RTVV

Tres anys després del tancament de RTVV per ordre del govern d'Alberto Fabra (PP), el panorama per a la reobertura es dificulta a causa de la decisió de l'actual consell d'engegar un nou ens públic sense resoldre la situació de la plantilla anterior

El 29 de novembre de 2013, a les 12.19 hores, després d'una nit en vil entre treballadores al plató i gent davant la pantalla, el Partit Popular va tallar definitivament el senyal de la ràdio i televisió públiques de totes les valencianes. Tres anys després, la restauració del dret bàsic a la informació pública encara és l'assignatura pendent de l'actual govern autonòmic.

El nucli de treball de la 'Directa' al País Valencià llancem aquesta campanya per tal d'expandir i arrelar un projecte periodístic cooperatiu i transformador al territori valencià

Si partim de la premissa que el fet informatiu és necessari per al benestar de la democràcia, al País Valencià podem dir que hem patit una dictadura informativa. I, en certa mesura, la continuem patint des del punt en què qui controla el fet informatiu són uns quants grups mediàtics, finançats per certes forces polítiques i econòmiques, sense pretensió d'informar i vertebrar el territori valencià, sinó de fer negoci amb la informació.

Parlem amb Manuel Camarasa Bravo, que va treballar com auxiliar administratiu en diversos departaments de Ràdiotelevisió Valenciana i va ser membre del comitè d'empresa

Manuel Camarasa Bravo (València, 1965) ha treballat com a auxiliar administratiu en diversos departaments de RTVV des de l’any 1989. A més, en les últimes eleccions sindicals que es van fer a l’empresa, Camarasa es va presentar com a delegat de CGT i va ser elegit membre del Comité d’Empresa.

Entrevista a Mariajo Armada, Pepe Moreno i Iñaki Mazkiaran, tres antigues tècniques de muntatge i so de Radiotelevisió Valenciana, que ens parlen de les dificultats per refer la seua carrera professional després de ser acomiadades

Aquesta entrevista té un format nou, a tres bandes, que pertanyen al sector tècnic tant de la ràdio com de la televisió. Iñaki Mazkiaran (Donostia, 1967) va començar la seua trajectòria en la ràdio l’any 1989. Al voltant de l’any 1993, també va treballar en la televisió i, durant els últims anys fins al tancament, va exercir de tècnic de so en les unitats mòbils de la televisió per a fer retransmissions en directe. María José Armada (Montilla, Còrdova, 1968) va començar a treballar-hi l’any 1990 com a operadora d’equips.

Entrevista a Amàlia Garrigós, durant anys una de veus de referència de Ràdio 9, l'emissora radiofònica de Radiotelevisió Valenciana, i també una de les portaveus més crítiques quan la cadena va tancar, fa dos anys

Albert Staromiejski és operador de càmera va entrar a la Ràdiotelevisió valenciana en 1990 i va treballar en diversos estudis fins que va acabar als informatius de Punt 2 i el van acomiadar amb el primer ERO

Albert Staromiejski (Castelló de la Ribera, 1964) va començar la seua història dins del món de la imatge amb els seus pares. Es podria dir que va nàixer en un estudi de fotografia, i des de molt jovenet ha sigut autodidacta en aquesta matèria gràcies a son pare, el primer mestre d’aquest futur càmera.

La plantilla lluita per la reobertura de Radiotelevisió Valenciana, una de les promeses electorals de l’actual govern tripartit (PSPV, Compromís i Podem) de la Generalitat

El deute de 1.300 milions d’euros creat per tot aquest balafiament era insostenible. Just després que la justícia declarara nul el primer ERO i obligara a readmetre les 1.200 treballadores acomiadades, l’expresident de la Generalitat condemnava a mort l’empresa. Arran del tancament, moltes treballadores es van organitzar en diversos projectes per intentar suplir la manca informativa i desprestigiar qui consideraven el culpable.

El tancament de RTVV simbolitza la fi d’una de les etapes més tràgiques de la gestió política del País Valencià. La societat valenciana ha quedat òrfena de mitjans propis i el sector audiovisual encara es ressent d’aquesta decisió del PP

Des del novembre de 2013, la societat valenciana ha quedat desproveïda de qualsevol mitjà audiovisual públic i en llengua pròpia. La desconnexió de RTVV ha suposat un punt d’inflexió per al País Valencià, l’únic territori de tot Europa amb llengua autòctona que no disposa d’un servei de ràdio i televisió públiques que el vertebre, tot i tindre més de cinc milions d’habitants.

Turisme a les illes, tancament de RTVV, entrevista a Judith Butler, nàutica llibertària i molt més

“A la Mallorca dels darrers vuit-cents anys, hi ha tres grans moments: la conquesta catalana, el Decret de Nova Planta i la revolució turística”. Són paraules del professor Damià Pons que obren el reportatge de Marc Ferrà, Tomeu Terrades i Leire Giral a la Directa 397. Avui en dia, és impossible entendre la realitat de les Illes Balears sense fer referència al turisme: el 44,8% del PIB de les illes, el 32% de l'ocupació i el 40,4% dels impostos recaptats a les Balears provenen del turisme.

Entrevista a Maribel Norman Grau, que va entrar a treballar en Radiotelevisió Valenciana l’any 1994. Tot i que, com ella afirma, "no sóc de la vella escola", la seva trajectòria a RTVV va ser prou extensa, fins que va ser acomiada al primer ERO

Maribel Norman Grau (Londres, 1964) va començar d’ajudanta de producció en Producciones 52 i, durant la seua primera etapa, va treballar en els programes més famosos del Canal 9 valencià, com TómbolaParle vosté, calle vosté i els que feia la seua productora. "Tots eixos em van tocar a mi", afirma mentre se’n riu. Tot i això, ser ajudanta de producció de dos programes, en directe i de nit, la va esgotar.

Pàgines

Subscriure a RTVV