Síria

Primer d'una sèrie de cinc reportatges sobre la situació de les refugiades a diversos enclaus. Avui, Dia Mundial del Refugiat, parlem de Turquia. Des de l’acord amb la Unió Europea del 2016, el govern d’Erdogan fa de mur de contenció per a les refugiades

Mohammed es passa el dia recorrent els contenidors d’escombraries d’Esmirna, la gran ciutat turca de les costes de l’Egeu. Té poc més de vint anys, però les seves perspectives de futur no són gaire engrescadores. D’origen sirià, va fugir de les bombes que queien sobre Alep per refugiar-se a Turquia quan va complir la majoria d’edat. Des d’aleshores, la seva vida quotidiana és una pugna constant per tirar endavant.

Activista antimilitarista i membre del MOC

Sempre havia estat preocupat per les guerres i la violència i va trobar la manera de connectar aquesta inquietud amb el treball col·lectiu gràcies a la insubmissió. Va entrar al MOC (Moviment d’Objecció de Consciència) l’any 1996. S’estava preparant una nova campanya de desobediència civil que anava més enllà de la insubmissió tradicional: la insubmissió a les casernes i la deserció.

Després del referèndum presidencial i l'onada de protestes al país, l'aviació turca bombardeja simultàniament diferents enclavaments kurds i mata a 5 peixmergues i 21 membres de les autodefenses YPG-YPJ-YPS

Fins a divuit bombardeigs de les forces armades turques van començar el dimarts 25 d'abril a la zona fronterera del nord de Síria en atacs simultanis a les zones de Shahba, la regió de Shengal i les muntanyes Qandil, al Kurdistan iraquià, a on el Partit dels treballadors del Kurdistan (PKK) té les seves bases.

Després de les presentacions a València i Barcelona, la 'Directa' estrena el reportatge 'Més enllà dels camps', en què els músics Feliu Ventura i Xavi Sarrià comparteixen la seva experiència amb la Comunitat Eko a Atenes

Saer anava a l'escola amb bicicleta, com tants nens i nenes; Mustafa vivia a Damasc i treballava en una fusteria i Hevin era mestra de dibuix a una escola de primària. Fins que va esclatar la guerra a Síria. Ara, viuen provisionalment en hotels i pisos a Atenes. Formen part de la Comunitat Eko i són algunes de les persones amb qui Feliu Ventura i l'excantant d'Obrint Pas Xavi Sarrià van compartir música i vivències.

Després de nou dies retingut en un Centre d'Identificació i Expulsió, el documentalista i periodista italià Gabriele del Grande ha pogut comunicar-se amb la seva família i informar-la que començarà una vaga de fam

"Aquesta nit començaré una vaga de fam i convido tothom a mobilitzar-se perquè els meus drets siguin respectats". Amb poques però clares paraules Gabriele del Grande s'ha dirgit als seus familiars, que no sabien res d'ell des de fa més d'una setmana. El contacte es va perdre el diumenge 9 d'abril, a la província de Hatay, a la frontera amb Síria. Justament allà va ser retingut mentre intentava entrevistar algunes persones refugiades sirianes per al seu últim treball.

La retòrica entre Washington i Moscou s’accentua, però, és un joc d’aparences? Ningú no sembla disposat a canviar el guió d’un conflicte en què tothom vetlla pels seus interessos

La guerra civil de Síria és una trituradora, també d’esdeveniments. La seva crueltat quotidiana fa que la notícia d’avui enterri la del dia abans. Una matança tapa una altra matança. I així des de fa sis anys. La mort de més de 80 persones per intoxicació de gas sarín a la ciutat rebel de Khan Sheikun ja sembla remota i aviat haurem oblidat que l’aviació nord-americana va bombardejar les posicions del règim de Baixar al-Assad per primer cop.

Empreses espanyoles com Indra, amb seu a Barcelona, obtenen contractes lucratius per a l’exportació de tecnologia militar a Turquia, malgrat les vulneracions de drets humans comeses en aquest país

Corria l’any 2006 quan el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el llavors primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan van copatrocinar una iniciativa de diplomàcia preventiva destinada a reduir les tensions entre Occident i el món islàmic i lluitar contra el terrorisme internacional per altres vies que no fossin la militar. L’Aliança de Civilitzacions naixia amb el suport de les Nacions Unides i l’interès i l’aprovació de la majoria de potències (militars) mundials.

Entre les més de 60.000 sol·licitants d'asil encallades a Grècia, la comunitat refugiada siriana és la que troba més sortides legals al seu atzucac. La gent d'altres procedències té més possibilitats de deportació que de trobar acollida a Europa

La plaça d'Omonoia, al centre d'Atenes, és un calidoscopi de misèries. D'aspecte gris i degradat, es tracta d'un punt neuràlgic de la capital a on es perceben molts dels problemes que pateix la Grècia contemporània.

Un activista cultural relata la seva experiència vital a la Síria del règim d’Al-Assad abans de l’esclat de la guerra. Actualment, viu a Alemanya

L’escriptor anglès John Dryden va escriure: “Els errors floten com la palla a la superfície; qui vulgui buscar les perles, caldrà que s’hi submergeixi”. Això mateix és el que succeïa quan traçaves el camí de la teva vida, en un context marcat per la negació del jo en pro d’allò correcte, amb la voluntat de superar el dany infligit durant tant de temps.

El suport militar clau de les Guàrdies Revolucionàries i les injeccions econòmiques de Teheran han permès decantar el transcurs de la guerra, però han deixat el país en una situació de dependència crònica

Tot just entrat a la vintena, Alí continua anant a la facultat d’odontologia de la universitat de Tartus cada dia. Durant el trajecte, ha de travessar els nombrosos controls militars –alguns d’ells improvisats– que sorgeixen pel camí. Però, tot i la relativa normalitat, aquest jove que viu en un territori sota control governamental també ha patit els talls energètics provocats per la manca de combustible –en mans del govern–, que des de principis d’any han afectat tant el funcionament dels serveis públics com els del sector privat.

Pàgines

Subscriure a Síria