“El tràfic de persones no s’eradica perquè jutges i policies en fan negoci”

Amelia Tiganus, activista feminista, supervivent del tràfic sexual
06/09/2017

Tenia tretze anys quan tres homes la van violar. “Ho he esborrat de la memòria perquè va ser terrible.” A partir d’aquell moment, Amelia Tiganus va quedar a mercè d’una xarxa de proxenetes que, aprofitant-se de la seva vulnerabilitat, la van convèncer perquè deixés Romania i es prostituís a l’Estat espanyol. La van vendre per 300 euros a un proxeneta espanyol i, l’any 2002, amb només divuit anys, va ser introduïda en el sistema prostitucional, un infern del qual va trigar cinc anys a sortir. Va ser llavors quan es va instal·lar al País Basc, on gràcies al seu company i amistats de confiança ha superat el sentiment de vergonya que arrossegava. Avui, amb 33 anys, destina el seu temps a denunciar el flagell del tràfic de persones, que segons la Fundació Surt es nodreix de dones vulnerables provinents de les regions més empobrides del planeta. Des de Feminicidio.net, Tiganus imparteix tallers de prevenció del tràfic a adolescents de catorze a setze anys i, alhora, promou un canvi de legislació destinat a perseguir l’explotació sexual.

/ Victor Serri


Amb disset anys, vas ser captada per una xarxa de tràfic de persones i, amb divuit, vas arribar a l’Estat espanyol, on vas ser explotada sexualment en més de 40 prostíbuls. Què recordes d’aquella etapa?

La vaig passar ignorant que era víctima de tràfic. Desconeixia que és il·legal i vulnera els drets humans, tal com dictamina la Convenció de Palerm. La resignació feia que la consentís, fins a l’extrem d’agrair als proxenetes que m’haguessin salvat de la misèria. Els veia com els meus protectors.


Amb la resta de noies, no us qüestionàveu l’explotació?

No en teníem consciència, a part que els proxenetes i els clients ens reforçaven el rol dient-nos que érem transgressores, apoderades... i que no fèiem mal a ningú. Repeteixo: crèiem que el nostre deure era aconseguir diners en el mínim temps possible i que teníem el privilegi de treballar en un estat més ric que Romania.


Per què la majoria de prostitució europea prové de Romania?

Allà, a les noies se’ns educa per servir els homes. Si, a això, hi afegim que és un país immers en el capitalisme, no hauria d’estranyar que esdevinguem una mercaderia amb finalitats econòmiques i lucratives. És molt trist perquè, si ho denuncies, et diuen que no existeix, quan les famílies romaneses admeten que se’ns exploti a canvi de diners. En són còmplices.


Quan vas aconseguir escapar d’aquest món?

Ho vaig intentar tres vegades, però la societat espanyola no està preparada per acollir persones víctimes del tràfic. Un dia, però, vaig poder sortir-ne. Va ser quan vaig comprendre que no guanyava prou diners, no pas perquè estigués sotmesa... D’això, vaig adonar-me’n després, moment en què vaig analitzar aquesta fàbrica de putes en què el capitalisme i el colonialisme juguen un paper tan determinant. I és que la majoria de noies explotades provenen de països empobrits, sobretot de l’Àfrica negra.


Et vas implicar en la denúncia pública per aquesta raó?

"Cal una llei integral que repari el dany causat i faciliti teràpia i accés al món laboral a les noies"

Necessitava trobar respostes i sanar-me, perquè els efectes del tràfic són similars als que provoca la violència de gènere. Et desestabilitza i té un impacte enorme en la salut física i mental, ja que cap dona no aguanta que quinze homes la penetrin cada dia. Ens subministraven alcohol i cocaïna per suportar-ho. Arran de formar-me en teoria feminista i psicologia i de rodejar-me d’un ambient igualitari, vaig superar l’estigma, el dolor i la vergonya d’haver suportat tanta humiliació.


L’Estat espanyol és el tercer consumidor de sexe del món. A què ho atribueixes?

L’herència franquista del macho ibérico pesa molt. I, aprofitant aquest patró, els operadors ofereixen tours per prostíbuls mentre els mitjans publiquen anuncis de dones explotades per proxenetes. Això incentiva els joves a consumir prostitució i a entrenar-se en la violència sexual. Ho veig quan vaig a les escoles i a la universitat a fer xerrades.


Si el tràfic existeix, per què no s’actua per eradicar-lo?

Perquè fiscals, jutges i policies hi fan negoci. Igual que l’Estat, que inclou els diners que n’extreu en el càlcul del PIB. El 2014, el mateix Jorge Fernández Díaz, exministre espanyol de l’Interior, va admetre que proporciona cinc milions d’euros diaris a les arques públiques. Els prostíbuls no es tanquen per aquest motiu.


Com es pot acabar amb aquest fenomen, doncs?

Cal una llei integral que repari el dany causat i faciliti formació i teràpia a les noies i la possibilitat d’accedir al món laboral. Després, complir amb els convenis destinats a disminuir la demanda i evitar els anuncis que aprofundeixen en la cosificació i la degradació de les dones. I, finalment, treballar perquè els homes visquin la sexualitat d’una altra manera.


En quin sentit?

La sexualitat ha d’anar lligada a l’afecte i el desig, però per les dues parts. Un fet que requereix molta pedagogia a les escoles, policia formada en perspectiva de gènere i que els mitjans informin des de l’òptica dels drets humans. Perquè el tràfic no és un problema fronterer entre països. Això és mentida. Suposa un camp de concentració on es practica la tortura i el feminicidi.


Article publicat al número 437 de la 'Directa'
 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: