Tornar a la terra per una arquitectura saludable

L’ús de materials constructius industrialitzats ha generat l’aparició de malalties derivades de la convivència amb aquests materials i, també, la de nous corrents que recuperen elements d’edificació naturals com la pedra i la terra
20/10/2015

Què tenen en comú la gran muralla xinesa i l’Alhambra de Granada? Les respostes més comunes a aquesta pregunta seran l’ancestralitat dels dos monuments –les dues construccions són considerades patrimoni de la humanitat– i el fet que s’associen a dues civilitzacions que van perdurar durant centenars d’anys. Si busquem els punts en comú amb altres construccions no tan ancestrals i menys espectaculars, com les cases de cós que trobem al Maresme, les respostes deixen de ser tan evidents.

L’OMS estima que el 30% dels edificis de nova construcció de caràcter hermètic podrien tenir la Síndrome de l’Edifici Malalt
L’OMS estima que el 30% dels edificis de nova construcció de caràcter hermètic podrien tenir la Síndrome de l’Edifici Malalt / GUYE SANCHO

 

El nexe d’unió que trobem entre la Xina mil·lenària i les modestes cases de pescadors del Maresme del segle xix és la utilització de la terra com a component constructiu. Mitjançant la utilització de la terra local, l’arquitectura s’ha abastit històricament d’un material econòmic, accessible i amb una gran resistència al pas del temps. En aquest ús de la terra, no solament hi han intervingut criteris estrictament funcionals. La terra crua, així com la pedra, té la capacitat de regular la humitat i la temperatura a l’interior dels edificis. Aquest equilibri entre l’accessibilitat i l’eficiència energètica connatural a aquests materials els han fet omnipresents en les construccions fins a la segona meitat del segle xx.

Costos baixos amb preu per la salut

La substitució de la terra i la pedra per altres materials industrialitzats comença amb l’increment de la construcció –que assoleix un ritme frenètic a partir de la dècada dels 50 del segle passat– i de la necessitat d’accedir a materials constructius uniformes i disponibles en quantitats gegants. Aquest ritme d’obra augmentarà de manera exponencial any rere any fins a l’esclat de la bombolla immobiliària, l’any 2007. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, entre 1941 i 1960, es van començar a ocupar 122.243 habitatges. Només en el quinquenni 1996-2000, van ser 605.891.

La utilització de materials industrialitzats que propaguen components volàtils i la concepció hermètica dels edificis facilita el desenvolupament d’al·lèrgies

La quantitat no sempre va lligada a la qualitat i aquestes presses per construir tenen efectes sobre les persones. La utilització de materials industrialitzats comporta la propagació de components orgànics volàtils (COV). La concepció hermètica dels edificis moderns, que obliga a la ventilació i la climatització artificial del seu interior, acaba de configurar un escenari pel desenvolupament d’al·lèrgies i malalties rares. Tot i que no hi ha consens entre la comunitat científica, cada cop hi han més casos documentats on es relacionen la Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i altres malalties i al·lèrgies amb aquests COV, els camps electromagnètics que es generen en entorns amb altes concentracions d’aparells electrònics i els productes de neteja.

L’arquitectura saludable té en compte la ventilació i la transpiració dels edificis per intentar assolir una salubritat màxima / g. S.
L’arquitectura saludable té en compte la ventilació i la transpiració dels edificis per intentar assolir una salubritat màxima / G. S.

 

La SQM és una malaltia minoritària, que esdevé crònica. Malgrat ser d’origen desconegut, es relaciona amb l’exposició a diferents substàncies químiques en concentracions molt baixes, generalment afecta dones de mitjana edat i ataca diversos òrgans. Una altra malaltia relacionada estretament amb edificis de nova construcció, de tipus hermètic i amb presència de camps electromagnètics i electrostàtics és la lipoatròfia semicircular. També afecta majoritàriament les dones i es manifesta amb la desaparició localitzada de greix a les cuixes, les natges, els braços i l’abdomen.

L’existència d’aquestes malalties associades a espais de nova construcció s’anomena la Síndrome de l’Edifici Malalt. L’Organització Mundial de la Salut estima que el 30% dels edificis de nova construcció de caràcter hermètic podrien tenir la Síndrome de l’Edifici Malalt i afectar entre el 10% i el 30% de les seves habitants.

Tornant als orígens: terra i salubritat

L’Associació Terram per la Construcció Sostenible amb Terra treballa les alternatives a un model de construcció amb efectes secundaris per a les persones i el medi ambient. És una associació formada per quatre arquitectes que, fartes de les dinàmiques laborals i els criteris imperants a l’hora de dissenyar els habitatges i els espais de treball, decideixen tirar pel dret: autogestionen la seva activitat, treballen de manera cooperativa i repensen l’enginyeria de l’edificació. En Miguel Muelas, l’Antonella Manca, la Susana Osés i l’Eva Palaudàries, arquitectes que formen l’associació, defensen “l’arquitectura saludable, que apareix com a resposta davant una arquitectura viciada pels interessos econòmics i contaminada per materials nocius”, segons ens expliquen Palaudàries i Osés.

Un dels objectius de l’arquitectura saludable és controlar, a través d’un bon disseny de les instal·lacions elèctriques, les radiacions produïdes pels camps electromagnètics

Aquesta manera d’enfocar l’enginyeria de l’edificació prioritza el confort per sobre dels criteris purament estètics. A més, busca que els materials utilitzats no afectin la salut de les persones i tinguin un lligam amb el territori on es construeix o es reforma l’edifici. Aquests materials han de complir uns requisits. Per començar, han de permetre la transpiració de l’edifici: “Descartem els materials de porus tancat, ja que generen condensacions d’humitat. Els materials de porus tancat no permeten la migració del vapor d’aigua des de l’interior de l’edifici cap a l’exterior”, afirmen des de l’associació. Aquesta condició és indispensable per poder regular una humitat relativa del 50% de manera natural i durant totes les estacions de l’any. Aquest grau d’humitat genera sensació de benestar a l’interior de les edificacions i evita la influència de camps electrostàtics i la sensació de sequedat.

  L’arquitectura saludable té en compte la ventilació i la transpiració dels edificis per intentar assolir una salubritat màxima / g. S.
/G.S.

 

Un dels altres objectius que intenta assolir l’arquitectura saludable és controlar, a través d’un bon disseny de les instal·lacions elèctriques, les radiacions produïdes pels camps electromagnètics. També trobem la ventilació natural com a element bàsic per evitar la insalubritat. Per contra, als edificis moderns pensats en clau hermètica, el clima que es gaudeix a l’interior s’ha de generar de manera totalment forçada. Si bé és cert que amb la ventilació mecanitzada es pot establir una temperatura, una humitat i una certa renovació de l’aire constant, això es fa sobre la base d’una despesa energètica molt gran i no sempre es garanteix l’evacuació total de l’aire viciat de l’interior.

La reintroducció de materials naturals en la construcció està plena d’entrebancs. Per començar, hi ha la dificultat de trobar paletes que sàpiguen treballar amb ells

Malgrat els avantatges que ofereixen els materials totalment naturals, la seva reintroducció a la construcció està plena d’entrebancs. Per començar, hi ha la dificultat de trobar paletes i altres professionals de la construcció que sàpiguen treballar amb ells. “Hi ha resistència a utilitzar la terra crua com a material constructiu. S’ha perdut una tradició ancestral”, afirma Palaudàries. Aquesta mancança per trobar mà d’obra especialitzada, la supleixen controlant i participant en tot el procés de construcció o remodelació d’un edifici, des de la fase de projecte fins a l’execució. Sovint, elles mateixes fan de manobres per assegurar que no s’afegeixen materials no naturals durant el procés constructiu. Per altra banda, s’han de fer proves per verificar la resistència que pot aportar la terra crua i per comprovar que no contingui elements contaminants. Això endarrereix el ritme de l’execució de les feines en un món on la velocitat preval per davant d’altres paràmetres.

Tot i així, des de Terram apunten cap on s’ha d’anar per poder generalitzar la terra crua a les llars i en tota mena de construccions: “Cal un canvi de mentalitat per prioritzar aquest material. Cal estudiar més a fons la composició de la terra de cada lloc i fomentar indústries locals que treballin amb la terra crua de cada territori”, afirmen Osés i Palaudàries. Les edificacions fetes seguint els principis de la bioconstrucció representen un percentatge molt petit sobre el total de les obres que es fan actualment. Dins d’aquest enfocament constructiu, l’ús de terra crua representa una quantitat encara més petita. Malgrat tot, les noves formes de construir, sovint relacionades amb tradicions mil·lenàries, es mostren com una alternativa atractiva per a una societat que ja pateix les conseqüències de prioritzar la rendibilitat econòmica per sobre del medi ambient i la salut.

 

*Article publicat al núm. 394 de la Directa

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: