més enllà de l’esmentat protocol.
La direcció de Razzmatazz, a través d’un comunicat, explica que el personal de la sala no fes cap actuació vinculada al protocol contra les agressions sexistes pel fet que la víctima no va denunciar els fets que va marxar de la sala
L’activista feminista Carme Porta, en un article publicat a Media.cat, es pregunta sobre el tractament que els mitjans de comunicació estan donant a aquest episodi i altres similars i el fet que un excés de zel en l’aplicació de la presumpció d’innocència pot donar lloc a “una informació gens contrastada, descontextualitzada i insuficient”. Segons Porta, “es parla tant de presumpció que ni tan sols es parla del concert que es portava a terme. Es parla del backstage d’uns grups sense ni tan sols citar-los quan la font la podem trobar a l’agenda de la sala. Es diu que fou una amiga qui posa la denúncia i no es fa esment del suport rebut per la sala. Es diu que la sala forma part del protocol contra les agressions i assetjament sexual d’oci nocturn però no es contrasta quines són les mesures que es prenen ni perquè han fallat”.
El cas de Razzmatazz ha tingut una gran repercussió mediàtica però malgrat tot, des de diversos col·lectius feministes es recorda que els episodis d’agressions sexuals són el pa de cada dia en els locals i festes nocturnes, sense que apareguin als mitjans de comunicació. Segons l’enquesta Violència Masclista a Catalunya, patrocinada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016, el 29% de tocaments sexuals no desitjats tenen lloc en discoteques, bars musicals i altres espais d’oci nocturn. Cal tenir en compte, a més, que moltes d’aquestes agressions s’acaben produint en altres àmbits (a la via pública o al transport públic), però s’originen en un d’aquests locals. Un altre mostreig recent, elaborat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) i publicat per Crític, assenyala que un 13% de les dones s’han vist forçades a marxar en alguna ocasió d’un local nocturn perquè s’han sentit intimidades per homes.
