revolució social

Durant els primers mesos de la revolució de 1936 a Catalunya, es va posar a prova un nou model d’impartició de justícia orientat a les necessitats populars: judicis orals, denúncies orals i escrites i lluita contra la usura. L’autor ens presenta una sínte

La nit del 10 a l’11 d’agost de 1936, Àngel Samblancat Salanova, juntament amb les milícies del barri del centre i amb el suport de Josep Maria Batlle Salvat i Antonio Devesa Bayona, del Comitè Pro Presos de la CNT-FAI, van ocupar el Palau de Justícia de Barcelona.

Amb Lorca van ser assassinades tres persones més: el mestre Dióscoro Galindo, republicà, que va negar l'existència de Déu, i els militants de la CNT Francisco Galadí i Joaquín Arcollas

L'assassinat de Federico García Lorca a Alfacar, una nit d'agost de 1936, a força de conegut, no ho és tant.

La resposta al colp d'estat feixista de 1936 al País Valencià fou un esdeveniment històric sense precedents, en el qual les dones tingueren un paper central i les col·lectivitzacions van constituir l'expressió més clara dels canvis revolucionaris

"La vostra revolució destruirà per sempre (la idea) que l'anarquisme és sinònim de caos". Aquestes foren les paraules d'Emma Goldman mentre passejava per les col·lectivitats agrícoles de la Revolució Social. Per a l'anarquista, el 1936 de l'Estat espanyol va ser "la seua hora més solemne" i en la seua visita a València durant la Guerra Civil va descriure un exemple de col·lectivització d'un monestir convertit en una fàbrica cooperativa.

Sens dubte, els esdeveniments del 18, el 19 i el 20 de juliol de 1936 constitueixen un dels fets històrics més sobreinterpretats de la nostra història i, tanmateix, després de vuitanta anys, encara en sabem ben poc

Val la pena repassar l'abast de tot allò que l'historiador anglès Chris Ealham anomenà un dels festivals revolucionaris més atípics de l'Europa contemporània.

Subscriure a revolució social