Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Sindicalistes de part

Agents de la Guàrdia Urbana amb la cara tapada boicotegen unes declaracions de Josep Garganté | Àngel Garcia

El 20 de novembre de 2012, en una roda de premsa, el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME) va afirmar que, durant la manifestació de la vaga general del 14 de novembre a Barcelona, “no es van fer servir pilotes de goma” i que “durant les manifestacions, vola de tot i poden passar moltes coses”. El 27 de maig de 2016, l’Audiència de Barcelona va esmenar aquella afirmació i va determinar que un projectil llançat pels Mossos d’Esquadra havia ferit Ester Quintana. El 31 d’octubre de 2013, el portaveu del Sindicat Autònom de Policia-UGT, Valentin Anadón, va valorar com a “correcta” la decisió de Ramon Espadaler de mantenir els agents investigats per la mort de Juan Andrés Benítez al càrrec i va afegir: “No queda acreditat que hi hagi mala praxi”. El 12 de maig de 2016, el jutge José Luis Ramírez de l’Audiència de Barcelona va tombar les afirmacions sindicals i va sentenciar que els mossos d’esquadra actuants havien ocasionat 28 lesions a diferents parts del cos de la víctima, havien pressionat una veïna perquè esborrés imatges dels fets i havien eliminat les taques de sang del terra amb l’objectiu de destruir proves.

Trobem desmentits judicials similars en relació amb l’incident del menor lesionat per un cop de porra propinat per un agent antidisturbis a Tarragona l’any 2012, en les agressions del sotsinspector Jordi Arasa durant el desallotjament de l’acampada del 15-M a la plaça Catalunya de Barcelona i en el greu episodi de tortures a Lucian Padurau. En aquest últim cas, els cinc agents condemnats a presó pel Tribunal Suprem van ser doblement indultats mitjançant un pacte entre CiU i el PP. La cadència dels esdeveniments sempre és la mateixa: els portaveus sindicals neguen les acusacions, tanquen files en defensa dels agents i esperen que passi el temps. Probablement, confien que la memòria sigui dèbil.

“Els cossos policials seguiran i els polítics marxaran, però s’està fent un dany i arribarà un dia que la policia es cansarà”, va afirmar el portaveu Toni Castejón a la Cadena COPE

“Els cossos policials seguiran i els polítics marxaran, però s’està fent un dany i arribarà un dia que la policia es cansarà”. Aquesta afirmació la vam poder sentir l’1 de desembre en boca de Toni Castejón, portaveu del Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), durant el seu speech radiofònic dels dijous al programa La Linterna de la Cadena COPE. Les declaracions de Castejón són una paràfrasi de les paraules del comissari Arrébola del Cos Nacional de Policia espanyol de la Via Laietana o d’alguns dels seus antecessors de la transició. A Catalunya, curiosament, les emissores de matriu espanyolista són les que s’han establert com a altaveus dels sindicats de la policia autonòmica. Onda Cero i EsRadio (l’emissora de Federico Jiménez Losantos), malgrat ser minoritàries a l’espai radiofònic català, també han esdevingut el principal canal transmissor del missatge corporatiu de la plantilla del cos policial. Castejón, al discurs de l’1 de desembre a la COPE, afegia: “La situació està anant a un punt absolutament insostenible (…) Jo tinc la diputada senyora Vehí que no para de dir-me que per què surto tant a la premsa demanant la Tàser, que això és fer política”.

No cal anar molt enrere a l’hemeroteca per trobar el mateix líder sindical de bracet amb Albert Rivera de Ciudadanos-C’s en una roda de premsa conjunta al Parlament de Catalunya. L’antic agent antidisturbis de la Brigada Mòbil i el líder de la formació taronja es van fer la foto conjunta darrere el faristol de la sala de premsa de la cambra catalana el 15 d’abril de 2011. El 13 de gener de 2012, diversos líders sindicals van refermar l’aproximació al partit de Rivera impulsant una campanya de protesta que convidava els agents dels Mossos d’Esquadra a emprar exclusivament la llengua castellana a l’interior de les comissaries i en el tracte amb la ciutadania. “És una mesura que va contra el departament, perquè sabem que no els agradarà absolutament gens”, assegurava Castejón aquell dia, en el transcurs d’una tancada reivindicativa a la comissaria de la plaça Espanya de Barcelona.

El 2014, CCOO va trencar vincles amb el SME-CCOO a conseqüència –segons van dir en un comunicat– d’haver constatat “que no és possible avançar en la integració efectiva”

El 5 de novembre de 2014, CCOO va trencar relacions amb el SME-CCOO com a conseqüència –segons van explicar en un comunicat– d’haver constatat “que no és possible avançar en la integració efectiva” i per les “desavinences” en casos com el de l’homicidi de Juan Andrés Benítez, la greu lesió ocular causada a Ester Quintana, el desallotjament de l’acampada del 15-M a la plaça Catalunya o les càrregues policials durant les vagues generals. Des d’aquell moment, el SME ha configurat un nou espai de representació corporativa en aliança amb el Sindicat de Policia de Catalunya (SPC) i el Col·lectiu Autònom de Treballadors-Mossos d’Esquadra (CAT-ME), l’anomenada Trisindical.

Manifestació de
mossos d’esquadra el 6 de juny de 2007 a la Via Laietana de Barcelona
/ TONI ARNAU

 

A les eleccions sindicals celebrades el 27 de juliol de 2015 –amb un 55,77% de participació, prop de 8.770 agents–, la Trisindical va aconseguir cinc representants al Consell de la Policia de Catalunya, el Sindicat Autònom de Policia (SAP-UGT) en va sumar sis i un conseller va quedar en mans de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC). A aquests consellers de l’escala bàsica (agents i caporals), s’hi ha de sumar el conseller obtingut pel Sindicat de Comandaments de l’Escala Intermèdia (SEIME), que representa sergents i sotsinspectors; els dos obtinguts pel Sindicat de Comandaments del Cos de Mossos d’Esquadra (SICME), que representa inspectors, intendents i comissaris, i l’obtingut per l’Associació Professional de Facultatius i Tècnics del Cos de Mossos d’Esquadra (AFITCME). Així es completa el mapa dels setze representants sindicals del cos.

 

Assistència jurídica i caixa de resistència

El grau de sindicació de la plantilla, que compta amb 16.869 agents en actiu, és elevadíssim, per sobre del 80%. El 18 de maig, a través del compte de Twitter @GammaGroupPR, es va donar a conèixer un atac informàtic al servidor del Sindicat de Mossos d’Esquadra, que va suposar la difusió dels noms, els cognoms, els telèfons, les adreces i els comptes bancaris de 5.540 agents que hi haurien estat afiliats en algun moment. El nombre d’agents sindicats a SAP-UGT encara és superior. Tot agent de policia sap que, a la pràctica, sumar-se a les sigles d’un sindicat del cos suposa una protecció davant de qualsevol procediment penal que s’obri en contra seva per presumptes abusos o males praxis. Protecció jurídica i salarial.

A les eleccions de 2015, amb un 55,77% de participació, la Trisindical va aconseguir cinc representants al Consell de la Policia de Catalunya i SAP-UGT en va sumar sis

L’endemà de la brutal pallissa que va provocar la mort a Juan Andrés Benítez, l’advocat Josep Maria Fuster-Fabra es va desplaçar a la comissaria del Raval, situada al carrer Nou de la Rambla. Era una tarda de diumenge, però el lletrat exfalangista –havia militat a Fuerza Nueva i va portar la defensa del general d’Intxaurrondo Enrique Rodríguez Galindo– va respondre a les seves obligacions, acordades mitjançant un conveni de col·laboració en exclusiva amb el Sindicat de Policia de Catalunya (SPC).

Dins les dependències policials, va poder assessorar els agents afiliats al SPC que havien estat involucrats en l’incident i que, tres anys més tard, serien condemnats per un delicte d’homicidi. Durant dos mesos, el conseller Ramon Espadaler va suspendre de sou i feina els vuit agents imputats per la mort, però, malgrat això, tots ells van ingressar la nòmina sencera dels mesos d’octubre i novembre de 2013. L’argúcia va ser possible gràcies a la caixa de resistència dels sindicats policials, amb la qual es retribueix el 100% de la paga als agents en cas de suspensió per part del Departament. Dos exemples concrets de la contrapartida que suposa la sindicació policial.
Un ‘lobby’ professionalitzat

Més enllà d’exercir com a mur de protecció del cos d’agents en casos controvertits, l’estructura de càrrecs alliberats dels sindicats dels Mossos funciona com un veritable lobby, amb una presència sobredimensionada –en relació amb altres àmbits del funcionariat– als mitjans de comunicació i en el dia a dia del Parlament de Catalunya. Els portaveus David Miquel (SPC), Valentin Anadón (SAP-UGT) o Toni Castejón (SME) tenen cadira assegurada als platós de televisió i els estudis de ràdio, no només quan es tracta de reivindicacions laborals, sinó també –i especialment– en relació amb qualsevol polèmica derivada de les polítiques de seguretat del govern català. Al Parlament de Catalunya, es viu una situació similar. A les comissions parlamentàries sobre polítiques d’ordre públic o en relació amb la incorporació de les pistoles de descàrregues elèctriques, la seva veu es va escoltar per triplicat o quadruplicat, a la sala i als passadissos de la cambra.

L’estructura de càrrecs alliberats dels sindicats dels Mossos funciona com un veritable lobby, amb una presència sobredimensionada –en relació amb altres àmbits del funcionariat– als mitjans de comunicació i en el dia a dia del Parlament de Catalunya

El seu poder va esdevenir més explícit quan el president José Montilla (PSC) va regalar el Departament d’Interior a l’ecosocialista Joan Saura (ICV-EUiA). Els sindicats van demostrar tenir més informació i control de les polítiques de la conselleria que no pas els seus responsables polítics. El 6 de maig de 2007, un portaveu sindical va filtrar a un periodista que l’endemà s’executaria el desallotjament forçós de l’immoble del passeig de Borbó del barri de la Barceloneta conegut amb el nom de Miles de Viviendas. La informació va arribar a orelles de les okupes, que es van posar en contacte amb el conseller Saura per intentar aconseguir un aplaçament. Saura, màxim responsable del Departament d’Interior, va manifestar que no tenia coneixement de l’operatiu, tot i que s’havia previst que hi participessin més de 200 agents. La intervenció es va suspendre després que la informació filtrada es publiqués al portal Indymedia. El desallotjament es va executar tres setmanes després. El 6 de juny d’aquell any la Via Laietana va ser escenari d’una marxa de mossos d’esquadra contra Joan Saura al crit de: “Bote, bote, bote, okupa quien no bote”. Aquell dia, alguns dels manifestants van intentar retirar una pancarta crítica amb les actuacions policials que hi havia penjada a la façana de la seu de la CGT.

—————————————————————–

Encenent la xarxa

A través del perfil oficial del SME, s’han difós opinions a la xarxa que han generat fortes polèmiques. La nit que el Canal 33 emetia el documental ‘Ciutat Morta’, van piular: “Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb C33 teniu prou”. Nombrosos agents antidisturbis dels Mossos i la GUB també utilitzen perfils anònims des d’on difonen missatges insultants o amenaçadors.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!