repressió

Arran de la violència policial de l'1 d'octubre, conversem amb la psicòloga Irene Santiago, d'Irídia, que participa en el servei d'atenció jurídica i psicosocial amb l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona

Tothom va veure amb estupefacció les imatges de violència policial contra mares, pares, joves i grans que volien votar el dia 1 d'octubre. Probablement, molta gent coneix algú que va patir cops de porra, espentes o intimidacions. I, com a mínim, 893 persones van ser-ne víctimes directes. La repressió deixa cicatrius, visibles i invisibles: hi ha informes mèdics i circulen imatges, però també hi ha rastres psicològics, tant individuals com col·lectius, que massa vegades queden en segon pla.

El declivi de l'extrema dreta al País Valencià, reportatge fotogràfic de la jornada de l'1 d'octubre, debat sobre l'homeopatia, comunitats intencionals, llibertats sexuals al Líban, el periodisme d'Irene Polo i molt més

Obrim la 'Directa' 439 amb un reportatge fotogràfic d'Àngel Monlleó, Sarai Rua, Victor Serri i Miquel Monfort; dedicat a escenaris que es van viure el diumenge 1 d'octubre, dia de la votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i el dia de la vaga general, el dimarts 3 d'octubre. Un resum fotogràfic que mostra que, malgrat la repressió, la votació es va dur a terme.

Durant la jornada del referèndum, es van viure dues històries entrecreuades: la repressiva i la de resistència i imaginació de milers de persones per protegir els col·legis electorals. Els cossos de seguretat només van poder intervenir-ne 400 de 2.315

A l'Escola Tomàs Moro del barri de Nou Barris de Barcelona van aconseguir enganyar la policia. Des de primera hora del matí, per blindar-se davant una incursió policial, van guardar dues urnes amb sobres buits en una sala. Quan cap a les 13h, els agents van rebentar les portes d'accés i van irrompre al recinte, les urnes amb paperetes ja havien estat intercanviades per les de sobres buits.

Durant la jornada del referèndum, es van viure dues històries entrecreuades: la repressiva i la de resistència i imaginació de milers de persones per protegir els col·legis electorals. Els cossos de seguretat només van poder intervenir-ne 400 de 2.135

A l'Escola Tomàs Moro del barri de Nou Barris de Barcelona van aconseguir enganyar la policia. Des de primera hora del matí, per blindar-se davant una incursió policial, van guardar dues urnes amb sobres buits en una sala. Quan cap a les 13h, els agents van rebentar les portes d'accés i van irrompre al recinte, les urnes amb paperetes ja havien estat intercanviades per les de sobres vuits. La brigada d'informació de la policia nacional no s'enduia vots i l'escola, a discreció, va poder continuar amb la votació i fer el recompte final.

La història contemporània de l’Estat espanyol es caracteritza, en gran part, per l’exercici de la violència contra qualsevol intent de desestabilització de l’‘statu quo’ vigent

Al llarg de la Restauració Borbònica, que s’inicià el 1875 i es perllongà fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), també –malgrat els intents per revertir la situació– en el breu període republicà (1931-1936) i, no cal dir-ho, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista (1939-1975), tot un segle, en definitiva, el manteniment de l’ordre públic va esdevenir un dels pilars més sòlids de l’Estat espanyol.

La repressió de l'Estat espanyol en l'escenari actual de Catalunya, entrevista a Jordi Calvo sobre els filtres que passa l'armament, l'ús de la bicicleta com a eina combativa, el silenci mediàtic de la repressió al Rif i molt més

Al reportatge d'obertura, Jesús Rodríguez fa una anàlisi comparativa entre els actes repressius en l'escenari actual de Catalunya i altres moments en els quals l'Estat espanyol ha respost amb violència els qüestionaments de l''statu quo'. Escorcoll d’impremtes, clausura de pàgines web, prohibició d’actes polítics, confiscació de cartells, retirada de pancartes on es demana ‘Democràcia’ o embargament a Correus de remeses de publicacions veïnals i culturals.

Reproduïm un article del suplement Desobedients, editat per la 'Directa' amb motiu del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Els 100.000 exemplars de la publicació gratuïta s'han distribuït arreu del territori

“Els Mossos d’Esquadra no ho poden fer. Els Mossos d’Esquadra poden aturar 500 persones, en poden aturar 1.000 o en poden aturar 2.000, però no dos milions. I la Guàrdia Civil, tampoc”. Són paraules d’Artur Mas, pronunciades el 3 de febrer de 2017 per respondre les preguntes de la periodista Mònica Terribas al programa El Matí de Catalunya Ràdio. L’afirmació no és menor venint de qui ve, el màxim responsable polític de la policia catalana durant el període 2010-2016.

Entrevistem Manel Aisa, llibreter, escriptor i documentalista expert en el moviment obrer llibertari a Barcelona. Parlem sobre la vaga de lloguers de 1931 i les possibles relacions amb el context actual

Fins a 100.000 famílies obreres -segons l'historiador Nick Rider- van deixar de pagar la mensualitat, tot responent a la crida feta des del Sindicat Únic de la Construcció de la CNT, l'any 1931. La primera vaga de lloguers arribava pocs dies després de la instauració de la Segona República, i en un context social d’atur i precarietat extrem per a les classes populars –sobretot en el sector de la construcció–, que molt aviat es va desencantar amb el nou govern del canvi.

Sergi Rodríguez 'Teti' va ser condemnat a un any de presó acusat de donar un calbot a un regidor del Partit Popular de Berga. Parlem amb ell i amb Marc Canudas, membre del grup de suport que l'ha acompanyat en els últims mesos

El passat divendres 26 de maig, l’Audiència de Barcelona va decidir suspendre l’entrada a presó d’en Sergi Rodríguez, Teti. Fa uns mesos va ser condemnat a un any de presó acusat de donar un calbot a un regidor del Partit Popular de Berga, però al no tenir antecedents no havia de complir la pena.

Els fets es remunten als moments previs a la manifestació de la tarda de l'1 de maig d'aquell any. L'agressió es va produir després que l'home demanés el número d'identificació de l'agent, qui no el portava en un lloc visible com marca la llei

L'agent dels Mossos d'esquadra Antonio Garcia Morales, amb Targeta d'Identificació Policial 10.497, ha estat condemnat a 6 mesos de presó, una inhabilitació de dos anys i a pagar una suma compensatòria de 2.090 euros per un delicte d'atemptat contra la integritat moral.

Pàgines

Subscriure a repressió