Set dones són investigades pels Mossos d'Esquadra després d'una acció on van tallar les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sant Cugat del Vallès durant la vaga feminista del passat 8 de Març. Avui s'ha fet públic el cas, mitjançant una roda de premsa a les portes de l'estació del municipi, situada a la plaça Lluís Millet.
#Vagafeminista8M
La vaga feminista del 8M s'ha evidenciat com un fet històric, mostra del llarg recorregut del moviment i del gran treball que hi van dur a terme els col·lectius diversos que conformen els feminismes actuals. De la mateixa manera, és d'admirar l'esforç que s'ha fet per dotar a aquesta vaga de totes les ferramentes possibles que permeten la participació, tant en l'àmbit laboral com el domèstic.
Veig que portes la samarreta verda de la vaga. Una de les imatges icòniques d'aquesta lluita ha estat la foto del llançament de les samarretes verdes a l'aire el dia que es va tancar un acord, a finals d'octubre de 2017. Què significa aquesta peça de roba?
El feminisme va néixer a molts països del món entre finals del segle XIX i inicis del segle XX. Va néixer quan moltes dones van explicar en veu alta que calia que totes tinguessin dret a l'educació i a l'autonomia.
No recorde exactament quan el moviment feminista de la dècada dels 70 es va reapropiar per primera vegada del Dia Internacional de la Dona (DID). La meua memòria em retorna al 8 de març de 1971, quan em trobava envoltada de milers de dones a la Union Square de Nova York davant d'un pòdium, on parlaven tres dones de les Panthers, dels Young Lords i de les Witches.
Han passat tres anys i mig d'ençà que el moviment feminista va convocar la primera vaga de dones. Aleshores, la jornada va ser el 22 d'octubre, fruit de tot un any de debats i preparació.
“Maria!”. De pressa. Cap a l’habitació de la senyora, a buidar-li l’orinal. “Maria!”. No ha acabat de netejar-lo que ja li demana el cafè amb llet. “Maria!”. Galetes, també. “Maria!”. El terra no està prou net, sembla. La Maria frega. La Maria planxa. La Maria cuina. Li cuina, però no seu a la mateixa taula. El seu menjar, explica, se l’ha de comprar i preparar quan treu temps per fer-ho, en una jornada de treball que s’allarga fins entrada la nit. “Maria!, Maria!”.
