"Les treballadores no som les culpables"

La plantilla lluita per la reobertura de Radiotelevisió Valenciana, una de les promeses electorals de l’actual govern tripartit (PSPV, Compromís i Podem) de la Generalitat

El deute de 1.300 milions d’euros creat per tot aquest balafiament era insostenible. Just després que la justícia declarara nul el primer ERO i obligara a readmetre les 1.200 treballadores acomiadades, l’expresident de la Generalitat condemnava a mort l’empresa. Arran del tancament, moltes treballadores es van organitzar en diversos projectes per intentar suplir la manca informativa i desprestigiar qui consideraven el culpable. D’una banda, un grup de treballadores, conegut amb el nom de Jupetins rojos, es dedicaria a perseguir i assenyalar Alberto Fabra –rebatejat com El Moniato– per tots els actes públics de la seua agenda. D’altra banda, naixeria Mildenou, la primera plataforma creada per les extreballadores després del primer ERO. Aquest projecte il·lusionador tenia l’objectiu de servir perquè les treballadores es comunicaren i demostraren la seua professionalitat. RTVV disposava d’uns recursos humans amb prou nivell per poder haver creat una altra radiotelevisió. En canvi, les direccions no acompanyaven. Jorge Carretero, exproductor de l’ens, recorda les paraules que li va dir un executiu de la casa el dia del tancament: “Quina llàstima, Jorge, que cap dels directors del mitjà s’haja cregut aquest projecte, el far de la indústria audiovisual valenciana”. Així, els corredors encara amaguen les pèssimes relacions laborals. Sanz va introduir el mecanisme de l’assetjament psicològic o mobbing, que va ser vertebrat pels dos sindicats grocs, l’USO i el CSI-F. Aquestes condicions internes han deixat malparada la moral de moltes treballadores. Mentre els clans familiars copaven les primeres posicions, aquelles que es mostraven crítiques passaven a desenvolupar tasques inferiors, rebre càstigs o ser acomiadades.

Les professionals s’han mobilitzat repetidament contra el tancament de la radiotelevisió pública / PAULA DURAN
Les professionals s’han mobilitzat repetidament contra el tancament de la radiotelevisió pública / PAULA DURAN

 

Per amagar les veus dissidents dins de Canal 9, es va crear un segon canal: Punt 2, on van relegar moltes professionals que s’havien mostrat crítiques amb la direcció o amb qualsevol altre superior. Per contra, a Canal 9, hi van entrar moltes treballadores amb una predisposició clarament partidista. Tanmateix, algunes de les veus més formades i crítiques de la casa passarien a un segon pla televisiu, quasi sense audiència per la poca publicitat que donava el canal principal als programes de Punt 2. A Ràdio 9, s’intentava fer una cosa similar desplaçant el sector crític de la plantilla a programes que s’emetien a altes hores de la matinada o amb poca audiència. El seu esforç i producció eren menyspreats, malgrat que la majoria de la programació oferia temàtiques i continguts sobre el País Valencià, produïts a RTVV i íntegrament en valencià, tal com exigia l’estatut.

La situació d’estrès creada per aquest tracte laboral ha fet patir moltes treballadores i ha causat malalties cròniques, depressions, separacions, atacs de cor, vessaments cerebrals i, fins i tot, la mort. Tot i així, mai no s’ha fet cap estudi sobre les conseqüències que van provocar ambdós ERO sobre la salut de les treballadores. Les professionals i el teixit industrial de l’audiovisual valencià estan fets pols. Amb el tancament de RTVV, no solament acomiadaven 1.600 persones, sinó que condemnaven la resta del sector a desaparéixer de manera progressiva. Més de 4.000 persones perdrien la seua feina de manera col·lateral al tancament de l’ens, un sinistre total per a les treballadores de l’audiovisual valencià.

Els desavenços de la reobertura

Després de la descomposició de totes les parts de RTVV, les úniques que han quedat sota la pols de les restes han sigut les treballadores. Quan el primer ERO va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de València, Alberto Fabra va detonar el botó per fer un segon ERO i tancar definitivament l’empresa, tot i que no va rebre el suport de moltes persones del seu mateix partit. El tancament de RTVV es va sotmetre a una votació prèvia entre els sindicats i les treballadores, 400 de les quals –entre la CGT i les no-afiliades– van votar en contra i no van signar l’acord. Després d’aquesta decisió, es va interposar una demanda a l’Audiència Nacional espanyola perquè també es declarara nul el segon ERO, que actualment està admesa a tràmit. Si es dictaminara a favor, la sentència obligaria a anul·lar-lo i a tornar a readmetre totes les treballadores de la casa.

 

L’últim comité d’empresa de RTVV, malgrat no existir legalment, ha mantingut la seua activitat de manera altruista i ha creat un full de ruta per reactivar l’ens. El pla gira al voltant de tres aspectes fonamentals: fer justícia social per resoldre el conflicte laboral, escollir uns criteris coherents per reactivar l’empresa amb antigues i noves professionals i assegurar que els continguts siguen legítims. Els passos que caldria seguir són, en primer lloc, anul·lar l’últim ERO i tornar a introduir la totalitat de la plantilla, pagar els sous que es deuen i fer un tercer ERO que equilibre la plantilla en unes 800 treballadores. Tot això, sota uns criteris justos com ara l’oposició i l’antiguitat, entre antigues i noves candidates. La demanda de la CGT i aquest full de ruta han fet que moltes de les professionals continuïn parlant de reobrir RTVV. El comité va presentar a l’exconseller José Císcar el que costaria fer-ho aquell moment: dotze euros per habitant, a canvi d’una ràdio i una televisió públiques i autonòmiques.

L’últim comité d’empresa de RTVV, malgrat no existir legalment, ha seguit actiu i ha creat un full de ruta per reactivar l’ens

Ara per ara, el tripartit que governa el País Valencià haurà de complir amb aquesta part del seu programa electoral i, per descomptat, amb totes les extreballadores, amb les quals va col·laborar per trobar una solució a l’última barbaritat del PP. “La reconstrucció de RTVV reclama esforç, paciència i perseverança”, com afirma Manolo Camarasa, membre del comité d’empresa: “Volem una televisió i uns mitjans públics tot defensant les treballadores, aquest és el nostre doble objectiu. […] Estalviaríem moltes demandes, no només la nostra de CGT, sinó també les individuals que podien presentar les treballadores”. Per primera vegada, el 17 de juliol passat, el comité va entrar al Palau de la Generalitat, on l’esperaven Ximo Puig, president de la institució, i Enric Morera, president de les Corts, per fer una primera reunió oficial. Aquesta donava pas a un ferm compromís de negociar la reobertura per part del Consell.

Per la seua part, el Consell va aprovar la creació d’un Alt Comissionat Consultiu de Radiodifusió, Televisió i Altres Mitjans de Comunicació (ACC-RTV) per analitzar la situació i engegar RTVV de nou, el més prompte possible. L’actual secretari autonòmic de comunicació del Consell, José María Vidal Beltrán, va ser nomenat president d’aquest organisme per negociar amb el comité d’empresa. Durant la primera trobada, Vidal va esborrar el punt que al·ludia a la justícia social. Aquesta decisió té el seu origen en un suggeriment de la Generalitat fet a proposta de la Unió de Periodistes Valencians, tot i que aquest sector representa només el 10 % de la plantilla. Per tant, les comunicacions entre el nou Consell de la Generalitat i les extreballadores no han arribat a bon port, ja que aquestes, encara representades pel comité, no accepten que les negociacions no contemplen el conflicte laboral.

 

-------------------------------------------------

“RTVV, la volem nostra”

Durant el govern popular, es van aconseguir amagar fets tan greus com que Canal 9 va haver de pagar quasi set milions d’euros per cobrir la visita del papa Benet XVI. Una part d’aquesta xifra s’inclou dins de les operacions de la trama Gürtel, en què tres d’eixos milions van anar a parar a les butxaques de quatre persones de l’entorn del PP, entre elles, Álvaro Pérez, El Bigotes, amic de l’ànima de Francisco Camps. Per contra, abans d’aquesta visita, es van fer tots els possibles per silenciar les familiars de les víctimes d’un dels accidents més terribles de la història del metro a l’Estat espanyol: l’accident del 3 juliol de 2006 al metro de València, amb 43 persones mortes i 47 ferides. El govern, gràcies a RTVV, aconseguia amagar, de nou, totes les seues vergonyes. No va ser fins al dia del tancament que la representant de l’associació de víctimes (AVM3J), Beatriz Garrote, va poder entrar al plató de la televisió pública per explicar el que havia passat set anys enrere.

Tancar RTVV va ser la gota que va fer vessar el got. D’aquesta manera, el règim del PP va sentenciar la seua mort al País Valencià. L’ens va passar de ser el seu espill a ser el reflex dels budells del PP i el seu modus operandi: la corrupció institucional organitzada i l’espoli social, econòmic i cultural. Tot això es va construir sobre el desconeixement d’un poble silenciat, adormit i enganyat. De fet, moltes persones van defensar el tancament del seu propi mitjà d’informació públic fent servir el discurs d’Alberto Fabra, un president que ningú no va votar i que ni tan sols sap parlar valencià. Un paradigma extravagant que sembla haver acabat amb l’arribada del nou govern.

En aquest sentit, fa poc, les Corts Valencianes van aprovar una proposta de llei (amb l’abstenció dels vots de PP i Ciutadans) per revocar la que va crear el PP per poder tancar l’empresa pública. Així mateix, per al 2016, els pressupostos de la Generalitat destinaran una partida de prop de 30 milions d’euros per reobrir RTVV i 26 per extingir les antigues societats. Al mateix temps, sembla que s’està gestant un nou model de radiotelevisió pública al si de les universitats valencianes. No obstant això, María José Armada, extècnica de so i fundadora dels Jupetins rojos, expressa la tensió que viuen les extreballadores amb les decisions actuals del tripartit: “Aquestes persones ens van prometre que reobririen RTVV i ara ens diuen que és molt complicat. No tot és tan complicat, es pot solucionar. I se’ls ha lliurat un full de ruta”. Dependrà de les noves decisions que prenga el govern actual, doncs, que es torne a repetir la història o que totes les parts obtinguen un bon desenllaç.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: