La tocata de Ferrovial

Els executius Juan Elízaga i Pedro Buenaventura estan imputats pel delicte continuat de tràfic d’influències i per administració deslleial
19/10/2016

El primer comunicat de Ferrovial Agroman sobre l'escàndol del Palau de la Música es va fer públic l'agost de 2010, tretze mesos després de l'escorcoll judicial a l'edifici. El text era la resposta corporativa a un informe de l'Agència Tributària del 29 de juliol de 2010 que deia: “El gruix de les aportacions de Ferrovial al Palau de la Música no constitueixen una contribució al patrocini publicitari, sinó que tenen com a finalitat satisfer la contraprestació corresponent a l'adjudicació d'obres públiques”. Al seu comunicat, Ferrovial afirmava “desconèixer el destí” que havien pogut donar la Fundació del Palau i l'Orfeó Català “a les aportacions fetes en concepte de patrocini” i es declarava “completament aliena” al tema.

 

L'orgull de Ferrovial

Poques setmanes abans, els executius Juan Elízaga i Pedro Buenaventura havien comparegut davant la comissió del Parlament que investigava les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música. Elízaga va explicar que Ferrovial i la institució cultural mantenien relacions de patrocini des de principis dels anys noranta, que durant la darrera dècada hi havien aportat més d'11.000.000 d'euros i que la seva empresa se sentia “orgullosa” de la col·laboració mantinguda. Davant les preguntes dels diputats, el responsable de Relacions Institucionals de Ferrovial va admetre que els convenis signats eren de “caràcter general” i que, més enllà de constatar que es fessin els actes patrocinats (el concert inaugural i la temporada Palau 100), mai no van fiscalitzar l'ús dels diners donats. “Els problemes de gestió del Palau –va dir Elízaga inaugurant l'argumentari repetit per l'empresa al seu comunicat de l'agost–, Ferrovial els desconeix totalment”.
 

Les necessitats que tu ja coneixes”

Per la seva banda, Pedro Buenaventura, exdirector general, va argumentar que la desena de cartes que li havia escrit Fèlix Millet reclamant-li pagaments sota el críptic concepte “necessitats que tu ja coneixes” només demostraven retards en la transferència dels diners dels convenis acordats entre la constructora i el Palau. Uns retards que Buenaventura va considerar habituals perquè, “fins i tot quan hi ha una data clara, des del departament de comptabilitat sempre s'intenta fer el pagament més tard”. Buenaventura va negar repetidament que Millet hagués ajudat mai Ferrovial a aconseguir adjudicacions d'obra pública, però va reconèixer que, “en algun moment”, el president del Palau sí que els havia connectat amb empresaris del seu entorn i els havia facilitat l'accés a projectes d'obra privada.
 

El pes de Ferrovial

Durant els anys del boom immobiliari, la xifra de negoci de Ferrovial Agroman es va duplicar i va passar dels 7.000 milions d'euros de l'any 2004 als més de 14.000 milions de 2008. Uns resultats que situaven l'empresa controlada per la família Del Pino en la segona posició del rànquing del sector de la construcció a l'Estat espanyol, només per sota del grup ACS-Dragados.

Durant els anys del boom immobiliari, la xifra de negoci de Ferrovial Agroman es va duplicar i va passar dels 7.000 milions d’euros de 2004 als més de 14.000 de 2008

Durant aquest període, entre els negocis que Ferrovial tenia en marxa a Catalunya, destacaven la construcció de la Ciutat de la Justícia, la línia 9 del metro de Barcelona, el Centre de Convencions de Catalunya, les obres d'ampliació del Palau de la Música Catalana i diverses actuacions a l'Aeroport del Prat i el Port de Barcelona.

Juan Elízaga va comparèixer a la comissió parlamentària d’investigació de la corrupció a Catalunya

 

A banda, Ferrovial gestionava l'autopista Terrassa-Manresa i tenia contractes de jardineria, neteja viària i recollida de residus sòlids a municipis catalans com Valls, Tortosa, Tarragona, Badalona, l'Hospitalet i Lleida. El mateix grup empresarial també s'encarregava de la neteja de les oficines de Correus, del manteniment integral de diferents centres d'atenció primària de Catalunya i, dins el segment de conservació d'infraestructures, era responsable de les mesures especials de circulació, ordenació i regulació del trànsit pel Servei Català de Trànsit.
 

A l'ombra dels Del Pino

El gener de 2010, en un acte corporatiu presentat pel periodista Manuel Campo Vidal, Rafael del Pino y Calvo-Sotelo (fill del fundador de l'empresa i nebot de l'expresident del govern espanyol) assegurava que la clau de l'èxit de Ferrovial era “el seu equip humà”. Un equip del qual Buenaventura i Elízaga havien començat a formar part a mitjan anys vuitanta, quan es van incorporar a la divisió de construcció del grup empresarial.

 Pedro Buenaventura durant la seva compareixença

 

El 1999, el mateix any que Rafael del Pino y Calvo-Sotelo va ser nomenat vicepresident executiu del Grup Ferrovial, els dos executius van ser ascendits a càrrecs de responsabilitat dins l'empresa: Elízaga va ser nomenat director de Relacions Institucionals i Buenaventura, director regional de la zona nord-est de la Península. La carrera de l'enginyer de camins Buenaventura encara va rebre un altre impuls l'any 2002 quan va passar a ser el director general de Ferrovial Agroman, la filial constructora del grup. Amb motiu del seu nou càrrec, Buenaventura va passar a ocupar un seient al comitè de direcció de Ferrovial.

L'any 2006, sense que se'n fessin públics els motius, Buenaventura va deixar la gestió de l'àrea més important del Grup Ferrovial i va fitxar per la constructora Rubau, una empresa que ocupava la vint-i-cinquena posició en el rànquing del sector de la construcció a l'Estat espanyol. Per la seva banda, Elízaga continua treballant al grup i ocupant el mateix càrrec. Actualment, tant l'un com l'altre s'enfronten a les peticions de la fiscalia, que els demana penes de quatre anys i mig de presó i una multa de deu milions d'euros.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: