Política

Tres dècades amb un far llibertari al Raval barceloní

Arrelat al petit racó del barri del Raval de Barcelona, on es va fundar, El Lokal celebra tres dècades com a espai rebel, inconformista i de trobada per a l'agitació social i el suport a les lluites
Juanito Piquete deia que El Lokal representava el "punt rebel, inconformista i lluitador per a totes les que no hem acceptat mai les normes i lleis que han volgut i volen fer de Barcelona una marca comercial, un parador turístic"
Montse Giralt
22/05/2017

"La xarxa de locals del barri Xino, entre ells la pizzeria Rivolta, va servir perquè joves llibertàries crescudes entre prostitutes, macarres, barres americanes, migrants, comerciants, sirleres, traficants i les habituals delinqüents del barri, en els foscos i humits carrers, forgés el nostre caràcter. Allà vam aprendre a reconèixer-nos i ser tan fortes com elles". Ho escrivia Gorka, membre del projecte, en el llibre autoeditat d'autoria col·lectiva publicat amb motiu dels 25 anys del Lokal. En el mateix recull, Juanito Piquete deia que El Lokal representava el "punt rebel, inconformista i lluitador per a totes les que no hem acceptat mai les normes i lleis que han volgut i volen fer de Barcelona una marca comercial, un parador turístic". Diuen les que han conegut i viscut El Lokal, que el petit reducte del carrer de la Cera era un far per als moviments socials de la dècada dels noranta de la ciutat, un centre de constant agitació social i política; espai de formació, debat, organització de mogudes i node de coordinació de lluites veïnals, locals o internacionalistes. Sempre disposats, sempre al peu del canó.

Diuen les que han conegut i viscut El Lokal, que el petit reducte del carrer de la Cera era un far per als moviments socials de la dècada dels noranta de la ciutat

El diumenge vinent celebren el seu aniversari a l'Àgora Juan Andrés Benítez -espai recuperat al Raval en memòria del veí assassinat pels Mossos d'Esquadra el 2013-, amb un debat que reunirà algunes de les lluites llibertàries i autònomes actuals.

 Aquesta mateixa setmana, i per segon any, han rebutjat la medalla que l'Ajutnament volia atorgar al projecte amb motiu del seu trentè aniversari, en reconeixement per la seva tasca al barri durant aquests anys. Tot i el pas dels anys, l'esperit frenètic i entranyable de El Lokal continua ben viu. Mentre xerrem, fins a sis persones diferents pugen les escales per retornar un megàfon de la mani del matí, sol·licitar l'espai de l'Agora per a l'homenatge a la guerrillera Joaquina Dorado o per a deixar unes mostres de Flor de llibertat, refresc detox natural d'auto producció. "Cada dia podria escriure un relat del que passa aquí. Hi ha una part molt bonica en aquests trenta anys, però també angoixant, un estrès i una pressió emocional que no és normal ni fàcil de gestionar". Ho expliquen Iñaki i Marta, integrants del projecte, que ens parlen del pas dels anys, de la línia de continuïtat de les lluites en el temps i del fil que els vincula al passat i els projecta cap al futur. I ho fem a l'altell d'aquest històric centre social, espai de referència llibertària al barri Xino i la ciutat, atapeït de cartells punks i zapatistes, fanzines, discos i llibres, que destil·la rebel·lia només creuar la porta.


 

Del Foquet de Neu a l'Ajuntament

La primera acció dels qui després esdevindrien membres del col·lectiu de El Lokal es produí el juny de l'any 1987, dies abans de les eleccions municipals a Barcelona. Van impulsar la campanya Copito de Nieve al Ayuntamiento, manifestació, amb les Rambles incloses, amb un dibuix del Floquet convertit en un King Kong lluitant contra la policia. "Era la clàssica crítica per a l'abstenció, irreverent i punk, en un moment en què la zona del Xino i plaça Reial era territori contracultural, hi havia el moviment antiOTAN i cridàvem allò de "Tanques sí, pero de cerveza", recorda Iñaki.

La primera acció dels qui després esdevindrien membres del col·lectiu de El Lokal es produí el juny de l'any 1987 / Montse Giralt

 

Desprès va arribar un tímid moviment contra la Barcelona Olímpica, "que contrastava amb un optimisme global i desfermat que es respirava a la ciutat". Pocs records concrets d'aquella època, però en destaquen el naixement de Virus Editorial, les protestes contra la repressió a les independentistes catalanes i el suport a la Intifada del Besós, desfermada per la brutalitat policial arran de les protestes contra la transformació urbanística als barris del litoral.
 Les coses han anat canviant amb l'arribada de la nova política i la generació d'activistes a les institucions, totes velles conegudes dels moviments altermundistes de finals dels anys 90, on van participar activament. "La relació amb l'Ajuntament ha estat per a coses puntuals, que considerem coherents amb el que pensem i defensem, com temes d'habitatge. Però la relació no és fàcil, sobretot en temes que afecten directament el barri, com és la persecució policial als manters per part de la Guàrdia Urbana".


 

El col·lectiu de solidaritat amb la Revolució Zapatista



L'alçament zapatista, l'1 de gener de 1994, va suposar un esclat mundial i un mirall per als moviments revolucionaris europeus. La Marta recorda com van formar una brigada de dones per assistir al primer Encuentro intergaláctico por la Humanidad y contra el Neoliberalismo, celebrat a Chiapas, Mèxic. Des de El Lokal es van coordinar les brigades civils i alguns actes del Encuentro, així com els milers d'acreditacions i bitllets col·lectius per a que activistes i persones interessades volessin cap a Mèxic. Tot això fou possible amb la constitució del Consolat en rebel·lia de l'EZLN, al mateix carrer de la Cera. "Recordo quan algunes delegacions zapatistes van venir aquí a conèixer-nos. Pensaven que teníem unes oficines de l'hòstia, amb secretaria i tot això. No sé si van quedar decebuts...", diu somrient.

Des de El Lokal es van coordinar les brigades civils i alguns actes del Encuentro, així com els milers d'acreditacions i bitllets col·lectius per a que activistes i persones interessades volessin cap a Mèxic

El segon Encuentro es va organitzar a Barcelona dos anys després i va suposar una de les propostes organitzatives i logístiques més complexes dels moviments socials que recorden. "Van venir milers de persones de tot el món, gràcies a una xarxa d'espais autogestionats i centres socials okupats que van realitzar activitats temàtiques, xerrades, tallers i formacions i va acollir a totes les que es quedaven a dormir, esmorzar, dinar i sopar". La Hamsa, La Vakeria de l'Hospitalet, el Palomar o Can Pasqual n'eren alguns. Però també va haver-hi taules i actes a tot Catalunya, des del Maresme fins al Priorat. "El moviment zapatista era molt actiu i bulliciós en aquells moments", una primera etapa que des de El Lokal assenyalen que s'articulava a través d'una relació "no orgànica", basada en la solidaritat i xarxes com internet. "No donàvem suport a l'exèrcit, ja que érem antimilitaristes, però anàvem a una amb el projecte autònom i rebel de les comunitats de Chiapas".


 

El llegat del zapatisme en el Moviment de Resistència Global



El col·lectiu de Solidaritat va autodissoldre's l'any 2008, arran de l'arribada de la setena Comissió Civil Internacional d'Observació amb els Drets Humans (CCIDODH) a Chiapas i el rebuig de la comandància de l'EZLN a la participació i presència de càrrecs polítics als territoris zapatistes. "L'autodissolució va ser conflictiva i va suposar una crisi emocional molt forta per a nosaltres", explica Marta. "Va ser com un dol, deixar-ho amb una parella, amb l'afegit de la incapacitat de resoldre i de comunicar-nos amb el moviment zapatista que ho va resoldre de forma unilateral, sense cap mediació". I afegeix que, avui dia, "encara no sabria explicar amb detall el que va passar, però intuïm que venia de visions polítiques diferents, codis diferents".

Iñaki i Marta a El Lokal / Montse Giralt

 

De tot aquest període, no obstant això, destaquen que els hi ha quedat una enorme part d'afectivitat política. Així ho demostra el pas dels anys, que continua mantenint El Lokal com a espai de referència, encara avui com a visita prèvia inevitable de les europees que volen informar-se per viatjar cap a Mèxic a conèixer el projecte zapatista. I un llegat material amb forma d'impressionant arxiu, al pis de dalt, que condensa els milers de comunicats, assaigs i documents zapatistes publicats des del dia de l'alçament.
 La Marta s'ho mira i assenyala que els zapatistes van impregnar fortament els posteriors moviments europeus i de Barcelona, "a través del seu discurs, el seu llenguatge, els seus modos", teixint una relació especial entre el moviment llibertari, zapatista i autònom. "El zapatisme va ser com una pluja de maig, que va fer brollar les posteriors trobades i contra-cimeres europees", així com iniciatives com la Secretaria i coordinació contra l'FMI i el Banc Mundial, Contra l'Europa del Capital, Contra l'Europa de Maastricht i la globalització econòmica, que cristal·litzarien l'any 2000 en el Moviment de Resistència Global. "Tot plegat va servir d'embat per a eixamplar les bases dels moviments i descentralitzar lluites que fins llavors eren grupusculars, fent coincidir generacions de persones més velles amb dinàmiques emergents, com el treball en xarxa".


 

La lluita actual contra la gentrificació i el turisme



Els darrers anys per El Lokal van estar impregnats pel llegat del 15-M i per l'assassinat a ple dia de Juan Andrés Benitez, al carrer Aurora. "Els fets van generar una gran indignació al barri, perquè les veïnes, polititzades o no, vam ser testimonis directes de la brutalitat policial". apunta Marta, qui també afegeix que la campanya de denúncia i justícia va gaudir de simpatia al barri. Al cap d'un any de la mort de Benítez, es va ocupar l'Àgora, "un espai obert al cor del barri que permet la interacció, no només entre les veïnes, també amb moviments de tota la ciutat". Tot i així, afegeix que la política policial no ha canviat gaire en aquests anys, i que "diàriament es veuen actuacions policials per motiu de color de pell, on notes el menyspreu."

 Avui dia, la batalla al barri se centra a combatre l'expulsió de les veïnes.

Els darrers anys per El Lokal van estar impregnats pel llegat del 15-M i per l'assassinat a ple dia de Juan Andrés Benitez, al carrer Aurora

Fa més de deu anys que des de El Lokal es va impulsar la Coordinadora contra l'especulació, una eina que pretenia detectar i lluitar contra els casos de mobbing al barri, sobretot als voltants de la Rambla del Raval i al carrer Robadors i establir nexes entre el teixit social d'un barri amb "molts mons paral·lels, sovint desconnectats entre ells", com ho descriu Marta. La pressió de l'habitatge i el lloguer va augmentar amb els anys. També ho va fer la mobilització a través de Raval Resistim, el protocol antidesnonaments i les sinergies amb col·lectius com la PAH. "Ara és el moment en què més feina estem fent al barri, ja no som una illa". Aquestes dinàmiques urbanístiques s'han vist reforçades amb el creixement turístic. Iñaki i Marta coincideixen amb què "la situació és d'asfíxia. El barri està venut, vivim una bornització, els taxistes de Rambla del Raval no t'agafen si no vas amb una maleta. Una piconadora on el micro i el macro capitalisme generen una bomba de rellotgeria". Pisos de luxe, pisos turístics... Ens veiem indefensos, perquè eines legals n'hi ha poques, és una lluita contra Goliat”. Però, com no podria ser d'una altra manera, asseguren que "donarem guerra”, però admeten també que alguna cosa més hauran de fer “perquè ens expulsen i l'Ajuntament no pot comprar tots els edificis als fons d'inversió per tal de tenir veïnes. El que no va concloure al 92, ho estan fent ara".

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: