referèndum

El jutjat d'Instrucció número 7 requereix el testimoni del coordinador de l'operatiu policial, el coronel Pérez de los Cobos, i reclama totes les comunicacions entre els comandaments policials del CNP a Barcelona el dia dels fets

El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha emès un acte d'admissió a tràmit de tres querelles contra dos antiavalots del Cos Nacional de Policia espanyol, interposades per sengles ciutadanes que el matí del passat 1 d'octubre van acudir a participar en el referèndum sobre la independència a l'Escola de Mediterrània (al barri barceloní de la Barceloneta) i van resultar ferides en el transcurs de la contundent actuació dels agents policials que van acudir per avortar la votació. 

Conversem amb l'advocat de Carles Puigdemont a casa seva, a la ciutat belga de Tielt. Amb 43 anys d'exercici i defensa dels drets humans, qüestiona el paper de l'Estat espanyol respecte al procés català, l'actuació policial l'1-O i l'aplicació del 155

L'advocat belga Paul Bekaert, especialista en drets humans i coneixedor de la magistratura de l'Estat espanyol des del final del franquisme, qüestiona la imparcialitat i la independència del poder judicial. A la vegada, es mostra molt crític amb la doble moral de la Unió Europea respecte a la qüestió catalana. Durant l'entrevista a casa seva, a la ciutat belga de Tielt, el lletrat instiga el poble català a confiar en la capacitat d'autoorganització de la societat civil: "Quan una majoria es comporta de manera criminal, no es pot seguir sent demòcrata.

Un informe del Ministeri de l'Interior espanyol revela que l'operatiu policial contra el referèndum va prioritzar els col·legis amb menor resistència, descartant els districtes barcelonins de Gràcia i Sants-Montjuïc i replegant efectius a la tarda

Julian Assange va oferir el passat 14 de novembre una recompensa de 20.000 euros per a qui revelés el dispositiu policial de l'1-O. "El Govern de Rajoy ha declarat el cost i els detalls del seu atac violent a votants catalans un 'secret d'Estat'”, afirmava l'activista des de l'ambaixada d'Equador a la capital britànica.

Reconstruïm el pas per Catalunya del grup 2 de la unitat IV de la UIP provinent de Sevilla, el sotsinspector del qual va protagonitzar episodis cruents durant la repressió de l'1 d'Octubre

Milers d'agents del Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil van viatjar fins a Catalunya els dies previs a la celebració del referèndum d'autodeterminació, convocat per la Generalitat, amb l'objectiu d'impedir-lo i executar la prohibició del Tribunal Constitucional. Unitats provinents d'arreu de l'Estat espanyol es van allotjar en comissaries i casernes, vaixells noliejats per part del Ministeri de l'Interior i establiments hotelers repartits per diferents punts del país.

El nucli dur de l’aparell judicial espanyol esdevé, rere el revés polític, social i electoral del 21-D, el cervell de l’estratègia repressiva contra la demanda democràtica d’autodeterminació

L’Estat espanyol, personificat en la figura de Felipe VI –qui ostenta el màxim poder dins l’exèrcit i càrrecs d’honor a la cúpula judicial–, no ha escatimat recursos policials ni administratius contra el dret a decidir. Seixanta processos penals oberts, amb 832 persones investigades, configuren una causa general que ha recorregut als tipus delictius de sedició i rebel·lió, penats amb fins a 30 anys de presó, i que ha reinterpretat els delictes d’odi a la voluntat del Ministeri espanyol de l’Interior.

El vot independentista (JXC+ERC+CUP) creix als punts més afectats per la repressió de l'1 d'octubre. En alguns municipis de les Terres de l'Ebre l'increment supera el 5%

L'1 d'octubre, Catalunya va patir una onada repressiva d'unes dimensions quantitatives mai viscudes des del franquisme. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va xifrar el balanç lesiu de la jornada en 1.066 persones ferides de major o menor consideració. Roger Espanyol, veí de l'Esquerra de l'Eixample barcelonina –va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma– encapçala l'extensa llista de víctimes del referèndum.

L'escola va ser un dels vint centres electorals designats per la Generalitat de Catalunya a la ciutat. L'escenari de normalitat es trunca quan preguntem algunes de les votants els seu record respecte al dia del referèndum

El col·legi Verd és una escola pública situada al bell mig de l'eixample de Girona. Aquest col·legi, fins ara un centre educatiu més de primària que acull nens i nenes del barri de l'Eixample, es va fer tristament famós amb les imatges que van fer la volta al món de la Policia Nacional Espanyola enfilant-se per les tanques del pati. Era l'1 d'octubre i va ser un dels vint col·legis electorals de Girona on es van constituir meses per celebrar el referèndum convocat per la Generalitat de Catalunya.

L'històric centre educatiu de la Dreta de l'Eixample acull milers d'electores en uns comicis marcats pels esdeveniments dels darrers mesos i la intervenció de la Policia Nacional espanyola durant el referèndum d'autodeterminació

Dos operaris de l'Ajuntament de Barcelona s'afanyaven a esborrar els llaços grocs pintats al paviment i les parets exteriors de l'escola Ramon Llull de Barcelona. Faltaven pocs minuts per les vuit del matí i aquest col·legi electoral ubicat a la dreta de l'Eixample, a cavall dels barris de Fort Pienc i Sagrada Família, encara no complia aquest requeriment de la Junta Electoral de no deixar cap rastre d'elements que, com el símbol de solidaritat amb els presos polítics catalans, considerava "partidistes".

La crida Aixequem la República convoca una trobada i un acte demà dissabte 2 de desembre per començar a articular les bases per iniciar un procés constituent de base popular. De moment, una cinquantena de cooperatives i col·lectius s'hi han adherit

Més de mil persones ferides l'1 d'octubre, procediments judicials i investigacions, deu persones a la presó, mig Govern català a l'exili i les institucions polítiques catalanes intervingudes. Davant de la resposta repressiva de l'Estat espanyol, des de diversos moviments socials, col·lectius i espais impulsen Aixequem la República, una iniciativa que pretén “ampliar l'escenari de resistència actual amb un horitzó il·lusionant de construcció”.

Historiador

L’historiador Neil Davidson (Aberdeen, 1957) és professor de la Universitat de Glasgow i estudiós de les relacions entre els nacionalismes i el sistema d’estats capitalistes. Partint d’una òptica marxista, és autor d’un bon grapat de llibres, forma part de l’aliança RISE (acrònim en anglès de Respecte, Independència, Socialisme i Ambientalisme) i de la Campanya Radical d’Independència (RIC), que l’any 2014 va impulsar una iniciativa pel “sí” al referèndum d’autodeterminació d’Escòcia en clau de transformació social.

Pàgines

Subscriure a referèndum