Internacional

Tragèdia sota sospita de crim d'estat a Guatemala

El 8 de març, almenys 42 xiquetes van perdre la vida a l'Hogar Seguro Virgen de la Asunción, casa d'acollida que pertany a l'Estat guatemalenc. El fet es va produir després d'un motí contra les condicions al centre que, en dos anys ha rebut 28 denúncies
Des del dimecres 8 de març, cada dia hi ha concentracions a les places de les principals ciutats del país. També es va organitzar una marxa de protesta des del Congrés cap al Palau Nacional, que va aglutinar 10.000 persones
Luis Eduardo Ixen
20/03/2017

L'Hogar Seguro Virgen de la Asunción és un dels centres que l'Estat guatemalenc té repartits pel territori per a l'acollida de menors i adolescents que han tingut problemes amb les seues famílies o amb la justícia del país i no tenen llar. A Guatemala, moltes organitzacions privades gestionen centres d'acollida, però els de l'Estat reben gran part de les crítiques. "Les llars del govern són les pitjors, els infants i adolescents acollits no reben l'atenció necessària i, a més, sempre hi ha denúncies de maltractaments. No compten amb protocols d'actuació i no tenen plans de desenvolupament integral, quelcom que hauria de ser indispensable en un centre on es reuneixen persones amb molts problemes psicològics", apunta Lavy Suyuc, treballadora de l'organització Coincidir de Guatemala.

El passat 7 de març, les joves del centre del municipi de San José Pinula van decidir eixir del centre i amotinar-se, per cridar l'atenció i fer visible la situació que vivien; volien alertar del que s'assemblava més a una presó que a una llar d'acollida. Entre agost del 2014 i 2016, la llar va rebre més de 28 denúncies, on es relatava que el personal treballador –que no comptaven amb la formació necessària per a dedicar-se a l'àmbit de la protecció de menors–, obligaven joves i infants a mantenir relacions sexuals i vestir provocativament, i també que eren vexades davant de les seves companyes.

Una de les supervivents explica, en declaracions a la revista Nómada de Guatemala, que es van amotinar i van cridar "violeu-nos ací davant de tots", perquè no suportaven més la situació diària. Van fugir a un bosc que ha servit d'amagatall per a més de cent adolescents que han fugit en l'últim any, i la policia les va perseguir i disparar. "A mi em van agafar i em van pegar, després em van apuntar amb una pistola al cap i em van dir que, si no em tranquil·litzava, em matarien", assegura l'adolescent. Quan les havien capturat, van portar-les al centre i les van continuar apallissant, segons expliquen les dues joves testimonis dels fets.

Seguint amb aquest relat, després de separar les xiques dels xics, a elles les van tancar en clau a un saló de quatre per quatre metres, sense deixar-les eixir en tota la nit, ni tan sols a fer les seues necessitats. "El protocol de la majoria de llars per a infants i adolescents estableix que, quan hi ha una fuga, cal portar els afectats amb el psicòleg del centre i tractar-los amb major atenció, a més de tenir sempre les portes de les habitacions obertes", assegura Lavy Suyuc. Però, contràriament, "l'Hogar Seguro no té protocol", afegeix. El president del govern, havia estat informat del motí, i va justificar que les separaren per la seua seguretat.

Després de separar les xiques dels xics, a elles les van tancar en clau a un saló de quatre per quatre metres, sense deixar-les eixir en tota la nit, ni tan sols a fer les seues necessitats

Segons testimonis d'algunes supervivents, al matí, una de les joves va decidir calar foc a un matalàs, per continuar la protesta i aconseguir eixir de la sala. El foc es va estendre i les xiques van començar a cridar perquè obriren la porta. Això no obstant, la resposta de la policia va ser "que es podriren". "Ens van dir que, si havíem sigut tan valentes d'amotinar-nos el dia anterior, que fórem valentes per suportar el foc", apunta una supervivent. Les companyes que estaven a fora van sentir els crits i les van intentar ajudar, però la policia no els va deixar, de manera que, quan van obrir la porta, moltes de les adolescents ja estaven mortes.


Fugides constants

Durant el mes de juliol del 2016, 40 adolescents, la majoria dones, van fugir del centre. Açò, sumat a les declaracions d'un menor a finals d'any sobre els maltractaments físics i psicològics, i el fet que el centre es trobara en revisió per veure si havia de continuar obert, va fer saltar l'alarma entre part de la població i alguns mitjans de comunicació van començar a tractar el tema, tot i que no podien accedir a l'Hogar. Malgrat tot, només una persona ha estat encausada per violència sexual, un home contractat per a fer reparacions que va violar una xiqueta amb diversitat funcional; i el centre va continuar obert.

Més de 800 joves, infants i fins i tot nadons vivien al centre, tot i que la llar té una capacitat per a 500 / Luis Eduardo Ixen


L'Estat no va fer res al respecte, i fou la Procuradoria de Drets Humans la que va fer seguiment del cas, i va concloure que el centre no reunia les condicions per acollir xiquetes i adolescents. En el moment de la investigació, més de 800 joves, infants i fins i tot nadons hi vivien, tot i que la llar té una capacitat per a 500, d'acord amb les dades oficials de la Secretaria de Benestar Social de la Presidència, de qui depèn directament l'Hogar Seguro. La superpoblació és similar a la resta de centres estatals, si bé aquest és el més gran del país. Cal apuntar que les dades del nombre de persones no són exactes perquè el centre no compta amb un registre d'entrades i eixides, un fet que facilita no haver demostrat quantes xiquetes han pogut desaparèixer per xarxes de tracta.


Mobilització de la societat civil

La versió oficial dels fets del 7 de març apunta que la clau de la sala s'havia perdut i que no trobaven el policia que la tenia. Això no obstant, el context en que es va produir l'incendi ha fet inevitable que es posi damunt la taula la hipòtesi del feminicidi i el mateix procurador de Drets Humans ha apuntat al crim dut a terme amb el consentiment de l'Estat. El president de Guatemala, Jimmy Morales, en comptes d'assistir al centre un cop coneguda la tragèdia, es va limitar a protagonitzar una conferència de premsa des del Palau Nacional més de 24 hores després dels fets, tot argumentant que estava "atenent afers urgents de la nació". En la conferència no va acceptar preguntes de la premsa i no va assumir cap responsabilitat política, tot i que, posteriorment,  tres dels màxims responsables del centre han estat empresonats i s'han destituït els alts funcionaris de la Secretaria de Benestar Social. Morales va insistir en el fet que la infància i l'adolescència són un col·lectiu vulnerat des de fa anys i un problema que s'arrossega des de fa dècades, va enviar el condol a les famílies i va decretar tres dies de dol.

Això no obstant, a la ciutadania i les organitzacions de la societat civil els sembla insuficient i no estan d'acord amb les explicacions del govern. Des del dimecres 8 de març, cada dia hi ha concentracions a les places de les principals ciutats del país. També es va organitzar una marxa de protesta des del Congrés cap al Palau Nacional, que va aglutinar 10.000 persones, segons la premsa de Guatemala. Des d'aleshores, s'han popularitzat etiquetes com #YoNoTengoPresidente, que ja s'havia utilitzat en anteriors protestes, o #FueElEstado, així com el següents lemes: "Queremos Justicia, no queremos luto", "Este cuerpo es mío, no se quema, no se viola, no se mata" o "Fuera ya".

A Guatemala s'han popularitzat etiquetes com #YoNoTengoPresidente, que ja s'havia utilitzat en anteriors protestes, o #FueElEstado, així com lemes com ara "queremos Justicia, no queremos luto"

El trasllat de les menors a altres espais o la instrucció al Ministeri de Finances per començar una suposada reforma completa i crear tretze llars estatals noves per a menors sota la tutela de l'Estat, arriben tard. "Demanem justícia, uns serveis socials dignes, un control del qual ocorre als centres per part de l'Estat, i que els i les adolescents afectades per aquest cas puguen rebre un seguiment com cal a partir d'ara. És necessari modificar les lleis perquè els infants estiguen més protegits", assegura Suyuc. Guatemala compta amb una llei que estableix la necessitat que l'Estat investigue tots els casos de xiques menors de 14 anys embarassades, ja que constitueix un delicte penal. El menyspreu absolut per la protecció de dones en aquesta situació que hi havia dins del centre Hogar Seguro és un agreujant que també cal posar sobre la taula.

Malgrat tot, la pressió dels mitjans de comunicació, controlats per empreses al servei dels interessos de l'Estat, han aconseguit també dividir la ciutadania, que culpa en gran part ales famílies per no fer-se responsable de les menors. Però la realitat és que moltes famílies no sabien ni tan sols que els seus fills i filles estaven al centre. Moltes de les menors que hi vivien havien desaparegut un dia de casa i quan les trobaven i les tancaven al centre, ningú ho notificava a les famílies. Tampoc si fugien o anaven a un altre lloc. Un exemple clarificador és que a una família li han entregat un certificat de defunció de la seua filla amb un cos que no correspon al seu, i posteriorment s'han assabentat que la seua filla es troba als Estats Units. A més, el centre era molt restrictiu amb les visites, perquè no poguera saber-se a l'exterior el que estava succeint a l'interior.

El fet que els xiquets i xiquetes d'aquesta llar pertanyen a la classe baixa oprimida accentua encara més la indiferència cap a uns fets que el Procurador de Drets Humans, Jorge de León Duque, posa en dubte si constitueixen un crim d'Estat: "les institucions estatals han tingut una responsabilitat ineludible en la tragèdia", va apuntar en les seues declaracions.

Els missatges de "fue el estado" s'han tornat habituals en els carrers i places de les principals ciutats del país / Luis Eduardo Ixen


Més enllà dels últims fets, l'Hogar Seguro Virgen de la Asunción ja havia estat assenyalat com un centre de violació dels drets humans dels infants i adolescents i on s'hi detectava una violència sexual constant, i la ciutadania reclama que es faça alguna cosa al respecte urgentment. Al centre ingressaven xiquets i xiquetes d'entre 0 i 18 anys que havien sigut maltractades, explotades i violades, així com persones que havien tingut conflictes amb la llei i no tenien un lloc on anar després de complir condemna. També hi havia persones amb diversitat funcional que, segons la llei, haurien de trobar-se en centres específics, així com dones embarassades –moltes de les quals s'hi quedaven una vegada dins del centre, en molts casos fruit de les violacions constants. La situació es veu agreujada perquè pressupost és molt baix pel volum de les persones i les seues necessitats.


L'índex més gran de desigualtat de gènere d'Amèrica Llatina

Entre tot l'enrenou que s'ha generat, crida l'atenció que, des de les institucions, no s'ha posat l'accent en la qüestió de gènere. Si bé és cert que els infants a Guatemala són un col·lectiu molt vulnerable, com també ho són els joves, es pot ressaltar que totes les persones que han mort, en aquest cas, han estat dones i que són elles les que pateixen els abusos més greus dins del centre i també fora.

Guatemala ocupa el lloc 119 en l'Índex de Desigualtat de Gènere de l'ONU i és el país del continent americà amb major desigualtat. Si sumem l'ètnia, la localització geogràfica i l'estrat socioeconòmic, altres dels factors principals de discriminació al país, les dones indígenes, d'àmbits rurals i pobres són les que més pateixen la desigualtat. La majoria de les dones dels centres d'acollida reuneixen com a mínim dues d'aquestes condicions. A més, l'elevat índex de violència sexual que hi ha al país és una de les causes per la qual molts infants neixen sense recursos. La majoria es veuen obligades a abandonar el sistema escolar prompte, en gran part perquè estan embarassades, sovint d'homes del seu entorn familiar o proper, una de les principals causes de la reproducció del cercle de pobresa.

​Guatemala ocupa el lloc 119 en l'Índex de Desigualtat de Gènere i és el país del continent americà amb major desigualtat i es dones indígenes, d'àmbits rurals i pobres són les que més la pateixen 

Alhora, Guatemala és un dels països amb la taxa més gran de mortalitat materna i la important presència de l'Església en la vida de les dones contribueix a mantenir aquesta situació, tot afavorint que les dones suporten les agressions en silenci o criminalitzant l'avortament.
Pel que fa a la infància, Guatemala té una puntuació de 6,33 sobre 10 en l'Índex de Compliment dels Drets dels Xiquets. La població entre els 0 i els 14 anys representa un 37% del total i la mortalitat en menors de 5 anys és del 32%. Alguns dels principals problemes que els afecten són la pobresa, la manca d'accés als serveis de salut, el treball infantil, al qual s'hi veuen forçat més del 20% dels infants, així com tràfic i explotació infantil. A més, més del 35% de les xiquetes guatemalenques es veuen forçades a contraure matrimoni abans dels 18 anys i sovint han de carregar amb embarassos no desitjats durant l'adolescència.

Davant la magnitud del feminicidi col·lectiu que s'ha dut a terme 'Hogar Seguro Virgen de la Asunción de Guatemala, els mitjans de comunicació i les institucions internacionals se n'han fet ressò, tot i que l'impacte ha estat limitat. L'ONU ha demanat la creació d'un comitè de crisi, i hi ha vàries xiquetes cremades que estan sent ateses a un hospital especialitzat dels Estats Units. En l'àmbit intern, però, una vegada més, haurà de ser la ciutadania i les organitzacions de la societat civil les qui, amb la seua lluita constant, posen sobre la taula els problemes de gènere i desigualtat que pateixen que, sumats a l'espoli de recursos i l'explotació mediambiental el converteixen en un dels territoris més vulnerables d'Amèrica Llatina.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: