repressió

Mig segle després de l'històric moviment francès del 68, alguns elements de les mobilitzacions actuals recorden els esdeveniments que van portar a un clima de vaga general

El 20 de març del 1968, sis activistes van ser arrestades durant una protesta antiimperialista. Una d'elles era estudiant de Nanterre, universitat creada quatre anys abans als afores de París. Dos dies més tard, el 22 de març, 600 persones s'hi reunien en assemblea general per exigir el seu alliberament. Van decidir, finalment, ocupar de manera simbòlica l'edifici administratiu de la universitat.

Comences posant la teva llibertat en un moble amb diferents calaixos. Ja no és robusta, sòlida ni inqüestionable. Té departaments, és un buit peremptori, creient que és una sensació passatgera; ara l'adjectives, la matises, amb clarobscurs, amb decisions alienes, d'acord amb les mirades fiscals. Deixa de ser una idea garantida i treu el cap una realitat tacada de terra que trepitges. Haver-t'ho pensat abans. Et penedeixes.

Humor gràfic

Vinyeta publicada al número 451 de la Directa:

/ Sergi Moreso

 

 

 

El jutge Pablo Llarena ha dictat presó preventiva per a les cinc diputades, processades per rebelió. Els Comitès de Defensa de la República, així com les entitats sobiranistes han convocat protestes davant les delegacions del Govern espanyol

Poca abans de dos quarts de set de la tarda ha arribat la notícia des del Tribunal Suprem espanyol: presó preventiva sense fiança per al candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Jordi Turull, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. Però ara ja en condició de processades pel delictes de rebel·lió i malversació, amb la fase d’instrucció tancada pel jutge Pablo Llarena.

Els habitants dels barris del sud de la ciutat continuen les protestes per reclamar el soterrament de les vies en un clima de repressió creixent per part de les institucions

No cessen les protestes veïnals a Múrcia per impedir que l'arribada de l'AVE en superfície divideixi la ciutat en dues parts de manera permanent. Ni les mobilitzacions ni la sensació d'aïllament latent als barris del sud de Múrcia han estat motiu suficient perquè Govern regional i Adif posin damunt de la taula solucions per a les veïnes i veïns del barri de Santiago el Mayor.

Quan et passa una cosa terrible, el millor és que la vida segueix. El pitjor és, també, que la vida segueix. Ho notes quan aquesta cosa terrible et passa només a tu.

Entrevista a Germán Labrador, autor del llibre 'Culpables por la literatura: imaginación política y contracultura en la transición española (1968 – 1986)', publicat per Akal

A quin cost vivim avui? Com ho fem? Qui ha quedat pel camí? Quines altres formes de democràcia es van imaginar durant la transició? Què entenem avui en dia per contracultura? Què hi ha fora del relat oficial de la Història de la transició espanyola? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen al llibre Culpables por la literatura: imaginación política y contracultura en la transición española (1968 – 1986), d'Akalun recull de veus, històries i memòries d’una altra transició, d’una altra història, en gran part, desconeguda.

Jorge Correa, 'Boro', col·laborador de 'La Haine', va ser jutjat el 30 de novembre per "enaltir ETA" a través de les xarxes socials, metre que Ruben Ollo, 'Olazti', ha explicat en un comunicat que ha decidit "desobeir" el tribunal que l’investiga

El set de setembre del 2017, Ruben Ollo, Olzati, col·laborador de mitjans com Ahotsa i La Haine, va ser detingut per la Guàrdia Civil a Pamplona per agents de paisà de la Guàrdia Civil. Ja a la caserna, va decidir no declarar i avui, s’ha negat a fer-ho a l’Audiència Nacional espanyola, on estava citat com a investigat per un delicte d’enaltiment del terrorisme per comentaris a les xarxes socials entre 2012 i 2017.

Un informe del Ministeri de l'Interior espanyol revela que l'operatiu policial contra el referèndum va prioritzar els col·legis amb menor resistència, descartant els districtes barcelonins de Gràcia i Sants-Montjuïc i replegant efectius a la tarda

Julian Assange va oferir el passat 14 de novembre una recompensa de 20.000 euros per a qui revelés el dispositiu policial de l'1-O. "El Govern de Rajoy ha declarat el cost i els detalls del seu atac violent a votants catalans un 'secret d'Estat'”, afirmava l'activista des de l'ambaixada d'Equador a la capital britànica.

El nucli dur de l’aparell judicial espanyol esdevé, rere el revés polític, social i electoral del 21-D, el cervell de l’estratègia repressiva contra la demanda democràtica d’autodeterminació

L’Estat espanyol, personificat en la figura de Felipe VI –qui ostenta el màxim poder dins l’exèrcit i càrrecs d’honor a la cúpula judicial–, no ha escatimat recursos policials ni administratius contra el dret a decidir. Seixanta processos penals oberts, amb 832 persones investigades, configuren una causa general que ha recorregut als tipus delictius de sedició i rebel·lió, penats amb fins a 30 anys de presó, i que ha reinterpretat els delictes d’odi a la voluntat del Ministeri espanyol de l’Interior.

Pàgines

Subscriure a repressió