repressió

La campanya With Catalonia impulsa una trobada que acollirà activistes i representants polítiques i socials de 150 organitzacions d'arreu de l'Estat espanyol, Europa i el món per articular i enfortir vincles amb el poble català

Construïm República. Trenquem el Règim del 78 és el títol clarificador de la primera trobada popular de solidaritat amb Catalunya que se celebra aquest cap de setmana, 16 i 17 de desembre, a la ciutat de Barcelona. Les jornades es desenvoluparan en un escenari gens casual: l'escola Mediterrània del barri marítim de la Barceloneta, un dels més de noranta centres electorals que van ser assaltats per les forces i cossos de seguretat espanyols el passat 1 d'octubre, durant la celebració del referèndum d'autodeterminació convocat per la Generalitat de Catalunya.

A partir de l''Informe Repressió i Gènere', la 'Directa' recull diferents casos repressiu contra dones i moviments feministes arreu de l'Estat espanyol

A partir de la publicació de l’Informe Repressió i Gènere, impulsat per Novact i Defender a Quien Defiende, la 'Directa' recopila casos -també alguns que no hi estan recollits- de repressió contra dones i moviments feministes.

Novact i la plataforma Defender a Quien Defiende publiquen un informe que analitza des de la perspectiva de gènere el fenomen de les repressions. El document evidencia com poder punitiu i patriarcal es cohesionen per preservar l'ordre social

Que l’Estat té mecanismes repressius per frenar la dissidència i controlar la població és quelcom àmpliament conegut entre els moviments socials i l’activisme. Casos com Pandora o Piñata, el cas 4-F, l’empresonament d’Alfon, entre molts altres, han comportat l'activació dels aparells policials, polítics i judicials en la creació d'un discurs que construeix un “enemic intern”, com l’antisistema o el perroflauta.

En l’any del centenari de l'esdeveniment històric, continuen vius alguns dels tòpics simplistes i tergiversadors difosos per l’anticomunisme, però també les querelles interpretatives en el si de l’esquerra. Mirem de treure’n l’entrellat

Funciona com una regla no escrita: els aniversaris dels esdeveniments històrics destacats susciten la publicació de novetats o reedicions editorials i, paral·lelament, revifen el debat públic i la recerca. Evidentment, el centenari de la Revolució Russa del 1917 no s’ha escapat d’aquesta norma. No en va, es tracta d’un dels esdeveniments de més transcendència de la història del segle XX; l’esdeveniment que, segons s’ha tendit a considerar, enceta la dinàmica històrica que perdurarà fins a la caiguda de la Unió Soviètica, el 1991.

Arran de la violència policial de l'1 d'octubre, conversem amb la psicòloga Irene Santiago, d'Irídia, que participa en el servei d'atenció jurídica i psicosocial amb l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona

Tothom va veure amb estupefacció les imatges de violència policial contra mares, pares, joves i grans que volien votar el dia 1 d'octubre. Probablement, molta gent coneix algú que va patir cops de porra, espentes o intimidacions. I, com a mínim, 893 persones van ser-ne víctimes directes. La repressió deixa cicatrius, visibles i invisibles: hi ha informes mèdics i circulen imatges, però també hi ha rastres psicològics, tant individuals com col·lectius, que massa vegades queden en segon pla.

El declivi de l'extrema dreta al País Valencià, reportatge fotogràfic de la jornada de l'1 d'octubre, debat sobre l'homeopatia, comunitats intencionals, llibertats sexuals al Líban, el periodisme d'Irene Polo i molt més

Obrim la 'Directa' 439 amb un reportatge fotogràfic d'Àngel Monlleó, Sarai Rua, Victor Serri i Miquel Monfort; dedicat a escenaris que es van viure el diumenge 1 d'octubre, dia de la votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i el dia de la vaga general, el dimarts 3 d'octubre. Un resum fotogràfic que mostra que, malgrat la repressió, la votació es va dur a terme.

Durant la jornada del referèndum, es van viure dues històries entrecreuades: la repressiva i la de resistència i imaginació de milers de persones per protegir els col·legis electorals. Els cossos de seguretat només van poder intervenir-ne 400 de 2.315

A l'Escola Tomàs Moro del barri de Nou Barris de Barcelona van aconseguir enganyar la policia. Des de primera hora del matí, per blindar-se davant una incursió policial, van guardar dues urnes amb sobres buits en una sala. Quan cap a les 13h, els agents van rebentar les portes d'accés i van irrompre al recinte, les urnes amb paperetes ja havien estat intercanviades per les de sobres buits.

Durant la jornada del referèndum, es van viure dues històries entrecreuades: la repressiva i la de resistència i imaginació de milers de persones per protegir els col·legis electorals. Els cossos de seguretat només van poder intervenir-ne 400 de 2.135

A l'Escola Tomàs Moro del barri de Nou Barris de Barcelona van aconseguir enganyar la policia. Des de primera hora del matí, per blindar-se davant una incursió policial, van guardar dues urnes amb sobres buits en una sala. Quan cap a les 13h, els agents van rebentar les portes d'accés i van irrompre al recinte, les urnes amb paperetes ja havien estat intercanviades per les de sobres vuits. La brigada d'informació de la policia nacional no s'enduia vots i l'escola, a discreció, va poder continuar amb la votació i fer el recompte final.

La història contemporània de l’Estat espanyol es caracteritza, en gran part, per l’exercici de la violència contra qualsevol intent de desestabilització de l’‘statu quo’ vigent

Al llarg de la Restauració Borbònica, que s’inicià el 1875 i es perllongà fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), també –malgrat els intents per revertir la situació– en el breu període republicà (1931-1936) i, no cal dir-ho, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista (1939-1975), tot un segle, en definitiva, el manteniment de l’ordre públic va esdevenir un dels pilars més sòlids de l’Estat espanyol.

La repressió de l'Estat espanyol en l'escenari actual de Catalunya, entrevista a Jordi Calvo sobre els filtres que passa l'armament, l'ús de la bicicleta com a eina combativa, el silenci mediàtic de la repressió al Rif i molt més

Al reportatge d'obertura, Jesús Rodríguez fa una anàlisi comparativa entre els actes repressius en l'escenari actual de Catalunya i altres moments en els quals l'Estat espanyol ha respost amb violència els qüestionaments de l''statu quo'. Escorcoll d’impremtes, clausura de pàgines web, prohibició d’actes polítics, confiscació de cartells, retirada de pancartes on es demana ‘Democràcia’ o embargament a Correus de remeses de publicacions veïnals i culturals.

Pàgines

Subscriure a repressió