retallades

La lluita en defensa del sistema públic de pensions torna a prendre aquest cap de setmana els carrers de les principals ciutats de l'Estat espanyol. Recollim el testimoni de tres pensionistes que expliquen les dificultats que travessen quotidianament

Després de les mobilitzacions per unes pensions dignes del 22 de febrer, el Govern espanyol –com a estratègia política– ha proposat augmentar les pensions mínimes en relació a l'Índex de preus de consum (IPC), per així trencar amb l'augment establert del 0,25. Es calcula que la mesura afavorirà principalment les dones.

La Marea Pensionista convoca aquest dijous 22 de febrer tots els col·lectius socials a reivindicar una vida digna per a les persones jubilades. Consideren "ridicul" l'increment del 0,25% anunciat pel Govern espanyol

"Em preocupa la meva nena", són les primeres paraules de Rosario Cunillera de l'organització Iaioflautes. La seva filla té quaranta anys, però només tretze cotitzats: "Jo no permetré que hagi de passar-se tota la vida treballant". Cunillera pateix pel futur de la joventut. Sap que en el seu cas està fora de perill i que té una pensió garantida fins a la mort. Però no entén com es pot votar aquells que volen deixar-nos sense drets socials.

La Marea Pensionista convoca aquest dijous 22 de febrer tots els col·lectius socials a reivindicar una vida digna per a les persones jubilades. Consideren "ridicul" l'increment del 0,25% anunciat pel Govern espanyol

"Em preocupa la meva nena", són les primeres paraules de Rosario Cunillera de l'organització Iaioflautes. La seva filla té quaranta anys, però només tretze cotitzats: "Jo no permetré que hagi de passar-se tota la vida treballant". Cunillera pateix pel futur de la joventut. Sap que en el seu cas està fora de perill i que té una pensió garantida fins a la mort. Però no entén com es pot votar aquells que volen deixar-nos sense drets socials.

"Va escoltar pacientment moltes històries sobre persones desafortunades i després es va dedicar a divulgar la causa de les malalties dels pobres. Sobrecàrrega de treball, malnutrició, falta d'aire net i d'alegria de viure" Emma Goldman sobre Durruti, 1936

Una cinquantena de col·lectius en defensa de la sanitat pública d'arreu de l'Estat espanyol han convocat concentracions per denunciar l'espera que pateixen moltes persones per ser operades i els efectes de la privatització dels serveis

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques les darreres dades sobre llistes d’espera aquesta setmana, coincidint amb la jornada de lluita estatal que avui preveu protestes davant de 41 centres sanitaris d’arreu de l’Estat espanyol. Amb les darreres dades de tancament del 2017, a Catalunya, hi ha 163.809 pacients esperant intervencions quirúrgiques i el temps mitjà d’espera és de 144 dies. Al País Valencià, amb xifres del mes de juny, 66.512 persones esperen una operació amb una demora de 107 dies.

L'espectacular acció que ahir van protagonitzar uns 400 representants de diversos cossos de bombers catalans en defensa de la "democràcia" a les portes del referèndum de l'1-O s'afegeix a una llarga tradició de compromís amb causes socials a les casernes

Un centenar de bombers llisquen per la teulada del Museu d'Història de Catalunya. Assegurats amb arnesos, es van col·locant un al costat de l'altre, amb els cascos grocs posats i l'uniforme roig. A baix, sobre terra, hi ha més de 200 membres del cos que criden "els bombers seran sempre vostres", una picada de l'ullet al lema més corejat durant les mobilitzacions de les darreres setmanes en defensa del referèndum: "Els carrers seran sempre nostres".

En aquest article, la Marea Blanca de les Comarques del Sud del País Valencià denuncia que encara es manté la reducció de substitucions de personal sanitari durant l'estiu (que comporta tancar centres les vesprades i places hospitalàries)

Igual que l'any passat, els 29 i 30 de juny d'enguany la Marea Blanca –la plataforma de col·lectius de les comarques del sud del País Valencià per a la defensa de la salut i la sanitat pública– van promoure una declaració institucional a l'Ajuntament d'Alacant i una manifestació per l'obertura de Centres de Salut durant les vesprades i contra el tancament dels llits hospitalaris durant els mesos de juliol i agost. Aquests actes de protesta s'estan repetint des de fa tres anys.

Quan hi ha tipus de canvi flexibles, els desequilibris entre els països se superen amb la reavaluació de la moneda dels països forts, ja que la seva moneda s'aprecia perquè es molt demandada per raons comercials i financeres.

Unes cent persones aplegades per plataformes com la Marea Blanca es manifesten a les portes de l'Hospital de Sant Joan de Déu, on el Cercle de Salut fa el seu acte inaugural i denuncien que és un grup de pressió per blindar les polítiques privatitzadores

Diverses plataformes de defensa de la sanitat pública -com ara la Marea Blanca o Dempeus per la Salut-, grups vinculats a lluita contra les privatitzacions al centre hospitalaris, així com sindicats (com la CGT o CATAC-CTS) s'han concentrat aquesta tarda, a partir de 2/4 de 7, davant de l'Hospital Infantil de Sant Joan de Déu (Barcelona) seguint una convocatòria amb l'eslògan "La nostra salut no pot ser el seu benefici: Fora les privatitzacions de la Sanitat Pública!".

La comunitat educativa alerta de la manca de recursos i previsió en professorat substitut, de l’elevat índex de barracons i de l’opacitat en els mètodes de selecció de nou personal docent

Criatures i adolescents tornen a les aules el 12 de setembre. Es tracta d’una de les fites amb més impacte social en el calendari del nostre país. Parlem d’1.570.011 alumnes a Catalunya, amb les seves corresponents famílies, el transport, els àpats i la dedicació professional de 66.461 docents. Enguany, les matriculacions han crescut i sumen 7.822 alumnes més que el curs passat. El Departament d’Ensenyament ha anunciat la contractació de 798 mestres noves, però només 250 d’elles faran front a l’increment d’alumnat, la resta serà docència de reforç.

Pàgines

Subscriure a retallades