A finals de la dècada passada, part del veïnat i les entitats ecologistes de municipis com Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Caldes de Montbui i Sant Celoni van alçar la veu contra la construcció de la primera fase del gasoducte Midcat, que va unir les poblacions de Martorell (Baix Llobregat) i Hostalric (la Selva) a finals de 2011. Han passat sis anys i la cicatriu d’aquelles obres segueix ben visible al territori. El torrent de Colobrers, a Castellar del Vallès, n’és un exemple. Petites fites de ferro amb un cartell groc on es llegeix Gasoducte Martorell-Figueres dibuixen el traçat enmig d’un mar de matolls creixent. Milers d’arbres centenaris van ser arrencats de soca-rel per les màquines de la Unió Temporal d’Empreses Martorell Gas –integrada per la catalana Copisa i la italiana SICIM–, subcontractada per Enagás –gestora d’infraestructures gasístiques privatitzada per Felipe González– i que, en només tres mesos, va obrir una rasa de 28 metres d’ample i 88 quilòmetres de longitud.
El tub, de 92 centímetres de diàmetre, va ser soterrat a un parell de metres de profunditat, però no va entrar en funcionament, en espera que s’executés la prolongació des d’Hostalric fins a la Jonquera, passant per Figueres. Les reticències franceses a connectar la xarxa gasística catalana amb el gasoducte de la vall del Roine van frenar l’execució del tram Hostalric-Figueres, però la tensió permanent entre Rússia i la UE, que posa en perill el cabal de gas rus que arriba al centre del continent europeu, ha fet que, ara, França i Alemanya apostin per la finalització del Midcat. Una aixeta alternativa que permeti l’arribada de gas natural des d’Algèria al cor d’Europa. Bona part del combustible que consumeixen les empreses i la població arriba a l’Estat espanyol a través del gasoducte Medgaz, que uneix Algèria i Algesires. La resta arriba amb vaixell –des d’Algèria, Qatar o Nigèria– en forma líquida als ports de Barcelona, Cartagena i Sagunt –terminals GNL (gas natural liquat)–, on es regasifica i s’introdueix a les canonades. França, al llarg de tota la seva frontera pirinenca, només està interconnectada amb la xarxa gasística del País Basc i Navarra i sempre en direcció sud, és a dir, per abastir aquesta zona de gas en cas de manca d’abastiment des de l’Estat espanyol.
La UE incorpora el Midcat a la llista de Projectes d’Interès Comunitari per accelerar-ne el finançament
La Unió Europea ha incorporat el Midcat a la llista de Projectes d’Interès Comunitari, una circumstància que podria accelerar el finançament europeu d’aquesta infraestructura. Els darrers càlculs situen les aportacions futures de l’administració comunitària en 480 milions d’euros. És per això que la Plataforma Resposta al Midcat, amb renovada força a les comarques gironines, ha presentat al·legacions tècniques al projecte. L’Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistes en Acció han redactat l’argumentari d’oposició al macroprojecte i, mitjançant un formulari de participació, diverses persones també s’hi han oposat a títol individual. Segons denuncia la plataforma, en el tram Hostalric-Figueres, les excavadores podrien malmetre els llacs de Sils, la riera de Santa Coloma de Farners, la séquia Monar, les lleres del Ter i del Fluvià o els turons de Maçanet, espais d’especial interès mediambiental. A la Catalunya Nord, també afectaria les lleres dels rius Tec i Tet.
Gas d’escalfament global
Les entitats opositores, a més, creuen que la infraestructura contradiu els Acords de París contra el canvi climàtic, ratificats pel govern de Mariano Rajoy a la cimera COP 22 celebrada el novembre de 2016 a Marràqueix. Les Nacions Unides, mitjançant l’Agenda pel Desenvolupament Sostenible 2030, han fet una crida a reemplaçar el consum de combustibles fòssils –petroli, carbó i gas natural– per energies sostenibles. Cal recordar que el gas natural (metà) és 86 vegades més perjudicial que el CO2 com a gas d’efecte hivernacle durant els primers vint anys de presència a l’atmosfera. El 3,9% del gas que s’emmagatzema i transporta a través dels gasoductes es filtra a l’aire i contribueix al canvi climàtic. Quan l’extracció es fa mitjançant la fracturació hidràulica el volum mitjà de gas que s’escapa arriba al 5,8%.
La Plataforma Resposta al Midcat, amb renovada força a les comarques gironines, hi presenta al·legacions
Les veus de preocupació, encara que sigui per raons pragmàtiques, també arriben des de dins del negoci. L’informe anual de 2015 de la patronal gasística Sedigas alertava d’un canvi de paradigma sobre els combustibles fòssils. Al document, Maria Mendiluce, directora executiva d’Energia i Canvi Climàtic del Consell Mundial d’Empreses per al Desenvolupament Sostenible, afirmava: “Les decisions d’inversió en noves infraestructures de gas hauran de tenir en compte un possible risc d’infrautilització en el futur”. En aquest sentit, afegia: “Les empreses hauran d’analitzar diferents alternatives per abordar el futur amb nivells de descarbonització més alts”. I reblava l’argument tot destacant: “Els Acords de París presenten oportunitats per a les empreses del gas, però la pregunta transcendental és: durant quant de temps pot durar l’era del gas natural i en quins sectors fins que es produeixi la transició cap a d’altres vectors energètics sense emissions?”. L’informe aborda els costos de desmantellament, d’aquí a 50 o 60 anys, dels gasoductes i oleoductes construïts actualment, quan la corba descendent del peak oil converteixi aquestes infraestructures en obsoletes.
En mans de la banca d’inversió
Només han passat sis anys, però han canviat moltes coses des d’aleshores. Durant la dècada actual, els taurons de la gran banca d’inversió s’han repartit el poder d’Enagás. Segons consta al registre mercantil, la Societat Estatal de Participacions Industrials manté un minoritari 5% de les accions, una xifra idèntica als títols en mans d’Oman Oil Company SOAC. La banca JP Morgan ha aconseguit el 4,16% de les participacions; Bank of America, un 3,61%; Merril Lynch, un 3,61%, i Goldman Sachs, un 3,55%. No només s’han produït canvis a la direcció de l’empresa, també s’ha transformat la realitat sociovergent que controlava els consistoris que van autoritzar el pas del gasoducte i van minimitzar el seu impacte sobre el medi natural.
“Van mentir. Ens van dir que el gasoducte era per subministrar combustible a les comarques de Girona i el volen fer servir per portar gas a Europa”, es lamenta Isidre Soler, que l’any 2011 era regidor a l’oposició de l’Entesa per Sabadell. “Vam presentar al·legacions, però no ens van fer cap cas. Els ajuntaments, la majoria en mans del PSC i CiU, van ser submisos, van deixar fer. Quan van arribar les màquines, vam anar als boscos a denunciar-ho, però, un cop feta la destrossa, la mobilització no es va mantenir”, recorda amb resignació. Antonio Llardén, president d’Enagás –gestor de les infraestructures gasístiques a l’Estat espanyol–, va signar acords amb tots els municipis del traçat; en el cas de Sabadell, l’interlocutor va ser el regidor socialista Joan Manau, amb qui van acordar l’entrega de 106.400 euros al consistori, mitjançant un xec nominatiu. Cal recordar la militància de Llardén al PSC i el seu passat com a sotssecretari d’Obres Públiques, Transport i Medi Ambient en temps de Felipe González, una etapa durant la qual es va privatitzar Enagás. El corresponent xec de l’empresa a nom de l’Ajuntament de Castellar del Vallès va ser de 34.000 euros. I, amb la resta del traçat, igual. En el cas de Sabadell, a més, Enagás va entregar una fiança de 58.010 euros “per a garantir la correcta realització i finalització de la totalitat dels treballs de restitució i de restauració mediambiental”. Doncs bé, en data 1 d’abril de 2016 l’actual govern sabadellenc (ERC, La Crida, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell) va signar un decret de denegació del retorn de l’aval “pels incompliments en l’execució de les obres recollits a l’informe de sostenibilitat de data 27 de maig de 2014” i van acordar que el Servei de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes executés diferents actuacions amb càrrec a l’aval dipositat. Greus deficiències en la hidro-sembra, replantació morta al torrent de Can Bages, presència de plàstics i gran nombre de pins morts són alguns dels incompliments detectats pel consistori.
Pel que fa a la Generalitat, el Departament d’Empresa i Ocupació, aleshores comandat per Francesc Xavier Mena, va elaborar un document en què defensava la necessitat del projecte. L’Agència Catalana de l’Aigua també va oferir totes les facilitats als promotors. En aquella època, Copisa estava presidida per Josep Cornadó, un empresari que, posteriorment, va ser imputat en els procediments judicials de Jordi Pujol júnior, de les obres de l’estació de l’AVE a la Sagrera i del cas de presumpte finançament il·legal d’UDC a través de la Fundació Territori i Paisatge. Els tribunals investiguen la generositat de Cornadó amb les formacions que integraven l’antiga Convergència i Unió.
Castor, el precedent
Cal recordar que el Midcat és la infraestructura de transport de gas natural més gran que ha planificat Enagás després del fallit magatzem Castor. La plataforma submarina situada davant de Vinaròs i Alcanar –que havia d’acollir milions de metres cúbics de metà abans de ser propulsats fins al centre d’Europa a través del Midcat– ha quedat paralitzada definitivament. Tot i que ha provocat centenars de terratrèmols a les terres de l’Ebre i ha causat afectacions materials i psicològiques fortes a la població de la zona, les consumidores són qui pagarà, a través del rebut del gas, la indemnització milionària a l’empresa Escal UGS –participada majoritàriament per l’ACS de Florentino Pérez. Es calcula que seran prop de 3.500 milions d’euros –si hi sumem els interessos bancaris– al llarg dels pròxims anys, 1.700 dels quals ja han estat abonats des del Ministeri d’Indústria, gràcies a una clàusula en lletra petita del contracte que va rebre el vist-i-plau del ministre socialista Miguel Sebastián. El desmantellament de la planta suposaria una factura afegida de 300 milions d’euros.
Els bancs d’inversió Goldman Sachs, JP Morgan i Merril Lynch controlen la direcció de la gestora gasística
Jordi Marsal, periodista i autor del llibre Castor, la bombolla sísmica, denuncia la lentitud de les investigacions judicials que haurien de dirimir responsabilitats: “Dosifiquen i regulen el temps per uns interessos polítics i econòmics molt determinats. Caldrà veure si les autoritats judicials espanyoles posen tota la carn a la graella per accelerar la instrucció. Els experts independents pensen que s’haurien produït negligències que han portat a la socialització de les pèrdues privades i a la privatització dels recursos públics”. Ni Josep Piqué (PP) ni Joan Clos (PSC) ni José Montilla (PSC) ni Miguel Sebastián (PSOE) ni José Manuel Soria (PP) no han estat citats a declarar als jutjats, tot i que tots ells van autoritzar la tramitació d’un magatzem de gas que no comptava amb els informes geològics i sísmics necessaris.
Jubilació milionària de la generació Aznar
El consell d’administració d’Enagás –com el de la majoria d’empreses energètiques– està farcit d’exmembres dels governs de Felipe González i Mariano Rajoy, però, especialment, dels que van ser càrrecs de confiança de José Maria Aznar, amb retribucions conjuntes superiors als tres milions d’euros anuals. Antonio Llardén, l’actual president executiu de la gasística, va ser sotssecretari d’Obres Públiques, Transport i Medi Ambient del govern de Felipe González. El seu conseller delegat és Marcelino Oreja Arburúa, exparlamentari europeu del PP, fill de l’exministre d’Afers Exteriors Marcelino Oreja Aguirre –del govern Suarez– i cosí de l’exministre d’Interior Jaime Mayor Oreja –del govern Aznar. El seu avi matern va ser ministre de Franco. Entre els consellers, trobem Antonio Hernández Mancha (expresident d’Alianza Popular), Ana Palacio Vallelersundi (exministra del PP), Isabel Tocino Biscarolasaga (exministra del PP), Rosa Rodríguez Díaz (exdiputada del PP i mà dreta de José Manuel Soria al govern de les Canàries), Gonzalo Solana González (expresident del Tribunal de Defensa de la Competència durant el govern Aznar) i Luis Valero Artola (exsecretari general d’Indústria del govern Rajoy). Un dels pocs consellers sense trajectòria política és Luis García del Río, empresari de la construcció que apareix a la llista de morosos de l’Agència Tributària de l’any 2015 amb un deute d’un milió d’euros.
Article publicat al número 434 de la ‘Directa’
