tortures

Una quarantena de presos que compleixen penes a diferents centres penitenciaris de l’Estat espanyol han iniciat una lluita col·lectiva amb l’objectiu de visibilitzar i denunciar les constants vulneracions de drets

“Amb 65 anys que tinc ara mateix vaig passar dos anys de presó a França, de 1969 a 1971, i després a Espanya, des de 1971 a 1977, on vaig participar en l’extingida COPEL. Actualment estic pres des del 9 de febrer de 1979, amb data de compliment de condemna per al 15 de novembre de 2026, i en cas d’encara estar viu, perquè estic lluitant contra un càncer de pròstata, seré entregat un altre cop a les autoritats franceses per complir una cadena perpètua en rebel·lia. Em podeu explicar on són els drets humans a Espanya?

Martxelo Otamendi va ser detingut el 2003 per dirigir el diari 'Egunkaria', símbol de la persecució de la llibertat de premsa. Parlem amb l'actual director de 'Berria' del desarmament d'ETA, de la tortura i del futur de Catalunya

Martxelo Otamendi (Tolosa, 1957) era el director del diari Euskaldunon Egunkaria quan el jutge instructor de l'Audiència Nacional espanyola Juan del Olmo el va tancar el febrer de 2003 i va ordenar l'embargament preventiu de béns. Des d'aleshores, el cas ha estat símbol de la persecució de la llibertat de premsa. Egunkaria, que s'editava íntegrament en euskera, no va ser l'únic mitjà de comunicació basc clausurat, acusat d'actuar sota les ordres d'ETA.

Els encausats del 92 expliquen la reacció del jutge Garzón davant les denúncies de tortures i maltractaments

Detenció violenta. Aplicació de la llei antiterrorista. Règim d'incomunicació. Fins a cinc dies de silenci absolut i impunitat a mans de la Guàrdia Civil. Els documents signats per Garzón que ara publica la Directa contenen un resum del que van patir els independentistes detinguts el 92 durant el període d'incomunicació. És el resum que ells mateixos van fer davant Garzón, tot i que aquest ho nega.

Mot impronunciable, s'ha convertit en tot un símbol en la denúncia de la tortura al País Basc. També representa la lluita contra la impunitat, ja que el PP, a través del seva delegada del govern a Navarra, intenta per tots els mitjans frenar-ne la difusió

Tot va començar el 18 de gener de 2011. Bé, la veritat és que va començar moltíssim abans. Potser ens hauríem de remuntar a la llarga nit del franquisme, però deixem-ho aquí. La veritat és que aquell dia, diverses persones van ser detingudes a Navarra per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. Algunes d'elles van denunciar haver estat torturades salvatgement. Altres van afirmar haver estat tractades "correctament". Les que van denunciar tortures, van signar autoinculpacions en què es deia que havien col·laborat amb ETA.

Un informe presentat avui per la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura assenyala els "greus efectes fisiològics, psicològics i psiquiàtrics" del confinament prolongat en unitats penitenciàries de règim tancat

El desembre de l'any passat, hi havia 173 persones confinades a les unitats d'aïllament de les presons catalanes, 163 homes i deu dones. Però, al llarg de l'any, 642 persones van passar pel que tècnicament es coneix com a Departaments Especials de Règim Tancat (DERT).

Vuit testimonis identifiquen un històric inspector del Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional espanyola com una de les dues persones que han intentat captar l’activista Quim Gimeno com a confident

Jordi s’havia convertit, durant una dècada, en la bèstia negra dels moviments socials catalans. La seva implicació en interrogatoris i seguiments a activistes polítiques protagonitzava moltes històries de les persones que havien patit la repressió. Fins i tot, el mes de desembre de 2006, el periodista David Fernàndez i l’editorial Virus van publicar un llibre titulat Cròniques del 6, que recollia els episodis on havia participat el Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació comandada per Jordi.

L'informe del relator especial sobre tortura presentat davant del Consell de Drets Humans de l'Assemblea General de les Nacions Unides exhorta el govern a "investigar els fets i jutjar i sancionar els responsables"

 

Els cinc processats, acusats de ser "membres desdoblats" d'Ekin, van ser detinguts i incomunicats el 2011. El crit d'auxili escrit per un d'ells a la declaració policial ha donat nom a la campanya Aztnugal, 'ajuda' al revés en èuscar

Només feia vuit dies que ETA havia declarat un alto el foc permanent, general i verificable quan, la matinada del 18 de gener de 2011, sis joves van ser detinguts a Navarra. La Guàrdia Civil, sota les ordres del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Fernando Grande-Marlaska, van anar casa per casa a buscar Íñigo González, Jon Patxi Arratibel, Gorka Mayo, Gorka Zabala, Iker Moreno i Xabier Beortegui.

Aquest membre de la Federació Anarquista Gran Canària, impulsora de la Comunitat Esperanza a Santa María de Guía, es va enfrontar a un judici, ahir, acusat de lesions i atemptat contra l'autoritat en un procés kafkià encara per esclarir

La Comunitat Esperanza és el projecte d'okupació més gran de l'Estat espanyol. Nascuda el mes de gener de l'any 2013 a Santa María de Guía, un municipi al nord de l'illa de Las Palmas de Gran Canaria, va ser impulsada per la Federació Anarquista de Gran Canària (FAGC) i enfortida per les lluites contra els desnonaments que van prendre força a les illes arrel del moviment 15-M.

La troballa del cos d'un estudiant italià amb signes de tortura al Caire ha posat en evidència que les desaparicions forçoses i les pràctiques policials repressives són moneda corrent cinc anys després de la caiguda de Hosni Mubàrak

4 de febrer. Un cos a una cuneta. Mig despullat. Senyals de cremades de burilla de cigarreta, algun tall a l'orella, hematomes. Un amic l'identifica al dipòsit de cadàvers. És Giulio Regeni, un estudiant a qui es buscava des de feia una setmana, quan va desaparèixer sense deixar rastre. Ironies macabres de la vida, va desaparèixer el 25 de gener, cinquè aniversari de la revolució egípcia que havia de canviar-ho tot i que, cinc anys després, ha canviat tant que ja només s'assembla a tot allò contra el que es va alçar.

Pàgines

Subscriure a tortures