Llibertats

El tribunal critica els Mossos i absol les encausades d'Aturem el Parlament

Jesús Rodríguez / @albertmartnez
07/07/2014

Només condemna una de les indignades a una pena de falta

Contundent absolució per les encausades de l'acció Aturem el Parlament. La sala de lo penal de la secció primera de l'Audiència Nacional ha emès aquest matí la sentència en relació als fets que es van produir el 15 de juny de 2011 a l'entorn del parc de la Ciutadella, quan el moviment del 15M va voler aturar els "pressupostos de les retallades" del Parlament de Catalunya. Els jutges Ramón Sáez i Manuela Fernández han considerat que dinou dels vint encausats han de quedar lliures de tota acusació, per entendre que no ha quedat en cap moment demostrat que fossin autors dels delictes que se'ls imputava a partir dels informes pericials presentats pels Mossos d'Esquadra. Només condemna un dels encausats a una pena de quatre dies d'arrest domiciliari –per la pintada a la jaqueta de Montserrat Tura–, que, de fet, en seran tres perquè els magistrats consideren que ja va complir-ne un quan va passar una nit als calabossos. 

La sentència no només tomba les proves pericials presentades per la policia catalana, sinó que en qüestiona la seva legalitat i assenyala que les sessions fotogràfiques realitzades pels Mossos –que serveixen com a comparativa fisionòmica, amb l'objectiu de demostrar que manifestants als quals no se'ls veu la cara en les fotografies, són els autors dels il·lícits perseguits– no formen part de l'actual "ordre jurídic". Aquesta apreciació de l'Audiència Nacional es contraposa amb una les pràctiques més habituals de la Divisió d'Informació de la policia catalana, i que ja va ser fruit de la polèmica durant les manifestacions contra el desallotjament de Can Vies. 

Ambdós jutges que signen l'absolució detallen una per una la manca de proves que demostrin la participació dels acusats en els fets, i van més enllà assegurant que malgrat que s'hagués demostrat la seva participació, el tipus delictiu "contra les altes institucions de l'Estat" seria molt qüestionable, atenent que les persones encausades estaven fent ús del seu legítim "dret a participar en una manifestació". La sentència, però, té un vot particular del jutge Fernando Grande-Marlaska, que discrepa dels seus companys juristes i considera que alguns dels encausats haurien d'haver estat condemnats per aquest últim delicte. El Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya van anunciar ara fa tres mesos que no recorrerien la sentència en cas d'absolució.