UAB

Professionals i entitats impulsen l’educació en comunicació i l’anàlisi crítica dels mitjans a través d’experiències pedagògiques dins i fora de l’àmbit escolar

L’educació en comunicació és un dret social emergent i cada cop més reconegut. Tot i que no està garantit per les lleis ni les polítiques públiques, és reivindicat per un moviment social plural que es troba en ple creixement i efervescència i que vol aconseguir introduir-se a l’agenda política i social.

Es tracta de dos casos diferents, que impliquen militants antifeixistes i membres del jovent de l'organització unionista. Un dels acusats ha qüestionat la connivència dins el sistema judicial entre la fiscalia, l'organització política i els jutjats

Aquest matí la campanya "Societat Civil Catalana apunta, la fiscalia dispara" ha convocat una roda de premsa en què els quatre joves acusats han explicat els dos casos judicials en els quals s'han vist immersos per les denúncies de Societat Civil Catalana. En el primer d'ells, tres estudiants han estat imputats pels fets del 19 d'abril de 2016 per, suposadament, haver agafat la bandera espanyola de la paradeta informativa que les joventuts de SCC havia instal·lat a la Plaça Cívica per posteriorment, estripar-la.

El magistrat Montero Fernández emet l'auto d'obertura de judici oral i estableix una fiança de milers d'euros per assegurar el cobrament de les responsabilitats civils que es demana a les encausades, que afronten peticions elevades de penes de presó

El procés contra 25 estudiants, un professor i un treballador del Personal d'Administració i Serveis (PAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fa una passa més en el camí cap a la celebració d'un macrojudici. El Jutjat d'instrucció núm. 3 de Cerdanyola del Vallès ha emès l'auto d'obertura de judici oral contra les imputades, després que fa poc menys d'un any la fiscalia presentés el seu escrit d'acusació, amb peticions superiors a onze anys de presó per cadascuna de les encausades.

Un contingent de 300 antiavalots dels Mossos d'Esquadra desallotgen més de 200 estudiants que volien acampar davant la seu de la Secretaria d'Universitats i Recerca a Barcelona

Reclamen la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i l'equiparació de preus de màsters i graus, unes reivindicacions aprovades pel Parlament de Catalunya la tardor del 2016, però que l'executiu de Junts pel Sí no ha dut a la pràctica.

Aquest matí han arrencat les protestes estudiantils i una vaga a la UAB, que culminarà demà amb una manifestació a Barcelona, per exigir la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, aprovada pel Parlament de Catalunya l'abril del 2016

El moviment estudiantil convoca una segona jornada de mobilitzacions contra els preus de les matrícules, després de la que ja es va produir el passat mes de març. En aquesta ocasió, les estudiants han canviat el seu modus operandi convocant una manifestació demà dijous 11 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Universitat de Barcelona, i només el Campus Diagonal de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) duran a terme una jornada de vaga el mateix dia; de fet, a la UAB serà una doble jornada, que ja ha començat avui mateix.

Més de 7.000 persones es van manifestar ahir pel centre de la ciutat de Barcelona reivindicant la rebaixa d'unes taxes universitàries que consideren "abusives". La marxa s'havia convocat en el marc en el marc d'una vaga universitària que havia comptat amb diverses accions durant els dies previs.

El Parlament de Catalunya va aprovar la davallada l'abril de l'any passat. El Govern i la Secretaria d'Universitats i Recerca s'han negat a aplicar-la

Primer dia de vaga a la Universitat Autònoma de Barcelona. La passada nit, més de 200 estudiants van ocupar la Facultat de Lletres -on ahir ja havia començat la vaga estudiantil- per organitzar la convocatòria de dos dies que culminarà dijous amb una vaga nacional d'estudiants i una manifestació convocada a les 12 del migdia a la plaça Universitat de Barcelona.

Mobilitzacions prèvies a la vaga d’universitats convocada pel 2 de març. A l'Autònoma, on la vaga s'avançarà al 28 de febrer, les estudiants ja van tallar el trànsit de la B-30 reclamant més serveis públics

Neumàtics cremant en hora punta enmig de les principals vies d'accés a la ciutat de Barcelona. Aquesta imatge se l'han trobat avui vianants i conductores que circulaven a quarts de nou del matí per la Gran Via i la ronda del Litoral. A més, d'altres grups de manifestants han tallat el trànsit viari mitjançant pancartes a l'avinguda Diagonal i a la plaça de les Glòries, on l'acció ha tingut major visibilitat mitjançant l'ús de pots de fum pirotècnic.

Els episodis de violència neonazi ocorreguts abans de l’estiu a Sabadell i la UAB, duen el segell d’ultres que tot i haver participat en partits polítics com l’MSR i PxC, mai han deixat d’utilitzar la violència explícita com a eina d’amenaça

Dia de la Hispanitat de l’any 2011 a Sabadell. Més de 500 persones marxen pels carrers del centre fins a arribar a la plaça del Treball. La convocatòria es manté tot i que es té constància que el concert neonazi anunciat –en primera instància– a un lloc indeterminat de la ciutat finalment es durà a terme a Barcelona. Tanmateix, la ubicació definitiva de la vetllada amb tres grups musicals d’ideologia nacionalsocialista s’estén ràpidament per les xarxes socials i es crida a una concentració d’urgència.

Una vintena de feixistes, principalment establerts a Sabadell i amb nombrosos antecedents penals, han constituït un grup organitzat que articula accions violentes i intimidatòries

L'espai neonazi s'ha reorganitzat a Catalunya els darrers mesos, després del fracàs de l'opció de la via institucional. Una investigació periodística, publicada a la Directa 416, destapa que els membres d'un grup anomenat 'Último Bastión' es troben darrere els principals atacs feixistes ocorreguts els últims anys. Són vells coneguts dels cossos policials: sumen més d'un centenar d'antecedents i acumulen condemnes de desenes d'anys de presó.

Pàgines

Subscriure a UAB