xarxes socials

A doble espai

Si prenem com a exemple els deu medicaments més venuts als Estats Units, la seva eficàcia va des d’un 25% en el millor dels casos fins a un esquifit 4%. Aquesta manca d’efectivitat no és fruit d’una conspiració de les grans companyies farmacèutiques o d’un error de base en el mètode científic que hagi de fer-nos abraçar teràpies alternatives d’encara més dubtosa validesa. Una de les principals causes de la baixa eficàcia de determinats medicaments és la mateixa naturalesa dels assajos clínics actuals.

El tribunal desestima definitivament i amb un argumentari inusual el procés contra diverses usuàries que van celebrar a Facebook i Twitter la mort d'un agent atropellat durant un control d'alcoholèmia

Tres magistrats de la secció sisena de l'Audiència de Barcelona signen una resolució, contra la qual ja no es pot interposar recurs, que tanca la causa que havien obert quatre sindicats dels Mossos d'Esquadra contra diverses usuàries de les xarxes socials a les quals acusaven d'injuriar tot el cos i un agent mort mentre desenvolupava la seva feina. 

L'enorme volum de missatges no comporta una major varietat. Dins la sèrie 'La despossessió quotidiana', l'autor subratlla que tot i que sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, assistim a una homogeneïtzació

Avui dia, si observem el món de la comunicació superficialment, sembla que estiguem assistint a una gran diversificació de mitjans, a una multiplicació de les veus presents en la comunicació mundial. La veritat, però, és que estem assistint a una homogeneïtzació dels missatges. Ens trobem davant d’un procés de consolidació d’unes poques veus que esdevenen hegemòniques.

Les marques aprofiten la manca de regulació pel que fa a la publicitat encoberta utilitzant tècniques com el ‘branded content’ –la generació de continguts no explícitament publicitaris per part de les mateixes empreses– o les anomenades ‘influencers’

Natalia Escaño viu a Barcelona i és una de les persones que té més seguidores a Pinterest de tot el món. Un milió cent mil persones d’arreu del planeta troba interessant el que aquesta dissenyadora i il·lustradora penja als taulells del seu perfil en una xarxa social que, si bé al nostre país encara no és massiva, als Estats Units té ja milions d’usuàries. Va obrir el compte fa cinc anys i, quan l’èxit de la plataforma es va disparar, ella ja el tenia farcit de contingut.

El congrés #comunicambio explora vies de confluència entre la universitat i l’activisme a fi de fomentar la comunicació per al canvi social

#Comunicambio és la paraula escollida per concentrar l’essència d’aquest Congrés Internacional sobre Comunicació, Societat Civil i Canvi Social celebrat a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. La convenció va reunir en tres dies a diverses persones del món acadèmic i activista que treballen en el camp de la comunicació per al canvi social.

La casta catalana sap molt bé com torpedinar els projectes que no assumeixen el castrant patró econòmic, intel·lectual, històric i memorialista que ells han imposat a les últimes dècades mitjançant un relat que tots hem d'assumir com a dogma i única veritat. Sens dubte, aquests funcionaris que administren, gestionen i reparteixen contractes, ajudes i subvencions són els nous capellans d'una religió monoteista generada des del control absolut dels fons públics. I aquest control per a res el poden perdre.

Aquestes companyies es dediquen a comprar o recollir informació sobre la ciutadania continguda en fonts públiques, comercials i governamentals

Conegudes amb el nom de data brokers als Estats Units, aquestes companyies es dediquen a comprar o recollir informació sobre la ciutadania continguda en fonts públiques, comercials i governamentals. Un cop obtingudes, combinen les dades de les diferents fonts i n’infereixen de noves d’acord amb la informació acumulada. Tot i que la seva clientela abraça una gran varietat d’indústries i empreses, podem dividir els productes de les data brokers en tres grans famílies: màrqueting, valoració de riscos financers i recerca d’informació sobre persones.

Diferents projectes desenvolupen, desinteressadament, eines enfocades a la protecció de les llibertats civils en el món digital

L’ús quotidià d’Internet esdevé una font d’informació inesgotable tant per les empreses que ens volen vendre els seus productes com pels governs interessats a saber què fem en cada moment. Tot i que ningú pot garantir-nos la privacitat o la seguretat total a la xarxa, diferents projectes desenvolupen, desinteressadament, eines enfocades a la protecció de les llibertats civils en el món digital.

La recopilació massiva i la combinació de diferents bases de dades per part d’empreses i governs dibuixa un escenari inquietant en què la nostra privacitat perilla

Enguany, l’estrella del World Mobile Congress de Barcelona ha estat l’Internet of Things (Internet de les coses o IOT, en les seves sigles en anglès). Es tracta d’una gamma molt variada de dispositius, aplicacions, vehicles, roba, complements de tota mena i sensors distribuïts pel nostre entorn, capaços de connectar-se a la xarxa i compartir dades en ambdues direccions.

El portal Jot Down entrevistava fa poc Marta Ramoneda, una de les cares de la cadena de llibreries La Central. Els comentaris dels lectors i les xarxes socials s'omplirien, ràpidament, d'acusacions sobre presumptes males condicions i polítiques laborals

Tot i la literatura que l’envolta, l'àmbit editorial presenta sovint les mateixes condicions de treball precàries, de vegades èticament reprovables i fins i tot, legalment condemnables, que qualsevol altre àmbit. No és un fenomen, així, exclusiu de grans marques com la multinacional FNAC o com Casa del Llibre.

Pàgines

Subscriure a xarxes socials