#RessacaOlímpica

Quan se celebren 25 aniversaris dels Jocs Olímpics, fem un repàs dels canvis que es van produir a la ciutat. Els grans esdeveniments esportius han servit per crear 'marques' i atreure el turisme amb ingents quantitats de diner públic

El 1992, mentre Sarajevo patia un setge, Clinton guanyava la presidència dels Estats Units, una trentena d'independentistes eren torturats i tancaven, per sempre, el programa de ràdio L’Orquestra, Barcelona inaugurava els Jocs Olímpics. Era el 25 de juliol, sota el cel clar, després de dies de pluja, a l'Estadi Olímpic remodelat a fons per a l'ocasió.

El jutge no va obrir mai cap diligència per investigar els maltractaments denunciats pels independentistes detinguts. Amb motiu de la publicació del seu llibre 'En el punto de mira', recuperem un reportatge publicat a la Directa 313

"De les persones que van comparèixer davant meu, ni una sola, ni una sola, va denunciar tortures". Són paraules del jutge espanyol Baltasar Garzón Real (Jaén, 1955), pronunciades a una de les poques entrevistes que ha concedit l'exmagistrat de l'Audiència Nacional d'ençà que va ser condemnat a onze anys d'inhabilitació per ordenar escoltes il·legals en el marc de la trama Gürtel.

L'expresident del COI té un museu amb el seu nom a Barcelona, però no tindrà el carrer dedicat que va estar a punt d'aprovar-se l'any 2013. Amb tot, la seva figura ha esquivat força bé el revisionisme crític de la dictadura de Franco

"A la ville de Barcelona, Espanya." Amb aquestes paraules màgiques, pronunciades el 17 d'octubre de 1986 a Lausana, l'aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va certificar que la capital catalana (la seva ciutat, al capdavall) seria l'organitzadora dels Jocs de la XXV Olimpíada, a celebrar el 1992; Però alhora, el pròcer olímpic, amb la frase, també donava el tret de sortida una gran i exitosa operació personal de neteja del seu passat com a dirigent franquista.

Diverses ciutats dels Països Catalans han hagut de pagar la factura de macroesdeveniments esportius que s'havien anunciat com una gallina dels ous d'or que portaria riquesa i llocs de treball i han acabat resultants grans ensulsiades

Seguint l'exemple de Barcelona, diversos ajuntaments dels Països Catalans han intentat activar la carta dels grans fastos esportius com a via de promoció de les ciutats, d'atracció de capitals i per engegar grans reformes urbanístiques. En alguns casos, s'han revelat com a operacions inassumibles quan la crisi econòmica s'ha tirat al damunt. En d'altres, el temps ha acabat demostrant que eren meres operacions per afavorir interessos privats o agrair favors a l'empresariat afí, que han acabat als tribunals. Fem memòria:

No tot és or, plata i bronze en l'organització d'uns jocs olímpics. Algunes de les darreres ciutats amfitriones n'estan patint l'enorme inversió econòmica que representa i els evidents impactes urbanístics, socials i ambientals

Només les ciutats de París i Los Ángeles s'han presentat per organitzar els jocs olímpics de l'any 2024. Istambul, que era la tercera en discòrdia, es va retirar el febrer passat. Altres urbs que fa dècades que van darrere d'acollir la cita, com Madrid, han llançat la tovallola.

Subscriure a #RessacaOlímpica