Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Serveis Socials tarragonins deriven embarassades en risc d’exclusió social a una llar antiavortista

El conveni entre el Consell Comarcal del Tarragonès i l'Arquebisbat de Tarragona estableix un pressupost anual i la derivació de dones a Llar Natalis, centre gestionat per una ordre religiosa ultracatòlica

| Arxiu

Les “Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará, Familia Religiosa del Verbo Encarnado” és una ordre religiosa originària de l’Argentina, que s’ha estès pel món de parla hispana. Sovint participa en les Marxes per la Vida als Estats Units, protestes antiavortistes organitzades per sectors anomenats “Provida” que volen impedir el lliure accés a una salut reproductiva i sexual integral per les dones i altres persones amb capacitat de gestar.

Dues monges d’aquesta ordre són les educadores de Llar Natalis, un espai d’acollida a Tarragona per a dones derivades des de Serveis Socials en estat de gestació, que vulguin tirar endavant el seu embaràs. El centre, dirigit per Carmen Cumplido, és un projecte diocesà impulsat per l’Arquebisbat de Tarragona i gestionat per la Fundació Obra Pia Montserrat. Llar Natalis va obrir les portes oficialment el juliol del 2016 i neix, segons el seu portal web, per donar suport a les “mares gestants en risc d’exclusió social i amb el perill d’interrompre el seu embaràs”. A banda de les dues educadores de la congregació, al centre hi treballa una delegació Diocesana de la Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Tarragona, una treballadora social i una voluntària, la ginecologa Míriam de la Flor.

Conveni signat entre Llar Natalis i el Consell Comarcal del Tarragonès

 

El 9 d’abril d’enguany, el Consell Comarcal del Tarragonès va signar un conveni de col·laboració d’un any de durada amb Llar Natalis. Està signat amb el seu president, el socialista Daniel Cid Ricote, i Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona i president de la fundació privada Obra Pia Montserrat. Així, el Consell Comarcal es compromet a derivar a aquest centre les dones que compleixin “el perfil” de la Llar i a bonificar 2.000 euros anuals al centre, impostos inclosos, en concepte d’atenció integral i suport a les mares i als seus fills. Llar Natalis, per la seva banda, es compromet a assumir l’atenció i l’acolliment a dones embarassades i lactants fins als dos anys del/de la menor com a màxim -sempre que hi hagi places disponibles. És un espai petit, que no pot acollir gaires dones; actualment, hi ha tres persones internes.

El finançament més important de Llar Natalis arriba des de l’Obra Pia Montserrat però també des de Càritas diocesana, que finança la treballadora social i fa aportacions de roba, aliments o reformes. L’any 2016, a més, la Diputació de Tarragona va pagar 1.894,22 euros per finançar la millora de l’espai i adquirir material. Tenen també un conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de Tarragona, pel qual les dones acollides al centre haurien de poder rebre atenció legal.

Una col·laboradora de la Directa s’ha posat en contacte amb el centre, fent-se passar per una noia migrada sense papers, que creu estar embarassada amb menys de catorze setmanes de gestació i que dubta de si continuar amb l’embaràs. En diverses converses, Sofia, la monja que que atén el telèfon, l’exhorta a no avortar: “Es una gracia de Dios y ser madre es una gracia muy enorme, ¿me entiendes? Tienes que seguir adelante. Ya sé que es complicado, porque las chicas que tenemos nosotras son mayoritariamente sin papeles. Si tú vieras a tu bebé ¿le quitarías la vida? ¿Lo harías con una persona que quieras? Él o ella no se puede defender. Es algo hermoso, pero de últimas si no te ves capaz, dalo en adopción, pero no te cargues con haberle quitado la vida a este bebé.”

 

La treballadora social de Llar Natalis ha explicat a la Directa que treballen amb “noies que volen tirar endavant l’embaràs però que no tenen cap suport familiar, estan en situació econòmica precària o no tenen cap lloc on anar”. Les nou dones que hi han passat es trobaven en risc d’exclusió social i diverses eren d’origen estranger.

Les formacions que ofereixen, ens explica, inclouen alfabetització, cursos de català, treballs manuals plàstics, nutrició bàsica, tallers de costura o de cuina, entre altres, i assegura que en el futur volen implementar un d’anglès i d’informàtica. A banda, Llar Natalis fa inserció laboral: els àmbits on s’han aconseguit contractes laborals per a algunes de les noies és l’hosteleria, el sector de la neteja i en fàbriques.

Tot i que des del projecte asseguren que no tenen relació amb l’associació ultracatòlica, homòfoba i d’ultradreta Hazte Oír, apreixen junts en unes fotografies l’any 2012

La treballadora social de Llar Natalis afirma que les dones decideixen lliurement sobre el seu embaràs i que el paper de la casa és donar un suport “davant d’una necessitat de noies d’un perfil determinat que es quedaven embarassades i l’única solució que tenien, sense voler, era la de l’avortament. Evidentment, les noies han de decidir què volen fer, però aquí els hi posem una altra opció possible, que no sigui pel fet de no tenir recursos econòmics o família”, relata. Poden estar fins un any, però sí veuen que “no ha acabat el procés per la seva integració, per suposat podrà continuar a la casa”, explica.

En preguntar si tenen relacions amb sectors Provida com els que impulsen el Projecte Raquel, que utilitza arguments pseudocientífics i antiavortistes, assegura que no, perquè els equips que porten endavant aquests recursos no són els mateixos: “Estan dins la mateixa Fundació Obra Pia Montserrat, però som persones diferents les que hi treballem”. És Llar Natalis una organització Provida? Per la treballadora social, no. “De fet, la fundació és privada, sí que es podria dir que està lligada a l’Arquebisbat, però té els seus estatuts propis. Les persones que hi treballem o hi col·laborem, excepte les religioses de la Llar, som persones voluntàries totalment laiques. Pensem que és un projecte de ciutat i per la ciutat”, argumenta.

Trobada a Llar Natalis d’activistes de la plataforma integrista cristiana Hazte Oír, l’any 2012 |Arxiu

 

Així mateix assegura que no coneix l’associació integrista cristiana, antiavortista i homòfoba Hazte Oír, tot i que hi ha fotografies del 2012 on apareixen junts. La visita s’hauria fet en el marc de la campanya Crossroads i Aborto Cero d’aquesta associació. Hazte Oír va saltar a primera pàgina de l’actualitat l’any 2017, quan va voler fer circular un autocar amb el lema “Lo dice la biología: los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. No al adoctrinamiento de género” pels carrers de diverses ciutats de Catalunya, el País Basc i Madrid.

Si bé el registre de Llar Natalis a la Generalitat de Catalunya és del 2015, el projecte ja estava vigent l’any 2012. Com explica un article de l’Agencia SIC, Servicio de Información Católica, aquell any l’Arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol va “beneïr les noves instal·lacions” de la Llar.

Crossroads ha generat molta polèmica perquè ha estat assenyalada com a espai de captació de joves i adolescents per la Organización Nacional El Yunque, plataforma mexicana ultracatòlica, anticomunista, antisemita i amb trets d’extrema dreta, amb ramificacions internacionals que als anys 80 va arribar a l’Estat espanyol. Més d’un cop ha estat assenyalada per pràctiques sectàries i de funcionar com una organització paramilitar, a més de tenir àmplies àrees d’influència a l’àmbit polític, financer i empresarial –per exemple, entre quadres del Partit Popular, directius d’Intereconomía TV o bé la familia Ruiz Mateos. Un informe del 2010 demostrava els vincles entre l’associació Hazte Oír i El Yunque.


Declaracions antiavortistes

Malgrat tots aquests antecedents, Llar Natalis no es considera ni es presenta com a Provida. Però l’actual arquebisbe de Tarragona i impulsor de la casa, Jaume Pujol Balcells, eswtà adscrit a la prelatura catòlica de l’Opus Dei i també és famós per diverses declaracions en què critica obertament les interrupcions voluntàries de l’embaràs. En una ocasió va comentar, davant crítiques al finançament públic de l’Església i de l’àmplia xarxa d’organitzacions dependents directament o indirectament: “jo també pago avortaments amb els meus impostos i haig de subvencionar a totes aquestes associacions d’ateus”. A més, s’ha pronunciat a favor de la divisió sexual del treball, argumentant que hi ha tasques diferenciades per a dones i homes. Per exemple, segons Pujol Balcells els homes poden oficiar missa, però no pas donar a llum, quelcom que seria “la funció essencial de les dones”.

Un grup de famílies d’aquest Arquebisbat van participar en la Setmana de la Vida, una sèrie d’esdeveniments antiavortistes organitzats l’any 2017, entre altres una missa a la Sagrada Família de Barcelona que va estar presidida pel seu homòleg barceloní, Joan Josep Omella. Aquest Arquebisbe de la ciutat comtal també comparteix posicionament antiavortista: durant una roda de premsa el gener del 2017, Omella va condemnar la interrupció voluntària de l’embaràs també en casos de violació. Per ell, malgrat “comprendre el dolor”, el més important seria “la creació”, és a dir, els fetus. Més tard en el programa ‘ El balcó’, de la SER Catalunya, va argumentar que si amb els avortaments s’accepta el dret a decidir sobre la vida d’una altra persona, igualment “s’hauria de justificar a un terrorista”.


Recursos limitats de titularitat pública per a Serveis Socials

Segons la memòria del centre de febrer del 2017, Llar Natalis ha atès i acollit cinc dones derivades dels Serveis Socials de la demarcació de Tarragona: un cas de Tordera, un de Calafell, dos de Reus i un del Consell Comarcal del Tarragonès.

Segons la memòria del centre de febrer del 2017, Llar Natalis ha atès i acollit cinc dones derivades dels Serveis Socials de la província de Tarragona: un cas de Tordera, un de Calafell, dos de Reus i un del Consell Comarcal del Tarragonès

Una treballadora social de les comarques tarragonines, que demana mantenir l’anonimat explica que, en els casos que coneixen, les dones van demanar expressament acollir-se a aquell recurs assistencial. “Fins aleshores, no n’havia sentit a parlar. A elles els hi havien explicat a Càritas, però necessitaven passar per Serveis Socials abans de poder accedir a la Llar Natalis”, narra. Un altre treballador de serveis socials confirma que a la demarcació de Tarragona no hi ha gaires recursos d’habitatge, d’emergència o d’estades més llargues, disponibles en casos similars.

La primera treballadora social ho contextualitza: “la Generalitat de Catalunya té unes condicions específiques per accedir a l’habitatge d’urgència de titularitat pública, que passen per la Mesa d’Emergència d’habitatge”. Són pisos, explica, que en molts casos havien estat de titularitat bancària, destinats a acollir persones en situació de violències de gènere, desnonaments, o si la seva llar es troba en estat ruïnós, per exemple. Però són recursos limitats, i, segons explica, en cap cas es contempla que una embarassada sense llar o en risc d’exclusió social compleixi, per l’estat de gestació, els requisits per accedir-hi. Segons ella, només a Barcelona hi ha un recurs d’habitatge destinat a dones embarassades que sigui de titularitat pública i sense afiliació religiosa.

A més, ressalta la presencialitat dels serveis religiosos per fer front a aquestes mancances: “a la província de Tarragona no hi ha cap altre recurs que pugui oferir això”, explica. “La realitat és molt diferent a províncies, com Terres de l’Ebre o a un poble rural del Priorat. Molts dels recursos estan concentrats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, així i tot, amb una llista d’espera insostenible”, descriu aquesta treballadora social.


Les crítiques de les veus feministes

Les dones integrants del col·lectiu feminista Cau de Llunes, de Tarragona, fa molts anys que denuncien l’ofensiva antidrets de l’Església catòlica a la província. Defensen ampliar l’actual llei de l’avortament, que ara no inclou llibertat de decisió per les menors d’edats, i aposten per un accés lliure i gratuït, com un dret bàsic, per aconseguir “una maternitat lliure i desitjada”.

En el cas concret de Llar Natalis, les feministes tarragonines argumenten que “aquest projecte pretén que l’atenció a aquestes dones les facin monges sense cap formació específica, promovent la moral inquisidora catòlica, impedint decidir lliurement sobre el seu propi cos i apartant-les del seu entorn tancant-les en un antic convent, com si ser mare soltera o en risc d’exclusió fos quelcom de què avergonyir-se’n”. Per Cau de Llunes, tant els serveis socials d’atenció primària com els serveis sanitaris estan infrafinançats, tot i ser un pilar bàsic de l’estat del benestar. “Cal una gestió pública directa i que es regeixin per una visió de drets i no de caritat, promovent la visió de gènere i antiracista, ja que són aquests serveis qui atenen a les persones més vulnerables en la nostra societat”, defensen.

El dijous 25 d’octubre, a les 11 del matí, la CUP municipal i de la Diputació de Tarragona han fet una roda de premsa conjunta amb el col·lectiu feminista Cau de Llunes. La compareixença al consistori tarragoní anunciava la denúncia a l’Observatori DSiR de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius de Catalunya del cas Llar Natalis. L’Observatori és una iniciativa d’aquesta associació per a mesurar l’estat i la qualitat dels Drets Sexuals i Reproductius a Catalunya per poder-ne millorar la seva aplicació i garantia.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!