territori

Membres de la Plataforma Contra l'Alta Tensió de la Vall d'Albaida expliquen la seua lluita i el seu cas, que serà jutjat el pròxim dilluns 13 de novembre a València

"Una espurna provocada, un foc devorador que va ferir el nostre raconet del món, el nostre trosset de serra. Uns cims, uns barrancs, unes fonts i una terra que intenta ressorgir de les seues pròpies cendres."
Extracte del comunicat llegit en l'aniversari dels incendis. Agullent, setembre de 2011

El poder del Parlament a les Illes Balears -però hem tem que bastant generalitzable-, des de la perspectiva ecologista, pot ser absolut o relatiu només depenent dels interessos als que respon la seva activitat legislativa. Si l’objectiu és desregular per aconseguir satisfer els interessos dels poders econòmics (a l’estil genuí del l’expresident Bauzá, ara senador), el seu poder és gairebé absolut.

L'autor, veí del barri valencià de Benimaclet, critica el Programa d'Actuació Integrada (PAI) que pretén edificar 200.000 metres quadrats entre el barri i l'horta, i avalua la proposta alternativa plantejada a través de l'Associació de veïnes i veïns

A València, després dels ajustos econòmics imposats, o la mal anomenada "crisi", el cicle torna a començar. Un cop s'ha desposseït de drets a les i els de baix, els bancs i constructores se senten forts i van a totes. En concret, en el nostre barri tenen pendent executar el Programa d'Actuació Integrada (PAI) Benimaclet Est des de 1994. Un programa que té com a objectiu edificar 1.345 habitatges en gairebé 200.000 metres quadrats entre el barri i l'horta separada per la Ronda Nord.

Defensar el territori i el propi cos alhora. Quinze anys de lluita autònoma d’un petit col·lectiu de dones en una regió de Colòmbia

El 8 de març de 2001, un grup de poc més de deu mestresses de casa va convocar una trobada de dones al petit poble d’Inzá, a la regió andina de Tierradentro, que pertany al departament del Cauca. Es proposaven començar a posar en boca i ment de les seves veïnes temes tan remots a moltes regions rurals llatinoamericanes com els drets de les dones o la denúncia de situacions de violència masclista. Esperaven que hi acudissin entre 500 i 700 dones, i preparaven el sancocho –el caldo típic de Colòmbia– per a aquest nombre.

El Consell nega que durant les obres en el nou tram de Ciutadella a Ferreries s'hagin talat 41 alzines, mentre segueix pendent una solució menys agressiva en el focus de la polèmica, el tram de Maó a Alaior

Les màquines excavadores tornen a treballar a la carretera general de Menorca (Me-1), després de la rescissió del contracte el febrer del 2016 a la constructora encarregada de les obres entre Maó i Alaior. Aquest estiu, però, ho fan en el tram que va de Ciutadella a Ferreries, en unes obres que van començar el passat mes de maig amb la promesa del nou tripartit de govern del Consell Insular de Menorca (PSIB, MÉS per Menorca i Podem) de reduir l'impacte respecte a les intervencions iniciades fa prop de tres anys.

El mitjà empordanès 'La Fissura' fa un repàs a les principals lluites mediambientals que s'han donat a la comarca des de l'any 1995. Col·lectius com Salvem l'Empordà i Iaeden han estat clau en les lluites per la preservació d'espais naturals

Obtenir visibilitat pública és un element clau de tota lluita activista. Això ho sap bé el col·lectiu Salvem l’Empordà, l’entitat ecologista que acaba de complir quinze anys i que, des dels seus inicis, compta amb un grup de treball dedicat a l’acció directa. Per aquest col·lectiu, que va néixer com a campanya l’any 2002 i que va esdevenir entitat en fusionar-se amb Iaeden l’any 2010, les accions directes han estat una eina “molt efectiva per a fer visibles les lluites en defensa del territori”.

La indústria, arrelada des de fa un segle a la comarca, està sent qüestionada pel seu gran impacte mediambiental i sobre la salut. Grups ecologistes denuncien amenaces i exigeixen que les pedreres complisquen amb la legislació

Sovint les persones de la Serrania es lamenten de viure en un indret desconegut per a la resta de valencianes. Situada a l'interior del país, la comarca sofreix una gran despoblació. El 2016 la seua densitat demogràfica rondava els onze habitants per quilòmetre quadrat, amb tendència a la baixa, segons el Banc de dades municipal de la Generalitat valenciana. Alhora, està dotada d'una gran riquesa natural: boscos, valls i rius -com el Turia- es disseminen pels dèneu municipis que conformen aquesta comarca de perfil muntanyenc.

El 17 de setembre de 2016, la trobada d’una desena llarga d’entitats i coordinadores ambientalistes celebrada a la localitat urgellenca de Figuerosa va ser el punt de partida perquè diversos moviments ecologistes de Catalunya elaboressin el primer esborrany del que seria el mapa de les merdes. Hi van quedar referenciats bona part dels conflictes ambientals que es mantenen en peu de guerra a Catalunya: des de parcs eòlics fins a macroexplotacions ramaderes, centrals nuclears, autopistes o abocadors descontrolats.

Centenars de projectes amb l’etiqueta d’'insostenibles' esquitxen la geografia, molts d’ells fent front a una oposició organitzada per part de la població i els moviments ecologistes. A la 'Directa', els hem recollit en un interactiu

El 17 de setembre de 2016, la trobada d’una desena llarga d’entitats i coordinadores ambientalistes celebrada a la localitat urgellenca de Figuerosa va ser el punt de partida perquè diversos moviments ecologistes de Catalunya elaboressin el primer esborrany del que seria el mapa de les merdes.

Fa poc més d’un any, un grup de persones d’arreu del País Valencià, però fincades a Castelló de la Plana, vam començar a assentar els ciments del nucli de la Directa a la ciutat. Arran d’aquesta col·laboració, els moviments socials per fi tenen un mitjà que els done veu a Castelló, que comunique les seues lluites i reivindicacions, sense tergiversacions de cap mena. Perquè aquest mitjà ens proporciona un espai de llibertat on podem escriure amb independència i sense haver de respondre a interessos de cap tipus.

Pàgines

Subscriure a territori